Google Website Translator Gadget

dissabte, 8 d’agost de 2015

Pic del Rosari i Tuc de Marimanya per la vall de Baciver



Comencem l’excursió a l’aparcament de l’Orri del pla de Beret, prop d’on neixen la Garona i la Noguera Pallaresa. Es segueix l’arriu Malo i s’entra a la vall de Baciver. Abans i després de l’estany de Baix és molt maco paisatgísticament. Es segueix pujant i s’arriba a un gran pla amb un munt d’estanys, on sobresurten els dos grans. És una zona on no destaca cap pic per alçada, tots es mouen pels 2600 metres. En direcció Est s’avança cap a la collada dels Estanys de Rosari. Es troben fites i en la pujada a la collada fins i tot camí. El pic de Rosari és molt aprop, val la pena arribar-s’hi (trossos de camí i fites), i la vista és excepcional. Sobta veure alhora Esterri d’Àneu i cap a l’altre costat Viella. A més de la àmplia vall de Rosari, es veuen tots els cims de les valls d’Àneu, els cims del parc Nacional d’Aigüestortesi Estany de Sant Maurici, de l’Aran, de la ratlla fronterera i de fons la Maladeta. 

Vall de Baciver

Estany de Baix de Baciver

Pujant a la collada dels estanys de Rosari
A l’altre costat de la collada dels Estanys de Rosari es veu un llom planer i més enllà una cresta que porta al Tuc de Marimanya. La primera part es fa pesada per les pedres, no imaginava trobar una tartera en un lloc pla. Després la cosa canvia, és una cresta amb grimpada, amb fites i marques de terreny trepitjat, més espectacular que difícil, sempre hi ha bones preses, i en cas de dubte buscar el camí pel costat de Rosari (dreta venint del pic de Rosari).
La llarga cresta que va del pic de Rosari fins al Marimanya (al fons)

Pic de Rosari amb moltes formigues voladores que fins i tot surten a la foto

La gran planúria dels estanys de Baciver
Un cop al Tuc de Marimanya un trencalòs surt volant espantat per la meva arribada. Aquí es veuen millor les muntanyes frontereres, sobretot el Mont Valier. També es veuen propers la Roca Blanca i Quenca. Es veu la verda i poc freqüentada vall de Marimanya, la cresta cap al pic de Baciver i la carena muntanyosa que tanca la vall de Marimanya fins la muntanya de Dossau. Cap a l’Est la cresta segueix cap al coll d’Airoto i el Tuc de Bonabé o del Ras. És una zona amb bastants cims amb noms diferents segons la font que es consulti.
L'entretinguda cresta al Tuc de Marimanya

Des del Tuc de Marimanya la cresta cap al Baciver

Estanys de Dalt de Baciver, al fons el Cap de Baqueira


Per baixar retorno una mica el camí fet i en una àmplia canal herbosa tiro avall. Després pedres i més pedres fins als llacs. 
Estany de Baix de Baciver

Estany de Baix de Baciver
El millor: el paisatge de la part mitjana de la vall de Baciver i les vistes dels cims.
El pitjor: una zona amb molta pedra i pocs camins.

Track: m’agradaria poder penjar el track però el meu navegador Two Nav és un desastre i es penja. Pitjor, quan el necessites està buscant els satèl·lits. Així que, tot i apagar i engegar tres vegades, el track té forats. Però a efectes pràctics he seguit aquest http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7358159




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada