A Esposolla, Capcir, hi ha un gran aparcament i comença una pista d’uns 3 o 4 km fins que es creua el riu i hi ha un altre aparcament. A l’hivern cal deixar el vehicle al primer aparcament, la resta de l’any es pot anar fins al segon. Seguint pista amunt anem entrant a la vall de Galba, es troben un parell de jaces i moltes vaques, és una vall amb molt bestiar.
Arriba un punt que si es vol anar cap als estanys i la Portella d’Orlu s’agafa el camí de la dreta, i si es vol anar a Camporrells o l’estany del Diable i la Peira Escrita el de l’esquerra. Per aquest últim es creua un pont molt visible i es segueixen les marques del Tour del Capcir.
Més endavant es deixa un camí que s’enfila directe cap al coll o el Puig de Terrers. Després es veu una zona d’aiguamolls en la direcció d’anar a Camporrells. Però si volem anar cap a l’estany del Diable el camí fa com mitja volta i després segueix amunt per un llom suau. Es va entrant a la valleta del Peira Escrita tot i que l’aigua ens queda lluny. Aviat es troba una zona de fonts naturals i tot seguit el Peira Escrita ja porta més aigua, el camí el travessa, es segueix tocant a una petita paret de roca costat sud i s’entra a un ampli planell on hi ha les pedres escrites.
 |
| Les Fonts abans d'entrar a la valleta del Peira Escrita |
 |
| Algun dibuix encara es veu a una de les pedres |
 |
| La zona de les pedres escrites |
 |
| Peira Escrita plena de inscripcions "modernes" tot i que alguna de 1800 |
Un plafó ens informa de la situació de les pedres, ens demana que no hi posem el nom i ens informa que n’hi ha una Rocher de l’avenir, on sí que hi podem deixar constància que hem passat per allà. La realitat és que de les gravacions originals que diuen que daten de fa 3000 anys quasi no en queda res, tapades per les gravacions posteriors. Això sí, no tots els noms i dibuixos que es veuen són recents, n’hi ha del 1800, però això no esborra la meva decepció ja que m’esperava veure la Peira Escrita original que havia vist en algunes fotos.
 |
| Estany del Diable |
Un cop deixem de mirar les pedres escrites retornem al camí que en poca estona ens porta fins l’estany del Diable. A diferència d’altres estanys l’aigua queda molt avall, potser sí que es tant fondo com diuen, de fet la llegenda diu que no té final i que baixa fins a l'Infern d'on li ve el nom.
 |
| La zona d'aiguamolls de la vall que puja a la Portella d'Orlu vist des de l'altra vall |
Els companys estan cansats i retornem pel mateix camí. Recordava un camí que voreja el Puig Terrers per baix i va cap a l’antena o pluviòmetre de l’altre valleta de Galba, sota la Portella d’Orlu. Un altre dia el buscarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada