Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimecres, 5 d’abril del 2023

Estanys del bosc de Llívia

 



Estany de la Pradella

Hi ha dies que no surten com voldries. Vols esbrinar algú camí nou a una zona que no coneixes massa, baixes una ruta de wikiloc més o menys fiable i hi vas. Fas la ruta en sentit contrari, penses escurçar un tros que ja coneixes i en conjunt vas sumant incerteses que aboquen a que no acabi de sortir com volies.

La zona és els estanys del bosc de Llívia, a l’alta vall del Tet (Alta Cerdanya), entre el Pla dels Avellans i l’embassament de La Bollosa. És un bosc amb bastants desnivells, valletes, i tot bastant semblant, pot ser perdedor. La volta sencera als estanys és maca, però el tram entre estany Llong - Negre i Pla dels Avellans cal posar atenció per no embolicar-se.


He començat anant cap al remontador de les pistes d’esquí del Pla dels Avellans i allà surt un camí ben indicat que va pujant fins a trobar una pista direcció La Bollosa. Més endavant es troba el camí que ve del coll del Pam. Amb la calor que ha fet pel març hi ha fang del desgel però amb el fred d’aquests dies hi gela a sobre, pel que la pista és plena de fang i gel. En un punt el track em fa anar amunt per restes de camins d’animals fins  trobar el camí que va de l’estany Negre a la Pradella. Té la gràcia que segueixes molt tros de l’estany i et fa adonar de la magnitud i les vistes d’aquest estany de la Pradella


Estany de la Pradella


La pista que va de la Pradella fins a l’embassament de La Bollosa és una mica monòtona, llarga i avui molt ventilada, i ja que l’he fet vàries vegades vull fer drecera i anar directament cap a l’estany del Recó. Hi ha camí amb marques que la neu va tapant una mica però quan sóc prop de l’estany del Recó m’adono que els del track van per l’altre costat de l’estany i pel costat que vaig jo no veig camí o està massa tapat per la neu. Aquí hi ha més neu, i toca enfonsar-se una mica en passar rierols fins arribar al final de l’estany i trobar el camí correcte. Aquest estany és maco, l'havia vist sec i m'ha fet il·lusió que tingui aigua.


Entre l'estany de la Pradella i el Recó
Entre l'estany de la Pradella i el del Recó

La zona de la Bollosa

Ara segueixo el camí de l’estany del Recó al Llarg (Long en francès), tot bé fins que has de rodejar aquest estany, ja que el track que has baixat passa pel  mig del llac (ho van fer amb raquetes!). El camí pel costat de l’estany va molt a tocar de l’aigua, no el veig bé i m’enfilo per blocs amunt i encara hi ha menys camí, haig de tornar a baixar, des de dalt he vist l’error i torno al camí. Ara cap a l’estany Negre. 



Estany del Recó


Estany Llarg o Llong

A mig camí de l’estany Negre el track s’en va pel costat nord, o sigui per l’altre costat del camí normal. Dubto molt de què fer, el camí normal sé que no té problemes, però m’arrisco a seguir el track que he baixat. I no, no hi ha cap camí que voregi l’estany Negre pel costat nord. Vaig seguint prop de l’aigua més o menys bé fins que hi ha una tartera de blocs grans que m’obliga a enfilar-me amunt, després vaig planejant, molts arbres caiguts, sembla que millora fins al final que sí que es passa bé. Ells devien anar per l’estany gelat, el track indica que per la vora, sens dubte més fàcil i ràpid. 

Estany Negre, pel costat nord costa de vorejar

Des de la sortida d’aigües de l’estany Negre hi ha un camí marcat que baixa en direcció al Pla dels Avellans. L’any passat en vaig fer un de pujada que sortia passat el pont inicial. Però no, seguint el track que havia baixat em porta cap a la central elèctrica i la carretera i abans d’arribar-hi cal creuar el riu sense pont. Un final una mica lleig amb un tram de la carretera de la Bollosa.


El que deia en començar, dies en que les coses no surten perfectes. 

1 comentari:

  1. Aquesta zona és l'anomenat Bac de Llívia, malgrat pertànyer a França, actualment és propietat del municipi de Llívia. Tot ve de diversos plets històrics entre els ramaders de Llívia contra l'estat francés arrel del tractat dels Pirineus, abans aquests ramaders en tenien els drets de pastura, finalment han passat a ser propietat municipal al servei dels esmentats ramaders.

    ResponElimina