 |
| Cingles de la Canaleta |
Hi ha vegades que fas una excursió que és un
model quasi perfecte del que no s’ha de fer. Seguir la ruta en direcció
contraria per no haver perdut algun minut a l’inici en assegurar el camí a
seguir. En anar en grup és més fàcil que la gent s’impacienti si un es para a
estudiar el camí. Saltar-se un parell de llocs macos de la ruta perquè es va
comprovant el track i la idea general de on hem d’anar preval sobre el
seguiment estricte de la ruta, especialment greu si es camina per un lloc que
es desconeix. D'altra banda, s’ha de dir que degut a la proximitat dels cingles a un
navegador li fallava la senyal que rebia, cosa que ha complicat el seguiment i
els detalls.
 |
| Visió general de la vall del riu Glorieta |
En lloc de començar al poble de Mont-ral ho
hem fet a un camp de futbol abandonat amb ampli espai per aparcament. Pels
motius indicats anteriorment hem fet la ruta al revés, així que en lloc de
baixar tranquil·lament pel camí principal de la vall del Glorieta hem començat
buscant camins per superar de baixada el cingle. Tot i seguir la ruta
descarregada als navegadors GPS, a nivell de detall, costa de trobar els
camins, així que fem uns intents amunt i avall, trobem la famosa corda que
salva un pas però seguim buscant i trobem el pas de l’Escaleta! sense cap
cartell ni indicació (què diferent del Montsant!). S’entén que algú no trobi el
pas, queda molt amagat, sembla una forma de la roca però allà darrera hi ha
l’escletxa. Nosaltres l’hem de fer de baixada aquest pas, no és difícil
però no hi gaires preses on agafar-se i és molt estret. Motxilles grans i pals
poden donar algun ensurt si no es va amb cura.
 |
| Buscant el pas del cingle |
 |
| Pas de l'Escaleta |
Seguim baixant per un sender molt costerut
fins arribar al camí “normal” i al cap de poc, al lloc on es creuen els dos
bucles que fa el recorregut de la ruta. Probablement “emocionats” encara amb el
record d’haver trobat el pas de l’Escaleta no ens fixem que la ruta que seguim
va a un mirador, i seguim recte en la direcció de la vall, fins a una antiga
bassa. En aquesta zona abans de 1940 hi havia aprofitaments hidroelètrics. Seguim
i trobem l’antiga central totalment derruïda. Fem el següent error en no
observar que la ruta es desvia cap al Niu de l’Àliga, pel que es veu a les
fotos un gorg preciós. Nosaltres cap avall, travessem el riu i seguim vall
avall. Ja no té gaire gràcia, seguim una pista que porta a Mas Forés i abans
d’arribar-hi es gira a mà dreta i comencem la pujada cap a l’altiplà de l’altre
costat del Glorieta.
 |
| Pas del riu Glorieta |
 |
| Mont-ral, des de prop l'ermita de les Virtuts |
Un camí ben traçat va pujant, veiem Mont-ral
lluny i l’ermita de les Virtuts. Ens anem acostant a l’ermita però el camí no
hi passa i es veu bastant en runes. Seguim avançant , no puja gaire més, zona
del Mas Tinet i comença a baixar altre cop cap al riu. El travessem altre cop i
arribem a l’encreuament centre d’aquesta excursió, la unió dels dos bucles. Ja
que hem baixat per l’Escaleta ara anirem pel camí normal, i molt aprop trobem
el mirador de les Fonts del Glorieta. Veiem un gorg molt avall. El camí en
aquest tram és molt ben fet, sembla aquells camins antics tant ben conservats.
Seguint tornem a arribar a dalt del cingle ara pel costat Mont-ral i al cap de
poc som altre cop a l’antic camp de futbol.
 |
| Altre pas del riu |
 |
| Gorg des del mirador de les fonts del Glorieta |
 |
| Camí normal de baixar els cingles de Glorieta |
Resumint, no puc opinar de la bellesa de l’itinerari
ja que ens hem saltat dos dels punts més interessants, dos gorgs. Això sí, hem
trobat el Pas de l’Escaleta, com de costum més divertit que difícil. I deixar pel final de l'excursió la pujada del cingle per l'Escaleta no deu ser gaire satisfactori, això potser ho hem fet bé! Dels
errors també s’aprèn, seguirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada