Tosa d'Alp des de Coma Oriola

Serra del Cadí, Moixeró i Penyes Altes

Pedraforca

Vista cap a Puigcerdà i muntanyes de l'Alta Cerdanya

Caminar per una estació d'esquí mai és el millor, i si hi vas ja saps que trobaràs. Les vistes magnífiques, però et quedes pensant en com seria aquest paisatge abans de que tota la muntanya s'hagi convertit en pistes d'esquí. No hi hauria aquests tubs de la neu artificial, hi hauria més arbres i no aquestes baixades plenes de pedres, no trobaríem casetes de diversos serveis escampades per la muntanya, ni remuntadors, ni barreres per les allaus o perque els esquiadors no surtin del perímetre que els indiquen. I es podrien dissenyar itineraris més elegants i no anar empalmant pistes d'esquí, perque no es pot passar per enlloc més. En fi, ja m'ho imaginava.

Track

Urtx Sender de muntanya i 615

 

Ruta de Tot Cerdanya número TC222 .

És una ruta pels boscos d'Urtx (Fontanals de Cerdanya) i de vistes cap a La Molina, Masella, Alp i després tota la Cerdanya. Un punt positiu, i que no es dona quasi mai, és que tota la ruta està marcada amb pintura groga, i sempre es troben panells indicadors de fusta, sigui del sender de muntanya o dels diversos senders amb número que hi ha a la zona. 

La pujada es fa un pel monòtona fins al Pla dels Coms on es compensa amb bones vistes (La Molina, Masella). D'aquí s'acaba de pujar i es baixa fins al mirador de les Roques d'Engràcia amb panell indicador de cims. La vista és bona sobre Alp, la baixa Cerdanya i la zona de Puigpedrós, Pimorent. i més. Aquest tram es fa pesat perque la tallada del bosc va deixar molta llenya seca i petita pel terra. 

Pluja cap al Puigpeddrós

Coma de la Lleona

Es segueix per corriols i igual que els que seguíem des la part més alta, semblen fets a mida, nous, però correctes. Es planeja i baixa fins la Coma de la Lleona, segueixen les vistes, ara més cap a Puigcerdà i alta Cerdanya. Es tornen a trobar restes de llenya de la tallada del bosc. 

D'aquí una pista i després un corriol ens retornen cap als boscos de sobre Urtx. S'acaba baixant per l'altre costat del torrent per on hem pujat, per boscos vells i verds. 

Ruta molt fàcil de seguir i amb bones vistes a la part alta.

Track

Volta a la Serra de la Llena - Punta Curull des de Vilanova de Prades

 

Ruta circular per la serra de la Llena, a la Conca de Barberà, pujant al cim principal Punta Curull recollit al llistat de 100 cims de la FEEC. Hem seguit la ruta de GERCA .

A Vilanova de Prades es surt del costat de l’església on s’hi troba un corriolet que s’enfila per sobre del poble i de seguida gira cap a la dreta i va cap a les parets de la cinglera. El pas del grau ha costat una mica de trobar. A mà dreta les parets del cingle són més altes, cal buscar cap a l’esquerra. Hi han caminets i es veuen xapes a les parets pels escaladors, pel que no saps ben bé on porten aquests caminets. Un cop trobat el pas no és complicat, uns grapes i una corda, necessària a la part superior. Un cop a l’altiplà anem cap a la cova dels Calaixos. 

El pas del grau

Cova dels Calaixos

Laberints per arribar a l'entrada de la cova

També costa de trobar. Seguint caminets i bastant cap a l’oest es van trobant escletxes fondes, marques grogues i es retorna cap a l’est amb un pas molt estret i on finalment una fletxa ens indica on comença la cova dels Calaixos. Es retorna per on s’ha vingut i un cop a l’altiplà de nou ens dirigim cap al cim més alt, la Punta Curull. Ara s’agafa el PR-C-184  i en forta baixada per bosc anem girant cap a l’est fins al barranc del Crucifix. Per arribar a aquesta minúscula ermita cal desviar-se per un altre camí avall i després retornar per mateix camí.

