Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dilluns, 29 de juliol de 2019

Travessa de Núria a Toès Entrevalls per les gorges de Carançà



Visitar la vall de Carançà i les seves gorges requereix una mica de planificació ja que és una vall molt llarga que comença a la carena entre el Ripollès i el Conflent (estanys Blau i Negre que recullen les aigües del Pic de l’Infern, de la Vaca i de la Fossa del Gegant) i acaba desembocant al Tet, a Toès. Per aquest motiu la versió clàssica de visita és fes la travessa començant a Núria i acabant a Toès i Entrevalls aprofitant la infraestructura logística de RENFE, cremallera de Núria i tren groc o bus de l’Occitània liO.

 
Sortint de Núria

Així doncs després d’esmorzar a Ribes de Freser hem agafat el cremallera i cap a Núria. Allà es segueix el camí del Nou Creus, GR -11. Ja prop del coll la pujada és forta, contemplem la vista en un forat de la carena i seguim cap al coll de Nou Creus. Ara ja es veu on hem d’anar, cap al coll de Carançà i els estanys de la capçalera de la vall. Deixem el GR-11.

 
Prop de la carena


Núria al fons
Coll de Nou Creus
El camí està força marcat i es van passant els estanys Blau, Negre, i Gran o de les Truites. Després la vall es va eixamplant i el riu també, fa petits estanyets, aiguamolls, és un tram molt maco. Més endavant el camí entra al bosc i no el deixem fins prop del refugi, situat en uns grans prats.

 
Estany Blau i Pic de l'Infern






Arribant al refugi
Haurem fet uns 850 metres de desnivell de pujada i 1000 metres de baixada. El refugi està a 1800 m. No és un refugi modern, ans al contrari, sense llum, aigua a 20 metres, WC a 100 metres, dutxa al riu. És petit però correcte i el tracte dels guardes perfecte. Fem nit aquí. Per la nit plou i quan ens llevem també. Per sort en posar-nos a caminar ha parat.

 
Refugi del Ras de Carançà

Seguim baixant per la vall de Carançà, el camí va ara per boscos de menys alçada. La vall es va tancant i el riu ofereix imatges espectaculars, hi baixa força aigua. El camí està molt mullat i no sempre és un bon camí, de tant en tant toca buscar-lo entre roques. Quan ja es porta estona de bosc es troba el primer pont penjant: escala de pujada, pont, escala de baixada. Després passarel·les i ponts combinats en totes les variants. Espectacular més que difícil, tot i que no es pot badar ja que tot és mullat i rellisca.






 
Els ponts penjants (foto José Hidalgo)

Quan portem uns quants ponts i passarel·les un rètol ens diu que fan treballs d’àmbit ecològic i que provisionalment el camí està tallat. Ens envien muntanya amunt, a passar la resta de gorges per dalt, en un camí que puja molt dret i lògicament després baixa de la mateixa manera. Sap greu ja que ens perdem el tram de camí excavat a la roca. A més es posa a ploure així que acabarem la ruta ben mullats.

 
Ponts i pasarel·les (foto José Hidalgo)
Les pasarel·les (foto José Hidalgo)


Després ja tornem a connectar amb el camí que volíem fer i cap al càmping d’entrada al poble de Toès. Amb el bus de liO (1 €!) i la RENFE es completa la volta.

Ambient de les gorges (foto José Hidalgo)
Una ruta llarga, 25 km, amb important desnivell de baixada (2000 m), però que no es fa pesada per l'atractiu de les passarel·les i ponts i la bellesa de la vall de Carançà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada