 |
| La cornisa |
Hi ha suficient informació sobre aquesta divertida excursió com per detallar-ne el recorregut, pel que em limitaré a comentar els aspectes que em criden l’atenció (track incomplet per problemes). Podeu mirar la ruta de Tot natura per exemple.
La cornisa
Parking: preu per cotxe normal 5 € a abril 2023. Quan hi arribem només hi ha 2 o 3 cotxes, en marxar està ple.
Al primer encreuament cal decidir si es va per la cornisa, camí a mà dreta passant un pont o si seguir recte. Uns cartells adverteixen del perill del camí de la cornisa. Potser per això la majoria de gent segueix per l’altre camí, que representa un desnivell important de pujada i de baixada en poca distància, és a dir, molt fort. El dia que hi hem anat anunciaven tempestes a partir de migdia, pel que vam avançar 1 hora la sortida i no vam tenir cap problema. Malgrat la previsió del temps, com més tard més gent trobavem, i no sempre ben equipats per muntanya. Com he dit la majoria anaven pel camí normal i pretenien tornar per la cornisa. A més d’un grup els haurà agafat la tempesta i per la cornisa potser no és el més indicat.
Els ponts
Cornisa: és un camí ampla i hi ha un cable per agafar-se, pel que l’únic problema és creuar-te amb gent, que suposo que amb paciència i ganes no té més problema. Si aneu aviat no hi trobeu ningú.
Les passarel.les
Passarel.les: és el que ha donat fama a les gorges. N’hi ha unes 10, estan numerades. No són especialment difícils però cal estar concentrat, no es pot anar badant. Fan respecte i com hem dit per la cornisa el problema és creuar-te amb gent. Alguns ponts penjants es mouen però no són perillosos, et pots agafar bé als cables.
La vall
Gorges com a vall: és una vall molt retorçada, bonyegada i tancada, pel que no és estrany que el camí natural sigui pel riu i amb passarel.les. Es demostra amb que el camí inicial sense cornisa ha de fer una pujada bastant forta i una baixada gual per retornar a nivell del riu. Durant tota l'estona de cornisa i passarel.les ben bé fins la número 7 o 8 no es veu res de la vall, més amunt es comença a obrir. Nosaltres hem arribat fins a un pont de pedra, que contrasta amb els metàlics, i si bé s'obre la vall encara no s'en veu el final ni molt menys. I encara faltava estona per arribar al refugi.
El camí de la cornisa es va fer per facilitar la perforació del canal d'aportació d'aigües per la central hidroelèctrica de Tués, de tan en tan es van trobant portes tancades que donen accés a l'esmentat canal dins de la muntanya, obres complicades en aquells temps.
ResponElimina