Punta Curull

El Crucifix

Sant Miquel de la Tosca

Ara ens dirigim cap a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca en un espai molt ampli i obert i uns xipresos molt antics. A continuació es segueix una pista que porta a Vilosell fins que ens desviem quan es veu el Mas d’en Peret. Anem cap al mas, s’hi pot passar o no, hi ha algun desviament abans per no passar justament per la casa.

Ja arribant al poble

Cal prestar atenció a trobar un caminet a mà esquerra, una fita, on comença un corriol que puja molt dret cap al coll de l’Abellar. És la última part complicada de la ruta. El pendent es fort, fins i tot hi ha corda en algun tram, suposo que amb pluja es deu fer fang. Bosc amunt s’arriba a l’ampli  coll de l’Abellar. Des d’aquí una pista es baixa cap al poble, però prop de la carretera un corriol segueix entre camps de conreu cap a l’oest per arribar al camí on hem començat, a sobre de l’església del poble.

Track

Sant Aniol de Finestres - Pont del Diable - les Medes -Tres Creus - La Finestrica

 

Avui hem anat cap a la vall de Llémena, una Garrotxa mig lligada al Gironès i que no hi havia estat mai. Hem seguit la ruta de Jep Boix https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-aniol-de-finestres-pont-del-diable-sant-joan-de-les-medes-tres-creus744m-roca-del-migdia-la-fi-60661712 molt ben detallada, però que requereix l’ús del GPS de manera quasi obligatoria per la multitud de camins i variants que hi ha. Tot i això hem hagut de recular més d’un cop.

Sant Aniol de Finestres

Riera seca

Balma dels Trabucaires

Es surt del poblet de Sant Aniol de Finestres, a l’entrada del poble hi ha un petit aparcament a mà esquerra. Es segueix la riera de Llémena per camins amplis fins que es baixa cap a creuar-la a la zona del Clot dels Llims. Ja per corriols s’arriba a la gran balma dels Trabucaires i a la font dels Socals. Tota aquesta zona està sense aigua, una llàstima. Seguim els indicadors que porten cap a Les Medes i ens enfilem amb fort pendent pel costat del Torrent de les Medes. Un cop dalt no es fa cas dels indicadors a Les Medes i per una pista paral.lela anem cap al pont del Diable, un parell de blocs de pedra que podrien fer de pont…El torrent segueix sec. 

Font dels Socals

Al fons la serra de Finestres

Pont del Diable

La riera

Caminant per la riera

Es segueix per la riera amunt un tros (atenció si plou, podria ser perillós), anem esquivant petits gorgs i contemplant les parets per on baixa la riera  fins agafar un corriol a mà esquerra, visible sense dificultat. Ara es van empalmant camins i pistes a través del bosc fins a sortir a camp obert, uns prats no cultivats, que són la zona de Les Medes. Veiem restes d’edificacions però no aconseguim trobar l’ermita de Sant Joan de les Medes, segurament ens hem passat i no hem reculat. Els voltants de les restes de cases estan molt embardissats. L’entorn és maco i pels prats amunt anem a trobar la pista que va a Puig Rodó.

Les Medes

El Far i Les Planes d'Hostoles

Tres Creus

A partir d’aquí canvia el paisatge, ara es tenen bones vistes cap a la zona del Far, les Planes d’Hostoles i la vall de Cogolls. Es segueix la carena anant baixant i cal estar atents a una fita que indica un camí a mà esquerra, es segueix baixant. Ara es va cap al Puig del Moro i seguint per camins, vigilant sempre de prendre l’adequat, cap a Les Tres Creus, curiós puig amb tres creus amb instal.lació d’uns focus, suposo que perque es vegi de nit des de baix els pobles. Les vistes fantàstiques. 

La Finestrica

Ara deixem aquesta carena de cims per anar cap al Roc del Migdia, un petit desviament d’anar i tornar ens permet veure el final de l’excursió. Es veu el poble de Sant Aniol i el desnivell que ens queda per baixar, així com una protuberancia rocosa que després veurem que és La Finestrica.  Baixem pels cingles d’en Font, al començament de manera brutal (potser és millor fer la ruta al revés), no és el típic camí que passa la cinglera elegantment. Després s’arriba a la Finestrica, uns rocs que surten de les parets i deixen un forat, un lloc curiós. El camí es suavitza, baixa més normal i es va apropant al poble. Cal seguir atent als desviaments i encertar sempre el correcte. Al final es troba un camí asfaltat i algunes cases que ens apropen fins a sant Aniol. 

