Refugis de la vall de Santa Magdalena. De l’Alt Urgell cap al Pallars

Entre Rialp i Llavorsí a la Noguera Pallaresa se li ajunta un riu important. Quan es passa per la carretera el rètol indica el Romadriu, però aquest és el nom que es dona al tram final de la vall de Santa Magdalena. Fa molts anys, en una estada a Sant Joan de l’Erm, ens van indicar de visitar l’ermita de Santa Magdalena, pel que es baixava per una pista fins travessar el riu que porta el seu nom, i seguint per una pista en molt mal estat s’arribava a l’ermita. Recordo d’aquella estada que els guardes del refugi ens van avisar que, a una hora determinada de la tarda, no deixéssim les criatures corrent pels volts del refugi. El motiu era que passaven, justament per allà el mig i relativament ràpid, una corrua de cotxes que venien de la pista de Santa Magdalena. Eren contrabandistes i venien de més enllà, d’Andorra suposo. Va ser el primer contacte amb la vall de Santa Magdalena.

Sant Joan de l’Erm és a l’Alt Urgell, a la part alta de la vall de Castellbó. Va ser el primer lloc on es va practicar l’esquí de fons a Catalunya. El nom ve de l’ermita de Sant Joan de l’Erm Nou situada a tocar del xalet-refugi i les pistes d’esquí. És un lloc encantador rodejat de boscos on s’hi practica l’esquí de fons a l’hivern. Les habitacions del refugi donen directament al prat i enmig de l’edificació en forma de L s’hi troba una estança amb una enorme llar de foc rodona.

Hem citat Sant Joan de l’Erm Nou el que vol dir que n’hi havia un de Vell, i aquest Sant Joan Vell es troba al Pallars. Havia estat una hostatgeria molt antiga, hi ha referències de l’any 944, perquè era un lloc important de pas entre la vall del Segre i la de la Noguera Pallaresa. Ara es veuen tant sols unes ruïnes que ocupen força espai, però hi havia hagut quantitat de dependències en forma d’hostal, botigues, carnisseria, a més del santuari. Pel que expliquen els panells informatius que s’hi han col·locat recentment, a l’època d’estiu, s’hi feien diversos aplecs que aplegaven fins a dos o tres mil persones.  A l’any 1935 hi va haver un incendi, sembla que provocat, que amb la posterior guerra i a més situat en la línia del front, van causar el ruïnós estat actual. 

Sant Joan de l'Erm Vell

Font del Cobert a Sant Joan de l'Erm Vell

Runes de Sant Joan de l'Erm Vell

 

També es pot llegir en els panels que, a primers del segle XX, hi anava algú amb interessos diferents als de les costums socials de l’època, perquè aquest lloc els permetia desconnectar d’aquest costums i dedicar-se a llegir, a passejar o estirar-se sota un pi. Les explicacions recorden una mica l’estil de vida i les crítiques als seus contemporanis del mític compte Henry Russell, ell a les coves del Vignemale i els seus colegues als balnearis de Bagneres de Luchon, que tant bé descriu a “Recuerdos de un montañero” i que va morir a la mateixa època, el 1909, després de ser un dels pioners de la conquesta dels cims pirinencs.

Des de Sant Joan Vell una pista connecta amb la carretera de l’estació d’esquí de Portainé. A mig camí es troba un refugi lliure anomenat de la Pega, que és el nom del torrent que passa a tocar del refugi. 

Refugi de la Pega

Font del refugi de la Pega, completament glaçada

Poc abans d’arribar a la carretera de Portainé un trencant de la pista baixa cap a Montenartró, el poble més enlairat de la vall de Santa Magdalena (1300 m). A Montenartró hi havia hagut una abadia que dona nom al nou Refugi de Montenartró, l’Abadia. El porten uns guardes molt qualificats i amb il.lusió perque els estadants s'hi trobin a gust i visquin experiències inobidables a la muntanya. Atenen un ventall d’activitats que van des de l’allotjament i menjar, la informació de la zona com a punt d’atenció i informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu, així com rutes guiades i altres activitats al medi natural i de muntanya.

Des de Montenartró una carretera asfaltada porta a Roní i a la carretera principal que segueix el curs de la Noguera Pallaresa. Un cop a la carretera, en direcció a Llavorsí, es troba la unió del Romadriu - Santa Magdalena amb la Noguera. 

Fa segles es necessitava l’hostalatge per transitar de les valls del Segre al Pallars, després es feien romeries amb finalitats lúdiques i religioses. A inicis del segle XX va començar un incipient turisme de tranquil·litat, de trencar amb els costums socials de l'època. A la segona meitat de segle va venir l’esquí de fons  i ara, a inicis del segle XXI es disposa de dos refugis importants el xalet-refugi de Sant Joan de l’Erm i l’Abadia de Montenartró on practicar qualsevol activitat lligada a la muntanya o la natura. Es manté així la gran tradició d’hostalatge d’aquesta vall.