Port d’Aulà des de Borda Perosa, a l’alta vall d’Isil

Seguint la Noguera Pallaresa Isil amunt hi ha Alòs d’Isil, seguint una mica més es troba el refugi del Fornet, quasi allà mateix surt el camí al Port de Salau. Si es segueix la pista al costat del riu es troba alguna borda i uns kilòmetres més enllà un petit conjunt de bordes, sembla que les anomenen Bordes d’Isil, i molt aprop es troba el parking de Borda Perosa, el pont sobre la Noguera, i els preciosos prats amb avets de la Borda Perosa. Seguint per la pista s’arriba a Montgarri i el pla de Beret. 

El parking de Borda Perosa és la base d’importants excursions cap a Clavera, Mont Valier, Aulà, Salau, Roca Blanca, i també s’hi troben plafons explicatius de la importància dels camins de la zona en les dues guerres, la civil espanyola i la II guerra mundial. Sembla que les rutes de l’exili eren l’eix Saint Girons – riu Salat – Seix – els diferents ports – Borda Perosa – riu Noguera Pallaresa - Alòs d’Isil – Esterri d’Àneu. Saint Girons és la capital del Couserans, al departament de l’Arieja. Es va utilitzar l’eix en sentit Pallars – Arieja a la guerra civil i en sentit invers, a la guerra mundial, per ajudar a escapar els jueus d’Alemanya i la França ocupada.

Cabana d'Aulà

Vall de la Noguera i les carenes per sobre d'ella

Cabana d'Aulà, Roca Blanca

Al fons, el Port

Vista cap a Marimanya

No coneixíem el Port d’Aulà i hem pujat cap allà. Es comença per la pista de Salau però tot just començar ja es poden tallar un parell de corbes i es segueix pel camí a Aulà. Va pujant fins la cabana d’Aulà, després costa més de trobar el camí en algun punt, però es veu molt clara la direcció cap a on cal anar. Es creua un petit torrentet i es segueix pujant cada cop amb més vista: serra de Pilàs, Roca Blanca, Marimanya, Clavera, i en algun punt diria que es veu el Mont-Roig per darrera.

Al fons, el Port

Vista costat Clavera

Monument internacional al Port d'Aulà

Vista del costat Couserans - Arieja

Des de la cabana no hi ha ni un arbre, és un paisatge realment desolat. Són enormes extensions de verd fins al port. Fa basarda pensar que per aquests camins hi fugien persones de la guerres, famílies amb les seves pertinences, mal vestits i calçats, pujant 750 metres de desnivell des de la Borda Perosa i si un s’ho imagina a l’hivern encara pitjor. Mentre pujava pensava aquestes coses i com es podien amagar allà, havia de ser realment difícil, és molt obert. 

Vista del costat Couserans Arieja

Un cop al Port hi fa un vent molt fort i hem de buscar refugi al costat francès. Un petit monument recorda l’ús del Port a les guerres. Pel costat francès hi puja una pista que ens diuen és practicable fins força amunt, al revés que Salau, on la pista està pel costat català.

Els prats de Borda Perosa ens esperen

Ha estat una excursió potser més interessant per la història que pels paisatges. Tot i això les vistes són molt importants.

 Track