Ruta circular per la serra de la Llena, a la Conca de Barberà, pujant al cim principal Punta Curull recollit al llistat de 100 cims de la FEEC. Hem seguit la ruta de GERCA .
A Vilanova de Prades es surt del costat de l’església on s’hi troba un corriolet que s’enfila per sobre del poble i de seguida gira cap a la dreta i va cap a les parets de la cinglera. El pas del grau ha costat una mica de trobar. A mà dreta les parets del cingle són més altes, cal buscar cap a l’esquerra. Hi han caminets i es veuen xapes a les parets pels escaladors, pel que no saps ben bé on porten aquests caminets. Un cop trobat el pas no és complicat, uns grapes i una corda, necessària a la part superior. Un cop a l’altiplà anem cap a la cova dels Calaixos.
 |
| El pas del grau |
 |
| Cova dels Calaixos |
 |
| Laberints per arribar a l'entrada de la cova |
També costa de trobar. Seguint caminets i bastant cap a l’oest es van trobant escletxes fondes, marques grogues i es retorna cap a l’est amb un pas molt estret i on finalment una fletxa ens indica on comença la cova dels Calaixos. Es retorna per on s’ha vingut i un cop a l’altiplà de nou ens dirigim cap al cim més alt, la Punta Curull. Ara s’agafa el PR-C-184 i en forta baixada per bosc anem girant cap a l’est fins al barranc del Crucifix. Per arribar a aquesta minúscula ermita cal desviar-se per un altre camí avall i després retornar per mateix camí.
 |
| Punta Curull |
 |
| El Crucifix |
 |
| Sant Miquel de la Tosca |
Ara ens dirigim cap a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca en un espai molt ampli i obert i uns xipresos molt antics. A continuació es segueix una pista que porta a Vilosell fins que ens desviem quan es veu el Mas d’en Peret. Anem cap al mas, s’hi pot passar o no, hi ha algun desviament abans per no passar justament per la casa.
 |
| Ja arribant al poble |
Cal prestar atenció a trobar un caminet a mà esquerra, una fita, on comença un corriol que puja molt dret cap al coll de l’Abellar. És la última part complicada de la ruta. El pendent es fort, fins i tot hi ha corda en algun tram, suposo que amb pluja es deu fer fang. Bosc amunt s’arriba a l’ampli coll de l’Abellar. Des d’aquí una pista es baixa cap al poble, però prop de la carretera un corriol segueix entre camps de conreu cap a l’oest per arribar al camí on hem començat, a sobre de l’església del poble.
Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada