Google Website Translator Gadget

dimecres, 7 d’agost de 2013

La desconeguda vall d'Àrreu, a l'Alt Àneu (Pallars)

Borén


Més amunt d’Esterri d’Àneu a la Noguera Pallaresa se li afegeixen moltes valls. Una d’elles és la vall d’Àrreu, bastant desconeguda. El poble que du aquest nom està abandonat des de fa molts anys. La vall comença a Borén, per ser exactes entre Borén i Isil. Nosaltres hem començat l’excursió a la corba de la carretera nova entre Sorpe i Borén on connecta amb el camí que ve de Borén.  

 
Ermita de la Mare de Déu de les Neus

Els bosquets d'avellaners de bona part de la ruta


Aviat s’arriba a l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, que s’està restaurant, i poc després a l’encreuament amb el camí que baixa al poble abandonat d’Àrreu i el que segueix la vall on volem anar. En aquest punt hi ha restes de bordes i és important agafar bé el camí. Al llarg de la vall està senyalitzat amb marques grogues i fites de pedres. És un camí antic força ben conservat, no hi ha gaires valls pirinenques on es trobi un camí com aquest des de Borén fins a uns 1800 metres, tan ben conservat, a estones enllosat, a estones amb baranes de pedra protectores, amb murs de pedra on cal.  Això no vol dir que sigui fàcil de seguir, hi ha molts punts on farien falta marques. El començament és fàcil si es veuen les marques.

La cascada
Pont de Bigarroia

Al llarg del camí trobem molts avellaners que protegeixen del sol de manera admirable. Es troba una cascada molt maca i poc després un pont que passa a l’altra banda de riu i agafa el barranc del Muntanyó. Segons les nostres indicacions està a les coordenades 42º40.580'N 001º02.806'E.  Sembla ser el Pont de la Bigarroia, malgrat que el mapa de l’ICC el situï més amunt. No hem sabut trobar camí per l’altra banda de pont, malgrat que els mapes el marquen, ja que hi ha molta vegetació i aquest any està molt crescuda.



El barranc del Muntanyó

Després la vall es divideix, la del barranc del Muntanyó i la d’Àrreu. Es comencen a veure els plans del Muntanyó. La d’Àrreu entra en una zona de falgueres, sota una tartera, que requereix força atenció per no perdre el camí, que després s’enfila, segueix salvatge, però més o menys marcat. En algun punt costa de trobar-lo altre cop, convé no desanimar-se malgrat el caos de vegetació i seguir pujant. Abans d’arribar a l’estanyet que precedeix l’estany de Rosari d'Àrreu, el camí fa una pujada més forta i ja tot serà més fàcil.

L'estanyet que precedeix l'estany de Rosari

Estany de Rosari d'Àrreu
L’estany de Rosari d'Àrreu val la pena, sobretot cap a l’entrada d’aigües que baixen de l’estany de Garrabea. Hem acabat aquí l’excursió, per conèixer els altres estanys de la part alta de la vall d’Àrreu és millor anar-hi des del Port de la Bonaigua.


Entrada d'aigües de Garrabea




En tota l’excursió tan sols hem trobat una parella de francesos veterans que feien l’alta ruta “jusqu’à l’Atlantique”. Hem xerrat una mica de fotografia i els hem desitjat bona travessa. 

Curiosa taula de picnic a l'estany de Rosari

Cartografia: ICC i Alpina Montgarri Mont Valier (descatalogat).

Ruta a wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada