Vaig descobrir la vall de Marimanya fa molts anys, des del
pic de Gireta o del Tres Comptes, no ho recordo bé. Vaig veure davant meu,
mirant al sud, unes valls molt verdes que contrastaven amb
els boscos del voltant. Eren les valls de Marimanya i de Llançanes.
De les muntanyes que conformen el massís de Marimanya en
surten tres torrents orientats al nord. Marimanya que limita amb l’Aran i acaba
a la pista que va del Pla de Beret a Alòs d’Isil, prop de Montgarri. El segon
torrent, el de Llançanes va paral·lel al Marimanya i desemboca a la Noguera una
mica més cap a Bonabé. El tercer torrent és el de Cireres o Cirers, que cap al
final gira una mica cap a l’est per anar a sortir a la zona de Borda Perosa / Bonabé.
Aquesta última vall la vam fer fa uns anys i em va sobtar la
quasi absència de camins i no trobar ningú. Vam treure al cap a la vall
veïna de Llançanes i vam confirmar que era molt verda. Aquesta encara la tinc
pendent, però la de Marimanya ja no. Tampoc hi trobareu molta gent, només vam
veure un francès que venia de pescar segons ens va dir. Cal estar molt atents
al començar.
 |
| La corba on comença el camí i els dos avets de referència |
 |
| A partir d'aquest bedoll s'ha d'anar a la dreta |
De la pista de Beret a Alòs d’Isil, passat Montgarri, a un
parell de km hi ha un aparcament després de creuar el torrent de Marimanya. Just passat el torrent hi ha una corba i al
mig de la corba hi ha una fita, és on comença el camí. Cal dirigir-se pels
prats amunt cap a dos grans avets que marquen l’orientació del camí. Passats
els avets seguir una mica en aquesta direcció fins un gran bedoll, allà cal
posar atenció, buscar el camí cap a la dreta, en direcció al torrent de
Marimanya. Es segueix per prats amb el camí no gaire visible fins a entrar al
bosc en direcció al torrent. Allà el camí puja fent ziga zagues pel bosc, però
és bastant clar, tot i que hi ha dreceres. Quan heu guanyat una mica d’alçada
el camí es va acostant al torrent i comença a anar paral·lel a aquest, ja només
queda posar atenció a no perdre’l. Quan acaba el bosc el camí va molt aprop del
riu, es veu un petit congost, i al cap d’una estona la cabana de Marimanya
enfilada a l’altre costat del riu. Es veu una vall molt àmplia més amunt de la
cabana, que ens portaria al Portilló de Marimanya, límit amb l’Aran.
 |
| Cap al nord es van veient les muntanyes frontereres amb França |
Seguint el camí es troba la pleta de Marimanya. Es creuen
petits torrents i s’ha d’anar en direcció al fons de la vall. Hi han fites. Més
enllà es veu una inmensa paret de roca al davant que separa les valletes que
van al coll d’Airoto la de l’esquerra i la que va cap al de Marimanya a la
dreta.
 |
| Al mig la cabana de Marimanya i la valleta del Portilló de Marimanya |
 |
| Per la collada del fons es surt als estanys del Clot de l'Ós |
 |
| Estany Gran de Marimanya. Al fons a la dreta el Tuc de Marimanya |
 |
| Estany Gran de Marimanya |
És important no seguir el camí que indica el mapa Alpina ni
el Spain Topo. Aquests a l’inici van en direcció contrària al torrent, pugen
també pel bosc però després baixen de cop fins al riu. No té sentit i es perd
molt temps buscant el camí més adequat. Per aquest motiu només vam arribar al primer estany de
Marimanya. La part final de la vall dóna accés cap a Airoto, esquerra, cap a Baciver-Rosari al mig, i cap
al Pla de Beret a través dels estanys del Clot de l’Ós, dreta.
 |
| Aquesta carena limita amb la vall de Llançanes. |
Es coneix més la part alta de la vall pels accessos
comentats, ja que és més fàcil arribar-hi. Però la part mitja i baixa d'aquesta vall entre l'Aran i les valls d'Àneu és
bastant desconeguda i val la pena.
Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada