Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dijous, 22 d’octubre del 2015

Bellmunt per les crestes



La zona de Bellmunt, Sant Pere de Torelló, Osona, a la tardor és molt interessant per vistes i colors. La meteorologia no ens ha acompanyat massa, però els colors de tardor hi són. Hem fet la travessa de Bellmunt per les crestes de pujada i baixada, des del coll de la Portella fins al de les Gargantes. Tota la cresta té un estil molt maco, amb vegetació de faigs al costat nord, alzines al sud, i roures per tot arreu. La cresta comença amb uns blocs que impressionen perque no es veu el camí, però no és gens difícil, i així va seguint, més divertit que complicat. La fageda de la part superior sortint de Bellmunt és realment maca. Només ens ha faltat una mica de sol. 

Grimpadetes, sempre seguint les marques vermelles a la cresta

Grimpadetes, seguint les marques vermelles
 
Ullada de sol entre la boira i veiem Sant Pere de Torelló



En quant a itinerari ens hem inspirat en el bloc de la vall del Ges que dóna molta informació per caminar per la zona de Bellmunt, així que hem seguit una de les seves rutes Bellmunt per les crestes, en sentit est – oest. Potser perquè han passat dos anys des que van escriure la ressenya fins ara, però ens ha semblat que a la pujada no té massa sentit pujar per on s’indica i de seguida baixar en picat fins trobar un camí que planeja per damunt de Les Pedroses. Poc abans de deixar la carretera hem vist uns indicadors de camins de color verd que molt probablement portin cap el que hem fet en direcció al coll de la Portella. Aquest camí potser no hi era fa dos anys.




Santuari de Bellmunt




L’altre tram que no ens ha convençut massa és a la cresta de baixada pel camí nou fins al coll de les Gargantes. Aquest camí de baixada es fa bastant incòmode pel fort pendent, a diferència del de pujada i de la part central de la cresta no hi ha roques ni petites grimpades, és bosc i terra relliscosa. Un cop al coll de les Gargantes decepciona una mica, no hi ha res, no es veu res. I passar per aquest coll obliga a una volta per les runes de Les Valls i La Coma de Saderra que pel meu gust no té massa interès. El meu consell seria que enlloc de seguir les marques grogues del camí nou fins al coll de les Gargantes, seguir les vermellles que porten al Coll de Duec des del Collet de la Balma d’en Micó.

De totes maneres les explicacions del bloc indicat són excel·lents fins a la Coma de Saderra.

El plaer de caminar per les fagedes

La Coma de Saderra

Baixant del Coll de Duec, zona de pastures



És una gran excursió, amb vistes (si no hi ha boira), colors de tardor, grimpadetes i desnivell. 


PD: El track no és massa de fiar perquè el meu navegador TwoNav es penja contínuament i no m’ha gravat el tram entre la Portella i el santuari, que l’he afegit dibuixant-lo.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada