Comencem l’excursió a l’aparcament de l’Orri del pla de Beret, prop d’on neixen la Garona i la Noguera Pallaresa. Es segueix l’arriu
Malo i s’entra a la vall de Baciver. Abans i després de l’estany de Baix és
molt maco paisatgísticament. Es segueix pujant i s’arriba a un gran pla amb un
munt d’estanys, on sobresurten els dos grans. És una zona on no destaca cap pic
per alçada, tots es mouen pels 2600 metres. En direcció Est s’avança cap a la
collada dels Estanys de Rosari. Es troben fites i en la pujada a la collada
fins i tot camí. El pic de Rosari és molt aprop, val la pena arribar-s’hi
(trossos de camí i fites), i la vista és excepcional. Sobta veure alhora
Esterri d’Àneu i cap a l’altre costat Viella. A més de la àmplia vall de
Rosari, es veuen tots els cims de les valls d’Àneu, els cims del parc Nacional d’Aigüestortesi Estany de Sant Maurici, de l’Aran, de la ratlla fronterera i de fons la
Maladeta.
 |
| Vall de Baciver |
 |
| Estany de Baix de Baciver |
 |
| Pujant a la collada dels estanys de Rosari |
A l’altre costat de la collada dels Estanys de Rosari es veu
un llom planer i més enllà una cresta que porta al Tuc de Marimanya. La primera
part es fa pesada per les pedres, no imaginava trobar una tartera en un lloc
pla. Després la cosa canvia, és una cresta amb grimpada, amb fites i marques de
terreny trepitjat, més espectacular que difícil, sempre hi ha bones preses, i
en cas de dubte buscar el camí pel costat de Rosari (dreta venint del pic de
Rosari).
 |
| La llarga cresta que va del pic de Rosari fins al Marimanya (al fons) |
 |
| Pic de Rosari amb moltes formigues voladores que fins i tot surten a la foto |
 |
| La gran planúria dels estanys de Baciver |
Un cop al Tuc de Marimanya un trencalòs surt volant espantat
per la meva arribada. Aquí es veuen millor les muntanyes frontereres, sobretot
el Mont Valier. També es veuen propers la Roca Blanca i Quenca. Es veu la verda
i poc freqüentada vall de Marimanya, la cresta cap al pic de Baciver i la
carena muntanyosa que tanca la vall de Marimanya fins la muntanya de Dossau.
Cap a l’Est la cresta segueix cap al coll d’Airoto i el Tuc de Bonabé o del
Ras. És una zona amb bastants cims amb noms diferents segons la font que es
consulti.
 |
| L'entretinguda cresta al Tuc de Marimanya |
 |
| Des del Tuc de Marimanya la cresta cap al Baciver |
 |
| Estanys de Dalt de Baciver, al fons el Cap de Baqueira |
Per baixar retorno una mica el camí fet i en una àmplia
canal herbosa tiro avall. Després pedres i més pedres fins als llacs.
 |
| Estany de Baix de Baciver |
 |
| Estany de Baix de Baciver |
El millor:
el paisatge de la part mitjana de la vall de Baciver i les vistes dels cims.
El pitjor:
una zona amb molta pedra i pocs camins.
Track: m’agradaria poder penjar el
track però el meu navegador Two Nav és un desastre i es penja. Pitjor, quan el
necessites està buscant els satèl·lits. Així que, tot i apagar i engegar tres
vegades, el track té forats. Però a efectes pràctics he seguit aquest http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7358159
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada