Primavera a la Conca Dellà i les vistes des d'Orcau

La primavera a la Conca Dellà, Pallars Jussà, és magnífica. La natura es plena de vitalitat, camps verds i grocs de la colza. M’havia endarrerit d’anotar en aquest blog unes pinzellades, som-hi.

Abella de la Conca

Sant Esteve d'Abella

Abella de la Conca està situat a un extrem de la Conca, tocant a l’Alt Urgell, amb les serres de Boumort i Carreu. De camí, sota els fruiters flors grogues. El poble sota la roca, i l’església de Sant Esteve,romànica, preciosa. Fa un conjunt harmoniós, allà enfilat que domina una part de la Conca.

 

Estany de Basturs

Els estanys de Basturs, estanys del tipus del de Banyoles i Montcortès. Situats en un paratge molt tranquil, prop d’Orcau i de Basturs. Interessant lloc per fauna i flora on s’hi ha marcat un parell d’itineraris de natura i una àrea de pícnic. Amb més aigua a l’estany hagués sigut més maco. 

 

Cap a Orcau i el seu castell

Vista des del castell cap a l'est

El castell d'Orcau domina la plana de la conca fins al Montsec

Restes del castell d'Orcau

Castell d’Orcau. Des que es baixa del port de Comiols es veu una muntanyeta punxeguda amb alguna cosa a sobre que intriga. Quan ens apropem a Orcau la silueta és perfecta,una piràmide amb un castell a sobre. Orcau ja és una mica enfilat sobre la plana, i costerut. Des de la part alta del poble es puja al castell. No arriba a excursió, són 15 minuts per un camí  entre restes d’oliveres. A dalt restes del que devia ser una construcció militar important. Estem a 887 metres i la vista és fantàstica. Per poc no es veu el pantà de Sant Antoni, que tindria molta gràcia. 

 

Camí del castell entre abandonades oliveres

Veïnat de les Eres de Sant Joan, Orcau

Orcau i a dalt el castell

Vist el castell no es pot marxar d’Orcau sense visitar un antic veïnat, les Eres de Sant Joan, amb una petita església romànica a l’altre costat d’un torrent que el separa del poble actual. I a Orcau hi ha un holandès enamorat de la zona que fa vi, Sauvella, i podeu visitar part de les vinyes que estan justament sota el castell. Un vi de proximitat total.

L’encant de les conques del Pallars Jussà

La silueta del Montsec des del coll de Comiols

A base de travessar el Pallars Jussà per anar al Pallars Sobirà vas assaborint les immenses vistes, els canvis de color amb les estacions de l’any, vas posant nom a les muntanyes properes i llunyanes, vas identificant pobles i petites serres. Les enormes extensions de terreny que es veuen des de Comiols li donen un cert aire de terra llunyana, com verge d’alguna manera, no es veuen polígons industrials, urbanitzacions, fums, …

El Pallars Jussà està format per la Vall Fosca i tres conques: la Conca Dellà (cap a Isona), la Conca de Dalt (cap a Claverol, Aramunt, Hortoneda i Carreu) i la conca de Tremp. M’agrada parlar-ne en conjunt, ja que tenen uns encants que, almenys en el meu cas, no es veuen a primera vista i les he anat descobrint conjuntament.

Des de qualsevol lloc es veu el magnífic Montsec, tallat pels rius que el travessen. També la muntanya de Sant Corneli tristament famosa a la guerra incivil, i al costat el Roc de Pessonada, amb el poble del mateix nom al seu peu, popularitzat per l’escriptor Pep Coll, el de “l’home que corria més que el sol”, lema de la cursa al Monteixo. Més amagada, o més distant, la Serra de Carreu, que ja toca amb la serra del Boumort. 

Conca Dellà i Sant Corneli

Però no tot són muntanyes, des de molts llocs es veu l’embassament de Terradets, el llac com li diuen, i el de Sant Antoni, entre Talarn i la Pobla de Segur, que regulen i aprofiten l’aigua de la Noguera Pallaresa.

Com es veu l'embassament de Terradets pujant a Llimiana

Actualment també és terra de vins de molta qualitat, i de geologia, arqueologia i dinosaures que entusiasma els especialistes. I si voleu disfrutar dels paisatges té excel·lents fotògrafs com Jordi Peró i Llibert Cases .Tot això fa que aquestes conques tinguin forta personalitat, i acabis estimant-les.

Aquesta introducció és per situar la ruta que comento. La Serra de Carreu vista de lluny és molt espectacular i abans de fer alguna caminada per allà volia ampliar els meus coneixements de la zona. Vaig idear un itinerari entrant al Pallars Jussà des de l’Alt Urgell. Hi ha una carretera que des de Coll de Nargó puja al coll de Bóixols i baixa cap a Isona. La vista allà dalt és excel·lent. La idea era visitar Abella de la Conca i després la zona d’Orcau (Conca Dellà)… però provant la transitabilitat de les pistes ens vam trobar al coll de Llívia. 
 

Serra de Sant Joan (entre la Serra de Carreu i Organyà)

Serra de Carreu i el Roc de Pessonada des del coll de Llívia. Al mig el pantà.

Aquest és un punt neuràlgic base d’excursions, ja que limita amb la Serra del Boumort, amb la de Carreu i és la capçalera de la vall de Carreu. Em va agradar la vista diferent que es té des d’aquest coll. Vam seguir avall per la pista de la vall de Carreu, avui totalment despoblada. Hi ha rètol i restes a la Molina de Carreu, però del poble ni rastre, almenys en una primera visió i des de la pista, tot i que sembla que era un poble molt dispers. 

La Molina de Carreu

 

Final de la serra de Carreu i ja es veu la muntanya de Sant Corneli

És molt interessant com va canviant la vista a mesura que es va deixant la proximitat al Boumort i ens anem acostant al Roc de Pessonada i la muntanya de Sant Corneli. Vam acabar a Pessonada (Conca de Dalt), sense haver passat per Abella ni per Isona ni Orcau, però havent gaudit de la geografia d'aquest extrem del Pallars Jussà que toca a l'Alt Urgell. Segueix pendent la Conca Dellà ...

Arribant a Pessonada

L'ermita de la Mare de Déu de la Plana al peu del Roc de Pessonada

Pessonada