 |
| Les moixeres de guilla, la única vegetació que comença a tenir color de tardor |
Volíem captar els colors de la tardor ja que, altres anys per
aquesta època, ja es començaven a veure arbres caducifolis, a les cotes altes, que
ja havien canviat. Però portem un any tant endarrerit que no és gens estrany. Si
vam tenir neu al juliol enlloc de nerets, i prats verds i flors a l’agost, no
és estrany que ara trobem els gerds al punt de menjar-los, que encara trobem algunes
flors, el safrà de muntanya per exemple, i que tan sols les moixeres de guilla
sembla que s’hagin assabentat que ve la tardor.
 |
| La passera arribant al refugi Ernest Mallafré amb la neu granulada caiguda a la nit |
 |
| Prat de Monastero: un bon rastre d'allau, però en aquesta vall no hi han bedolls |
Aquest any atípic la primavera no arribava, ni a les
comarques de vora el mar ni a les de muntanya. Va arribar a tot el territori alhora, cotes altes i baixes, i no
esglaonada com altres anys. Doncs tot sembla indicar que amb la tardor passarà
igual, veig igual de poc tardorals els arbres del Pallars que els del Maresme (als
carrers i jardins).
 |
| Gerds al punt el 12 d'octubre, a l'agost no n'hi havien! |
De totes maneres, sembla que dia a dia van agafant color. A
les valls d’Àneu, diria que amb dos dies ja es notava la diferencia i arran de mar
em sembla que també. Doncs paciència, ja farem fotos d’aquí uns dies...
 |
| Safrà de muntanya esplendorós |
 |
| Una mica groga l'herba dels prats, però no tota |
