En el seu inici l’any 1955 el Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici tenia dos sectors ben diferenciats, el costat Boí i el costat
Espot, a l’Alta Ribagorça i al Pallars Sobirà respectivament. Posteriorment s’ha
anat ampliant la zona perifèrica amb territori del Pallars Jussà i de l’Aran. Però
el nucli central del Parc, el territori de màxima protecció segueix sent l’inicial.
I l’eix central del Parc, el que uneix els dos sectors ribagorçà i pallarès, és
la línia que forma la vall de Sant Nicolau fins l’estany Llong, el Portarró, l’estany
de Sant Maurici i la vall de l’Escrita. Vist així el Portarró és el centre del
Parc, deixant-nos la zona de Besiverris per un costat i la de Peguera per l’altre.
El Portarró ja es veu lluny a mesura que puges |
Amitges, amb la pista que trenca el paisatge del parc |
Estany Llong des del pic del Portarró |
És per aquesta privilegiada posició, juntament amb la
dificultat de comunicacions per carretera entre un costat i l’altre del Parc,
que el Portarró és un punt molt visitat, i la travessa de Boí a Espot o
viceversa té molt èxit entre els excursionistes.
Agulla del Portarró, Subenuix, vall de Delui, i el Portarró des del Pic del Portarró |
La zona de Contraig i Colomers |
Agulla del Portarró a l'altre costat del coll |
Em meravella la simetria que fa la natura entre els pics de Saboredo i Amitges amb les Agulles fent de vèrtex |
El Portarró és una àmplia collada flanquejada pel costat sud
per l’Agulla del Portarró, i pel costat nord pels pics del Portarró i el pic
Inferior del Portarró. Tant els pics d’un vessant com de l’altre tenen vistes
fabuloses. Aquest cop hem pujat al Pic del Portarró i es veu especialment bé
tota la zona de Contraig – Colomers, la cascada i estany de Bergús, el Ratera,
Amitges, però al fons es veuen les muntanyes de l’Aran, les pistes de Baqueira
cap a Bonaigua, i per l’altre costat Encantats i totes les carenes del Pui de
Linya cap a Peguera, Monestero, Subenuix, Morto, i cap a Dellui. Són 300 metres
a sumar als que costa pujar al Portarró però si es té temps val la pena.
Quin camí més maco, prop del refugi Ernest Mallafré! |
Barranc que baixa de Subenuix |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada