Google Website Translator Gadget

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Gorges de Sant Aniol i volta sota el Bassegoda, Garrotxa


Hem tornat a la Garrotxa. Volíem fer el Bassegoda i ens vam baixar uns tracks de wikiloc, vam triar una ruta que puja per les gorges de Sant Aniol, va cap al Bassegoda i baixa per l’altre cantó. Sobre el mapa una volta llarga però assumible. 


Pont d'en Valentí
Per començar hem hagut de sortir des de Sadernes mateix, i no des del parking 4 com indiquen els tracks. Només es pot passar si tens acreditació que deuen proporcionar els serveis d’hostaleria de la zona, ja que hi veiem molts vehicles. Això ja afegeix alguns kilòmetres a l’excursió, d’anada i de tornada. 





El camí per Sant Aniol és maco però lent, i ja que el dia anterior ha plogut està tot completament mullat, lògic, així que quan veiem un indicador de Sant Aniol sense passar per la riera l’agafem. Més volta, però a canvi veiem l’ermita de Sant Aniol.

Sant Aniol d'Aguja

El refugi en reconstrucció
Els tracks que hem mirat donen hores netes, i molt em sembla que els GPS tendeixen a rebaixar les hores caminant respecte les que s'està parat. Si portavem de referència menys de 6 hores netes hauríem de tenir temps, però no, som a primers d’octubre, el dia s’ha escurçat força i quan arribem sota el Bassegoda se’ns fa evident la dita: "és tard i vol ploure! " Per no arribar a les fosques i no mullar-nos durant la grimpada al Puig, abandonem. Apliquem l’altra frase d’aquestes ocasions, “la muntanya no es mourà de lloc”. I cap avall, cap a la zona de pluja. Tenim sort i no coincidim gaire la pluja i per on nosaltres passem, i de baixada visitem les ermites de la Mare de Deu de les Agulles i de Sant Feliu de Riu, ambdues del segle XII.

Puig de Bassegoda

El golf de Roses amb sol i la pluja cap a on haviem d'anar

Mare de Déu de les Agulles
Baixant a Can Agustí
La tornada és més seca que la riera de Sant Aniol i el recorregut pels colls Roig i Principi fins sota el Bassegoda, però tot i així es passen boscos d’arbres verds, recoberts de molsa en extrem. Hem vist fagedes, rouredes, castanyers, i alguns arbres de grans dimensions. El recorregut, molt maco.

El navegador ens ha marcat uns 23 km, quasi 1200 metres de desnivell i 6 h 40 de temps net. No hem fet cim, hem trigat molt en fer la volta sense parar gaire, i és que l'Alta Garrotxa és dura, i enganya una mica, no saps mai on aniràs a parar, si pujaràs o baixaràs, si vindrà un flanqueig... Al Pirineu comptes el desnivell que hi haurà  i les pedres i grimpadetes previsibles i tens una idea força exacte del que trigaràs a una ruta. A l'Alta Garrotxa no, té el seu encant però és dura.

Can Agustí, la única zona oberta de l'itinerari
Sant Feliu de Riu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada