Google Website Translator Gadget

divendres, 30 d’octubre de 2015

Valls precioses des de Bonabé, al Pallars tocant a l'Aran




La zona del massís de Marimanya em té captivat. Aquest estiu vaig pujar el Tuc per la vall de Basiver, des del Pla de Beret. Després vaig recórrer la vall de Marimanya de nord a sud fins l’estany de Baix, des de la pista prop de Montgarri. Fa uns anys havia recorregut la vall del Torrent de Cireres fins sota el pic de Moredo o Rocablanca. I em faltava la vall del mig d’aquestes precioses i tranquil·les  valls que baixen de la cresta Marimanya – Bonabé – Moredo. Són tres valls que tenen en comú vàries coses: són molt verdes, paral·leles i orientades aproximadament de sud a nord, amb camins poc marcats, però amb relativa facilitat per passar d’una a l’altra, amb diversitat de noms, un fet no gaire habitual al Pirineu, i amb molt pocs visitants. 
 
Sortim des de l'aparcament de Borda de Perosa

Una ullada de sol al començar

Valleta que porta de la zona de la mina de Bonabé a Llançanes

Arribem a veure els cims fronterers que segueixen la Noguera en la seva volta


Així que per visitar la vall del Torrent de Llançanes vam fer un itinerari circular sortint de Borda de Perosa per la pista que puja a l'antiga mina de Bonabé i anant cap a la vall de Llançanes. El dia va resultar plujós i no ens vam poder esplaiar caminant per la vall. Vam anar a buscar la collada del Ras o de Rocablanca per tornar per la vall  del costat, la del Torrent de Cireres. Seguia plovent i amb les boires no es veia res. La gràcia era caminar fins al fons de les valls de Llançanes i de Cireres o Ribereta de Rocablanca, però no veient els cims no tenia cap gràcia. 
 
Arc de sant Martí al matí, la pluja ja és aquí!

Vall de Llançanes, pluja
 
Llançanes des de la collada del Ras
Baixant per prats anem a trobar el Torrent de Cireres
El fet de sortir i arribar des de Borda de Perosa, on la Noguera Pallaresa creua la pista que va d’Alòs d’Isil a Beret, li dona una bona motivació a l’excursió. Per mi és un dels llocs més bonics del Pirineu. Malgrat la pluja, la tardor i els seus colors ens van animar l’excursió.
Tan sols vam trobar dos pastors que buscaven dues vaques perdudes, i al cap de poc vam sentir un gruny que tant podia ser l’ós com un gran cérvol, ens vam quedar amb l’intriga.

Ja som al Torrent de Cireres

Els camins estan preciosos


La zona de Bonabé és encantadora


La Borda de Perosa


I altre cop a la Noguera

Sobre la mina de Bonabé 

Sembla que s’havia extret plom i zinc, i potser manganès. Les referències són del  1er. Simposio Interfronterizo sobre el Medio Natural Pirenaico. Sort-2001, a càrrec de Josep M. Mata-Perelló i Roger Mata Lleonart del Museu de Geologia de la Universitat Politècnica de Catalunya i citen com a bibliografia Mata-Perelló, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, T. XCIII, 442 pag. Barcelona. D’altra banda, un estudi de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu de 2006 “Inventari d’elements prioritaris del patrimoni arquitectònic i etnogràfic del Parc Natural de l’Alt Pirineu. 2a fase” diu que la mina de Bonabé tenia la concessió per extreure zinc i plom entre 1965 i 1995, tot i que aquest últim any feia molt que estava abandonada.


2 comentaris: