Entre Rialp i Llavorsí a la Noguera Pallaresa se li ajunta un riu
important. Quan es passa per la carretera el rètol indica el Romadriu, però
aquest és el nom que es dona al tram final de la vall de Santa Magdalena. Fa
molts anys, en una estada a Sant Joan
de l’Erm, ens van indicar de visitar l’ermita de Santa Magdalena, pel que
es baixava per una pista fins travessar el riu que porta el seu nom, i seguint
per una pista en molt mal estat s’arribava a l’ermita. Recordo d’aquella estada que els
guardes del refugi ens van avisar que, a una hora determinada de la tarda, no
deixéssim les criatures corrent pels volts del refugi. El motiu era que
passaven, justament per allà el mig i relativament ràpid, una corrua de cotxes
que venien de la pista de Santa Magdalena. Eren contrabandistes i venien de més
enllà, d’Andorra suposo. Va ser el primer
contacte amb la vall de Santa Magdalena.
Sant Joan de l’Erm és a
l’Alt Urgell, a la part alta de la vall de Castellbó. Va ser el primer lloc on
es va practicar l’esquí de fons a Catalunya. El nom ve de l’ermita de Sant Joan
de l’Erm Nou situada a tocar del xalet-refugi i les pistes d’esquí. És un lloc
encantador rodejat de boscos on s’hi practica
l’esquí de fons a l’hivern. Les habitacions del refugi donen directament al prat i enmig de l’edificació
en forma de L s’hi troba una estança amb una enorme llar de foc rodona.
Hem citat Sant Joan de l’Erm Nou el que vol dir que n’hi havia un de Vell, i aquest Sant
Joan Vell es troba al Pallars. Havia estat una hostatgeria molt antiga, hi ha
referències de l’any 944, perquè era un lloc important de pas entre la vall del
Segre i la de la Noguera Pallaresa. Ara es veuen tant sols unes ruïnes que
ocupen força espai, però hi havia hagut quantitat de dependències en forma
d’hostal, botigues, carnisseria, a més del santuari. Pel que expliquen els
panells informatius que s’hi han col·locat recentment, a l’època d’estiu, s’hi feien diversos aplecs que aplegaven fins
a dos o tres mil persones. A l’any 1935
hi va haver un incendi, sembla que provocat, que amb la posterior guerra i a
més situat en la línia del front, van causar el ruïnós estat actual.
També es pot llegir en els panels que, a primers del segle XX, hi anava
algú amb interessos diferents als de les costums socials de l’època, perquè
aquest lloc els permetia desconnectar d’aquest costums i dedicar-se a llegir, a
passejar o estirar-se sota un pi. Les explicacions recorden una mica l’estil de
vida i les crítiques als seus contemporanis del mític compte Henry Russell, ell a les coves del Vignemale i els seus colegues als balnearis de Bagneres de Luchon, que tant bé
descriu a “Recuerdos
de un montañero” i que va morir a la mateixa època, el 1909, després de ser
un dels pioners de la conquesta dels cims pirinencs.
Des de Sant Joan Vell una pista connecta amb la carretera de l’estació
d’esquí de Portainé.
A mig camí es troba un refugi lliure anomenat de la Pega, que és el nom del
torrent que passa a tocar del refugi.
Font del refugi de la Pega, completament glaçada |
Poc abans d’arribar a la carretera de Portainé un
trencant de la pista baixa cap a Montenartró, el poble més enlairat de la vall
de Santa Magdalena (1300 m). A Montenartró hi havia hagut una abadia que dona
nom al nou Refugi de Montenartró, l’Abadia. El porten uns guardes molt qualificats i amb il.lusió perque els estadants s'hi trobin a gust i visquin experiències inobidables a la muntanya. Atenen un ventall d’activitats que van des de l’allotjament i menjar, la
informació de la zona com a punt d’atenció i informació del Parc Natural de
l’Alt Pirineu, així com rutes guiades i altres activitats al medi natural i de
muntanya.
Des de Montenartró una carretera asfaltada porta a Roní i a la carretera
principal que segueix el curs de la Noguera Pallaresa. Un cop a la carretera, en direcció a Llavorsí, es troba la unió del Romadriu - Santa Magdalena amb la Noguera.
Fa segles es necessitava l’hostalatge per transitar de les valls del
Segre al Pallars, després es feien romeries amb finalitats lúdiques i
religioses. A inicis del segle XX va començar un incipient turisme de tranquil·litat,
de trencar amb els costums socials de l'època. A la segona meitat de segle va venir l’esquí de
fons i ara, a inicis del segle XXI es
disposa de dos refugis importants el xalet-refugi
de Sant Joan de l’Erm i l’Abadia
de Montenartró on practicar qualsevol activitat lligada a la muntanya o la
natura. Es manté així la gran tradició d’hostalatge d’aquesta vall.
Moltes gràcies Josep Ma. les teves paraules ens animen a seguir endavant ...
ResponEliminahem compartit l'enllaç del teu blog al nostre facebook.
Fins avia i més gràcies.
Imma Rubio
Voldria saber d'un refugi que hi havia gairabé al costat de l'ermita de Sta Magdalena fa uns 9 anys encara existia i avui hi hem passat i no en queda ni rastre
ResponEliminaFa molt de temps que no vaig per l'ermita de Santa Magdalena, Mercè, però tinc un mapa molt antic, edició 1989, on hi apareix un refugi forestal al costat de l'ermita. Deu ser aquest que recordes. En el mapa de l'ICC actual http://www.icc.cat/vissir3/ no hi apareix cap refugi, però sí una àrea d'esbarjo. Probablement tingui a veure, el devien desmuntar en fer l'àrea d'esbarjo, però no t'ho puc assegurar.
EliminaProbablement ho sàpiga Albert de Gràcia, un noi de la Seu d'Urgell que ha publicat algun llibre de rutes i sap de méteo i més.
Ho sento però no en sé res més.