Google Website Translator Gadget

dilluns, 5 d’agost de 2013

XXVI Pujada al Port de Salau per la llengua i l’amistat occitano-catalana




Des de fa 26 anys, el primer diumenge d’agost, es fa la pujada al port de Salau (2087 metres) pels dos vessants del Pirineu, Pallars Sobirà i Arieja. La meteorologia ha sigut variable però no s’ha suspès mai l’acte. Uns anys ha fet un sol esplèndid, com ahir, mentre que altres s’ha suportat boira i fred. Cal pujar al port a peu, però els catalans ho tenim més fàcil que els occitans. Una pista forestal que surt de Bonabé (de la pista Montgarri – Alòs d’Isil) puja la majoria de participants catalans amb tot terrenys i els deixa a uns 30-40 minuts del port. 

Altres hi pugen des de baix, de la pista citada de Montgarri a Alós que segueix la Noguera, aparcant el vehicle prop del refugi del Fornet i pel camí que està indicat al començament com a “Camí de la llibertat”. Per aquí el desnivell és de més de 700 metres. I els que ho tenen pitjor, com s’ha dit, són els occitans, que tenen un desnivell d’uns 1000 metres.

Vista cap a Clavera i port d'Aulà


Les llums de primera hora pujant des del Fornet

Ja es veu el port!

Assaig de cadena humana per la independència

Un cop dalt hi ha els actes formals (banderes, parlaments, intercanvi de vi i formatge) i després música: cançons d’Occitània i catalanes i danses occitanes. Acaba amb l’hora dels adéus, foto de família, i cadascú torna pel seu costat de Pirineu. 

És una ocasió de trobar amics, xerrar, menjar asseguts als prats, i tot això amb un gran ambient que fa que s’hi torni sempre que es pot. 

 
Les danses

Els músics

Per on arriben els occitans

L'hora dels adeus

La foto de família

La radio occitana gravant els cants



Els occitans ja marxen

Última mirada a Salau des de on van a parar les terribles allaus




                                                          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada