Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 27 de novembre del 2022

Salt de Sallent de Sant Privat d'en Bas

 

Salt de Sallent sense aigua

Ruta curta però exigent en un camí molt maco, almenys a la tardor, tot i que no hi havia aigua. Es tracta de pujar al salt de Sallent des de l’àrea de picnic dels Pins a Sant Privat d’en Bas. En km i en desnivell no és gran cosa però quasi tota la ruta és o pujar o baixar i sobretot la pujada en molt pendent. 

Hem seguit la ruta de ferrari100 https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-privat-den-bas-les-escales-salt-de-sallent-cami-dels-matxos-29895471 però el camí està molt ben indicat amb pals indicadors i marques. 

En començar, Font del Roc


Es comença amb un indicador que indica el camí de les Escales. El camí va seguint el riu Gurn. Després es creuen torrents que estan secs i amb una passera força espectacular es creua la riera de Sallent, amb molt poca aigua. Ara ve la pujada forta, amb esglaons de pedra i arrels, i alguns punts amb el suport de cordes i grapes clavades a la roca. No són imprescindibles excepte en cas de pluja o gel, però ajuden. 



Passera sobre la riera

Quan som a mitja alçada de la paret una desviació indica Mirador de sota. Aquest camí va baixant fins arribar al peu del Salt de Sallent, que està pràcticament sec. La paret és espectacular però sense aigua perd molt. Es retorna pel mateix camí i es segueix el que portàvem, on al cap de poc es troba una bifurcació amb el camí cap a Vidrà i a mà esquerra cap al salt. 


El salt pràcticament sec

Part inferior del salt, aquí una mica d'aigua

El salt i les vistes a la Vall d'en Bas

El salt des de l'altre costat


Per aquests plans s’arriba a la part superior del Salt de Sallent. Bones vistes que ens acompanyaran una bona estona mentre estem enfilats, cap a la vall d’en Bas i moltes muntanyes de la Garrotxa, destaca el Bassegoda i al fons es veu el Pirineu nevat. 





Es creua la poca aigua que hi ha i ara es segueix per una fageda preciosa. Es troba un petit desviament a un mirador que permet gaudir dels colors de tardor de l’altre costat, per on hem pujat fa una estona. Una mica més enllà hi ha la bifurcació cap a les Olletes o cap el camí dels Matxos que baixa a Sant Privat. Agafem a mà esquerra aquest camí. 




Camí dels matxos
Colors de tardor al costat per on hem pujat


La baixada és força més suau que la pujada pel camí de les Escales, és un camí ampla adequat per animals com el seu nom indica. També travessa algun torrent i permet gaudir dels colors de tardor almenys a la part superior, ja que a baix aquest any encara no. 




Una excursió interessant pel camí, a falta d’aigua. A mi sempre em sorprèn com s’han trobat aquests camins que salven els graus de la muntanya de manera molt elegant, malgrat el pendent.

Track

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada