 |
| Borén |
Més amunt d’Esterri d’Àneu a la Noguera Pallaresa se li afegeixen
moltes valls. Una d’elles és la vall d’Àrreu, bastant desconeguda. El poble que
du aquest nom està abandonat des de fa molts anys. La vall comença a Borén, per
ser exactes entre Borén i Isil. Nosaltres hem començat l’excursió a la corba de
la carretera nova entre Sorpe i Borén on connecta amb el camí que ve de Borén.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de les Neus |
 |
| Els bosquets d'avellaners de bona part de la ruta |
Aviat s’arriba a l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, que
s’està restaurant, i poc després a l’encreuament amb el camí que baixa al poble
abandonat d’Àrreu i el que segueix la vall on volem anar. En aquest punt hi ha restes
de bordes i és important agafar bé el camí. Al llarg de la vall està
senyalitzat amb marques grogues i fites de pedres. És un camí antic força ben
conservat, no hi ha gaires valls pirinenques on es trobi un camí com aquest des
de Borén fins a uns 1800 metres, tan ben conservat, a estones enllosat, a estones
amb baranes de pedra protectores, amb murs de pedra on cal. Això no vol dir que sigui fàcil de seguir, hi
ha molts punts on farien falta marques. El començament és fàcil si es veuen les
marques.
 |
| La cascada |
 |
| Pont de Bigarroia |
Al llarg del camí trobem molts avellaners que protegeixen
del sol de manera admirable. Es troba una cascada molt maca i poc després un pont que passa a
l’altra banda de riu i agafa el barranc del Muntanyó. Segons les nostres
indicacions està a les coordenades 42º40.580'N 001º02.806'E. Sembla ser el Pont de la Bigarroia, malgrat
que el mapa de l’ICC el situï més amunt. No hem sabut trobar camí per l’altra
banda de pont, malgrat que els mapes el marquen, ja que hi ha molta vegetació i
aquest any està molt crescuda.
 |
| El barranc del Muntanyó |
Després la vall es divideix, la del barranc del Muntanyó i
la d’Àrreu. Es comencen a veure els plans del Muntanyó. La d’Àrreu entra en una
zona de falgueres, sota una tartera, que requereix força atenció per no perdre
el camí, que després s’enfila, segueix salvatge, però més o menys marcat. En algun
punt costa de trobar-lo altre cop, convé no desanimar-se malgrat el caos de
vegetació i seguir pujant. Abans d’arribar a l’estanyet que precedeix l’estany
de Rosari d'Àrreu, el camí fa una pujada més forta i ja tot serà més fàcil.
 |
| L'estanyet que precedeix l'estany de Rosari |
 |
| Estany de Rosari d'Àrreu |
L’estany de
Rosari d'Àrreu val la pena, sobretot cap a l’entrada d’aigües que baixen de l’estany de
Garrabea. Hem acabat aquí l’excursió, per conèixer els altres estanys de la part alta de la vall d’Àrreu
és millor anar-hi des del Port de la Bonaigua.
 |
| Entrada d'aigües de Garrabea |
En tota l’excursió tan sols hem trobat una parella de
francesos veterans que feien l’alta ruta “jusqu’à l’Atlantique”. Hem xerrat una mica de fotografia i els hem
desitjat bona travessa.
 |
| Curiosa taula de picnic a l'estany de Rosari |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada