Des de fa 26 anys, el primer diumenge d’agost, es fa la
pujada al port de Salau (2087 metres) pels dos vessants del Pirineu, Pallars
Sobirà i Arieja. La meteorologia ha sigut variable però no s’ha suspès mai l’acte.
Uns anys ha fet un sol esplèndid, com ahir, mentre que altres s’ha suportat
boira i fred. Cal pujar al port a peu, però els catalans ho tenim més fàcil que
els occitans. Una pista forestal que surt de Bonabé (de la pista Montgarri –
Alòs d’Isil) puja la majoria de participants catalans amb tot terrenys i els
deixa a uns 30-40 minuts del port.
Altres hi pugen des de baix, de la pista citada de Montgarri
a Alós que segueix la Noguera, aparcant el vehicle prop del refugi del Fornet i
pel camí que està indicat al començament com a “Camí de la llibertat”. Per aquí
el desnivell és de més de 700 metres. I els que ho tenen pitjor, com s’ha dit,
són els occitans, que tenen un desnivell d’uns 1000 metres.
 |
| Vista cap a Clavera i port d'Aulà |
 |
| Les llums de primera hora pujant des del Fornet |
 |
| Ja es veu el port! |
 |
| Assaig de cadena humana per la independència |
Un cop dalt hi ha els actes formals (banderes, parlaments,
intercanvi de vi i formatge) i després música: cançons d’Occitània i catalanes i
danses occitanes. Acaba amb l’hora dels adéus, foto de família, i cadascú torna
pel seu costat de Pirineu.
És una ocasió de trobar amics, xerrar, menjar asseguts als
prats, i tot això amb un gran ambient que fa que s’hi torni sempre que es pot.
 |
| Les danses |
 |
| Els músics |
 |
| Per on arriben els occitans |
 |
| L'hora dels adeus |
 |
| La foto de família |
 |
| La radio occitana gravant els cants |
 |
| Els occitans ja marxen |
 |
| Última mirada a Salau des de on van a parar les terribles allaus |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada