La cara sud del Montseny no és gaire coneguda tot i ser la
de més fàcil accés. Des de Cànoves una
carretera puja cap a l’embassament de Vallfornès. Poc abans hi ha un parking
on deixar el cotxe. Cal pagar per usar l’aparcament, pel que si aneu varis
vehicles és aconsellable deixar-ne el màxim a Cànoves poble, hi han dos
aparcaments gratuïts. No cal aparcar al lloc on s’agafa el tiquet d’aparcament,
sinó que podeu seguir una mica més amunt.
La intenció era fer el pic del Sui, que actua com de límit
sud del pla de la Calma, passant pel castanyer del Cuc, un arbre impressionant
completament buit per dins, però encara viu, per les branques convertides en
veritables arbres que envolten l’escorça inicial.
 |
| Castanyer del Cuc |
 |
| Antic pou de gel del Cuc |
Un cop vorejat el pantà de Vallfornès, amb molt poca aigua,
ens hem endinsat a la baga del Cuc fins arribar a l’alçada del castanyer. Allà
cal desviar-se una mica per anar a veure l’arbre monumental. Després ve la
pujada forta fins al coll d’en Besa, ja a la carena del Sui. Ja només cal
seguir el camí fins al Sui. M’ha agradat molt la vista que té aquest cim, impressionant:
totes les muntanyes que limiten la plana de Llinars a Granollers amb el Maresme,
Collserola, en una sèrie de plans diferents al fons veiem Montserrat, davant la
Mola de sant Llorenç de Munt, més a prop nostre sant Sadurní de Gallifa, i davant
seu Puiggraciós i els cingles de Bertí. Més a la dreta veiem el pla de la Calma
amb el Puig Drau, el forat de Collformic, Matagalls, la cresta dels Castellets
de les Agudes i el Turó de l’Home. I seguint cap a la dreta ja veiem les planes
de la Tordera i el Montnegre i Corredor. De fons tot el Pirineu completament
nevat. Com he dit una vista magnífica, molt recomanable.
 |
| El Sui |
 |
| Montserrat, sant Llorenç, Gallifa, cingles de Bertí, Tagamanent |
De tornada hem seguit la carena fins al Turó del Samon. Pel
camí hem afegit a la vista el Tagamanent, amb la qual cosa es veu tot el
recorregut de la Matagalls Montserrat!
Hem baixat fins al Prat Fondo de Dalt però aquesta zona del
Montseny està plena de pistes, així que no ens hem decidit a seguir fins al
collet del Turó per no fer massa volta i
haver de remontar. Hem tornat a pujar al Turó del Samon, hem reculat fins al
coll d’en Besa i, al cap de poc de baixar pel mateix lloc que la pujada, hem
seguit cap al coll dels Palestrins. D’allà cap coll del Tascó i un camí molt
eficaç ens ha dut fins can Quintana, masia restaurant, i sant Salvador de
Terrades, una església com modernista, arreglada, que sembla més per fer
casaments d’un hotel de 4
estrelles no massa lluny d’allà. Des d’aquest lloc hem baixat a can Morera,
aquí no hem aconseguit trobar el camí que marca el mapa, ens han dit que fa
anys que està perdut. Entre cases restaurades, pistes noves i camps no és d’estranyar.
Així que hem seguit per la pista, ja sense gaire encant, fins a baix, a la
carretera del pantà on teníem el cotxe.
 |
| Sant Salvador de Terrades des de can Quintana |
 |
| Sant Salvador de Terrades |
 |
| Can Quintana |
 |
| Hotel can Cuc, sant Salvador de Terrades, can Quintana |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada