Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cresta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cresta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 d’agost del 2021

Puig de la Coma d'Or

 

Puig de la Coma d'Or (el del mig)

Havíem llegit que era un cim agraït, que té una situació excepcional a cavall entre l’Arieja i l’alta Cerdanya, que l’itinerari és fàcil, i que les panoràmiques són impressionants. Doncs tot això és cert, si bé en el nostre cas hi hem pujat en plena onada de calor pel que les vistes llunyanes deixaven molt que desitjar. 


Al llibre de “Cerdanya en família” de Manel Figuera d’edicions Salòria descriu de manera molt detallada tota la ruta circular que hem fet. A wikiloc també es troben tracks amb la mateix volta (portàvem els de Jep Boix i de Toni Planas que ja els he provat en altres excursions). 


Coma d'en Garcia, primeres llums a les muntanyes andorranes

Vall de Vésines des de la Tossa Rodona

Es surt del coll de Pimorent. S’agafa la pista de servei de EDF. Hi ha diverses opinions sobre on deixar el cotxe, l’ideal és deixar-lo a on arriba el camí pista de tornada, si es deixa més amunt cal pujar per anar fins al cotxe, i si es deixa més avall, a la carretera per exemple, es fa més desnivell a peu. De totes maneres les distàncies i desnivells són petits. La pista principal, on hem deixat el vehicle, és la que segueix per la àmplia vall de la Coma d’en Garcia (o Coma d’Engràcies segons alguns). No té massa encant, és molt oberta i sense vegetació. Més amunt es troba una captació d’aigües, es segueix la pista fent dreceres evidents. Segueix un camí ben fressat fins la Portella de la Coma d’en Garcia (2534 m).

Estany de la Coma d'Or

Es veu l'itinerari de pujada

Arribats aquí fem cas al Manel Figuera i agafem una petita traça a mà esquerra en direcció a la Tossa Rodona per veure l’amagada vall de Vésines. La vista és bona i podem veure el cim del Puig Padrós de Lanós i el Puig de la Coma d’Or i l’itinerari a seguir. No molt convençuts d’aquest desviament, ja que la visibilitat deguda a la calitxa és mol dolenta, retornem al coll. 


Des de la Portella d’en Garcia es veu molt aprop la següent, la Portella de Cortal Rossó o Portella de Coma d’Or (2501 m). El camí baixa una mica. Quan s’hi arriba es veu l’estany de Coma d’Or. Ara cal pujar i el camí s’acosta al Cap de Llosada sense pujar-hi i s’arriba a un coll previ al cim de Coma d’Or (2826 m).

Estany de Lanós, Carlit, la Grava i més

La petita cresta fins al cim 

Des d’aquí la cresta fins al cim, que per arribar-hi cal superar un parell de passos aeris però no gaire complicats. La vista és molt bona cap a les muntanyes de l’Arieja, els Perics, cap a la Grava, l’estany de Lanós, el Carlit. Per l’altra banda Puigllançada, Tossa, Moixeró, més enllà Puigpadrós i les muntanyes andorranes. Llàstima de calitxa que no ens deixa veure més!

Es baixa seguint el fil de la carena veient sempre l'estany de Lanós

Rec de Cortal Rossó

Seguint la ruta retornem al coll previ al cim i enfilem cap a un cim secundari que té una grossa fita de pedres a dalt. D’allà s’agafa un camí que va carenejant seguint el perfil de la muntanya, es va veient tota l’estona l’estany de Lanós i el Carlit. Es va baixant, unes estones més empinat que altres, i al final sense camí marcat, fins a un evident coll, la Portella de Lanós (2468 m), on es veu un camí que ve de la zona de l’estany de Lanós

Plans de Cortal Rossó

Refugi de Cortal Rossó

Ara s’agafa la vall de Cortal Rossó que ja no deixarem fins quasi el coll de Pimorent. Aviat es troba aigua, l’inici del Rec de Cortal Rossó. Es passa pel Bac de Cortal Rossó, es travessa el rec uns quants cops i s’arriba a una captació d’aigües. Es segueix baixant cap a un pla gran on al final s’agafa una pista que va seguint el relleu de la muntanya. Es troba el petit refugi de Cortal Rossó (tancat), es veu el poble de Porta Pimorent molt avall i es segueix la pista fins poc més amunt del coll de Pimorent on hem deixat el vehicle. 

Vistes sobre Porta Pimorent

Una gran volta amb panoràmiques diverses i un cim interessant. Recomanable!


Track 



diumenge, 14 d’agost del 2016

Pinetó i Roca Blanca des del refugi del Pla de la Font


Roca Blanca i Teso des de l'aparcament
La particularitat d’aquesta excursió és que en tot moment es veu tot el recorregut.

Es surt del refugi del Pla de la Font, hi ha aparcament a 1 km després de fer una pista de 8 km. També s’hi arriba des de les Planes de Son. Es puja en direcció al coll de Fogueruix, un excel·lent mirador, però abans d’arribar-hi es desvia un camí a mà dreta, pel bosc i s’arriba a un lloc preciós, un llom herbós amb vistes a la vall de l’Escrita, Espot. El mapa l’anomena Plana d’Aires. Es veu des del llunyà Cadí fins a l’estany de Sant Maurici. A partir d’aquí ve la pujada més forta de l’excursió al Pinetó, seguim amb vistes. En tot moment hi ha camí, fites i no és gens perdedor. Es va pujant per la carena i el Pinetó es fa esperar, hi ha un munt de falsos cims, òpticament parlant. Al final una estreta però fàcil aresta ens porta al cim. 
 
Plana d'Aires i Espot al fons


Camí ben indicat fins al Pinetó

Carena del Pinetó, al fons esquerra Esterri d'Àneu, al fons dreta, Espot

Roca Blanca

Teso, muntanyes araneses i amb boires el Mont Valier
Les vistes són molt bones com passa sempre en muntanyes separades de les “importants”. Es veu des de la zona de la Bonaigua i Aran, Moredo, Quenca, Mont Valier, la zona del port de Salau, aquestes últimes amb les típiques boires franceses, Mont Roig, Ventolau, cap a la Pica d’Estats, Monteixo, … per davant Campirme, Montcaubo, Pic de l’Orri, i més enllà Salòria, Cadí, i per tancar la vista les muntanyes del Parc Pui de Linya, i la carena fins Peguera, Morto, Subenuix, la zona del Portarró, ... Impressionant en dia clar. I cosa curiosa es veu alhora Esterri d’Àneu i Espot.


Cresta del Roca Blanca des del cim

Des del cim del Pinetó es veu un estany de Cabanes

Des del Pinetó fins Esterri d'Àneu, al fons Ventolau, la Pica d'Estats, ...
El Pinetó és un cim humil però important. Límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, punt de connexió cap a les Agudes i la vall de Cabanes, on hi baixa un camí, i es gira 90 graus per seguir cap a Roca Blanca i Teso. L’excursió fins al Teso des del Pla de la Font fa com una ferradura. Es segueix cap a Roca Blanca per la carena. Al peu del cim puja dret un camí relliscós. Més amunt unes fites ens porten a una cresta en semicercle. Cal posar atenció a les pedres de totes mides que trobem. Sembla que el millor es seguir el fil de la cresta, per on van les fites. És un cim que fa més impressió que dificultat real. Des del cim es veu molt bé la part alta del Teso, i és possible anar-hi, i completar l’excursió baixant del Teso i per Campolado, un lloc preciós, retornar al refugi del Pla de la Font.
El Cadí des del Pinetó

Quenca, Moredo i Mont Valier

Campolado, sota Teso i Roca Blanca

Però avui retorno pel mateix camí. Es veu el Pinetó, la plana d’Aires, el refugi, tota l’excursió! Un cop al refugi ressegueixo amb la vista l’itinerari que hem fet. Una excursió de les que gaudeixes de paisatges, no només de vistes.


Track

dijous, 22 d’octubre del 2015

Bellmunt per les crestes



La zona de Bellmunt, Sant Pere de Torelló, Osona, a la tardor és molt interessant per vistes i colors. La meteorologia no ens ha acompanyat massa, però els colors de tardor hi són. Hem fet la travessa de Bellmunt per les crestes de pujada i baixada, des del coll de la Portella fins al de les Gargantes. Tota la cresta té un estil molt maco, amb vegetació de faigs al costat nord, alzines al sud, i roures per tot arreu. La cresta comença amb uns blocs que impressionen perque no es veu el camí, però no és gens difícil, i així va seguint, més divertit que complicat. La fageda de la part superior sortint de Bellmunt és realment maca. Només ens ha faltat una mica de sol. 

Grimpadetes, sempre seguint les marques vermelles a la cresta

Grimpadetes, seguint les marques vermelles
 
Ullada de sol entre la boira i veiem Sant Pere de Torelló



En quant a itinerari ens hem inspirat en el bloc de la vall del Ges que dóna molta informació per caminar per la zona de Bellmunt, així que hem seguit una de les seves rutes Bellmunt per les crestes, en sentit est – oest. Potser perquè han passat dos anys des que van escriure la ressenya fins ara, però ens ha semblat que a la pujada no té massa sentit pujar per on s’indica i de seguida baixar en picat fins trobar un camí que planeja per damunt de Les Pedroses. Poc abans de deixar la carretera hem vist uns indicadors de camins de color verd que molt probablement portin cap el que hem fet en direcció al coll de la Portella. Aquest camí potser no hi era fa dos anys.




Santuari de Bellmunt




L’altre tram que no ens ha convençut massa és a la cresta de baixada pel camí nou fins al coll de les Gargantes. Aquest camí de baixada es fa bastant incòmode pel fort pendent, a diferència del de pujada i de la part central de la cresta no hi ha roques ni petites grimpades, és bosc i terra relliscosa. Un cop al coll de les Gargantes decepciona una mica, no hi ha res, no es veu res. I passar per aquest coll obliga a una volta per les runes de Les Valls i La Coma de Saderra que pel meu gust no té massa interès. El meu consell seria que enlloc de seguir les marques grogues del camí nou fins al coll de les Gargantes, seguir les vermellles que porten al Coll de Duec des del Collet de la Balma d’en Micó.

De totes maneres les explicacions del bloc indicat són excel·lents fins a la Coma de Saderra.

El plaer de caminar per les fagedes

La Coma de Saderra

Baixant del Coll de Duec, zona de pastures



És una gran excursió, amb vistes (si no hi ha boira), colors de tardor, grimpadetes i desnivell. 


PD: El track no és massa de fiar perquè el meu navegador TwoNav es penja contínuament i no m’ha gravat el tram entre la Portella i el santuari, que l’he afegit dibuixant-lo.