Després d’aquests dies de fred intens i molt de vent calia
avaluar una mica on trobaríem bones condicions de neu per caminar. Molts llocs
estan pelats, sense neu i a altres hi ha molt gel,
així que de les valls d’Àneu ens vam decidir per la d’Unarre. Al poble de Cerbi surten els itineraris per anar a
l’estany
de la Gola per la pista i també el de la
vall
del Nyiri cap a l’ermita de Sant Beado, que al final de la vall et deixa
sota de l’imponent Mont-Roig. Volem anar a Sant Beado.
Sortim de l’aparcament de Cerbi, on les escales de
l’església s’han convertit en un enorme tobogan de gel, i al cap de poc la neu
s’enfonsa bastant pel que ens calcem les raquetes. Arribem a la petita
instal·lació hidroelèctrica on es separa el camí que va a trobar la pista de la
Gola i seguim amunt. Sentim molt enrenou de gent i gossos. Al cap de poc trobem
un caçador que ens diu que hi ha batuda del senglar. No hem vist cap cartell
que ho indiqui. Ens diu que ja ha avisat als seus companys que nosaltres estem
per allà caminant. Seguim i trobem un altre caçador. Pregunto si correm perill
i ens aconsella no cridar, parlar fluixet per no espantar als senglars, i no
moure’ns del camí. No molt convençuts seguim amunt. Ara sentim un bon seguit de
trets. En arribar al proper caçador ens informa que n’han caçat un, que ell la
rematat quan baixava ferit. Diem que anem a Sant Beado, i ens diu que ell no ho
aniria, que justament la batuda del senglar puja per la pista de la Gola i
tomba cap a Sant Beado, baixant en direcció contrària al que volem fer
nosaltres. Així que ens trobaríem els caçadors “perseguidors” de cara. Veient
que cada cop els comentaris dels caçadors són menys convincents, arribem fins
al pont on el camí creua el riu per pujar a Sant Beado i tornem cap a Cerbi.
 |
| La pista de l'estany de la Gola tallant la muntanya |
 |
| Vall del Nyiri, pont que creua per pujar a sant Beado |
 |
| Fins aquí hem arribat, més val tornar vius |
 |
| La vall vista en direcció a Cerbi |
En arribar altre cop a la instal·lació hidroelèctrica, per
variar, agafem el camí que va a trobar la pista de l’estany de la Gola, i a
l’encreuament de camins hi ha uns tot terrenys aparcats i sorpresa: Un cartell
indicador de la batuda de senglar! És a dir, el cartell l’han posat per on els
caçadors van a fer la batuda, per la pista. Si n'hi havia al poble, no l'he vist, i hem passat just per l'església des de l'aparcament.
De totes maneres hem tingut sol, les muntanyes estan molt
maques i la neu es deixava caminar. La vall del Nyiri, un altre dia, és
tranqui-la i bonica. I ja que hem acabat abans del previst anem a dinar a
casa Tonya d'Unarre, un gran lloc: menjar, tracte, decoració rural.