La Finestrica

Cingles d'en Font

Camí de baixada del cingle

Una ruta interessant en que cal posar atenció per la multitud de desviaments que ens trobem.

Track

Gorges de Carançà

 

La cornisa

Hi ha suficient informació sobre aquesta divertida excursió com per detallar-ne el recorregut, pel que em limitaré a comentar els aspectes que em criden l’atenció (track incomplet per problemes). Podeu mirar la ruta de Tot natura per exemple.

La cornisa

Parking: preu per cotxe normal 5 € a abril 2023. Quan hi arribem només hi ha 2 o 3 cotxes, en marxar està ple. 

Al primer encreuament cal decidir si es va per la cornisa, camí a mà dreta passant un pont o si seguir recte. Uns cartells adverteixen del perill del camí de la cornisa. Potser per això la majoria de gent segueix per l’altre camí, que representa un desnivell important de pujada i de baixada en poca distància, és a dir, molt fort. El dia que hi hem anat anunciaven tempestes a partir de migdia, pel que vam avançar 1 hora la sortida i no vam tenir cap problema. Malgrat la previsió del temps, com més tard més gent trobavem, i no sempre ben equipats per muntanya. Com he dit la majoria anaven pel camí normal i pretenien tornar per la cornisa. A més d’un grup els haurà agafat la tempesta i per la cornisa potser no és el més indicat. 

Els ponts

Cornisa: és un camí ampla i hi ha un cable per agafar-se, pel que l’únic problema és creuar-te amb gent, que suposo que amb paciència i ganes no té més problema. Si aneu aviat no hi trobeu ningú.

Les passarel.les

Passarel.les: és el que ha donat fama a les gorges. N’hi ha unes 10, estan numerades. No són especialment difícils però cal estar concentrat, no es pot anar badant. Fan respecte i com hem dit per la cornisa el problema és creuar-te amb gent. Alguns ponts penjants es mouen però no són perillosos, et pots agafar bé als cables.

La vall

Gorges com a vall: és una vall molt retorçada, bonyegada i tancada, pel que no és estrany que el camí natural sigui pel riu i amb passarel.les. Es demostra amb que el camí inicial sense cornisa ha de fer una pujada bastant forta i una baixada gual per retornar a nivell del riu. Durant tota l'estona de cornisa i passarel.les ben bé fins la número 7 o 8 no es veu res de la vall, més amunt es comença a obrir. Nosaltres hem arribat fins a un pont de pedra, que contrasta amb els metàlics, i si bé s'obre la vall encara no s'en veu el final ni molt menys. I encara faltava estona per arribar al refugi.

Track incomplet

La Llaguna - Sauto, passejada per l'alt Conflent

 

Una tranquil·la excursió amb bones vistes per la comarca del Conflent. Es tracta d’una passejada per un altiplà que en diuen el Pla de l'ós. La zona de confluència de l’Alta Cerdanya, el Capcir i el alt Conflent els francesos en diuen els alts cantons i aquesta ruta ens hi proporciona bones vistes. 

Apropant-nos a Montlluís

Es surt de La Llaguna, de l’escola, situada a la carretera que va de Montlluís cap al Capcir, Matamala i Formiguera. Es va en direcció a Montlluís, sense arribar-hi, per camins senyalitzats de groc amb indicacions de Tour de villages. Després el camí va per sobre la carretera general que puja de Perpinyà cap a Puigcerdà. Les vistes són molt bones cap al coll de la Perxa i cap a la carena fronterera, Cambra d’Ase i veïns.

El pont Gisclard

Des de Sauto

Es travessa el poble de Fetges per la part superior, sense arribar a la carretera general, i després es fa algun tram de carretera asfaltada, sense trànsit, fins arribar a l’altre poble  del mateix municipi, Sauto. Pel camí haurem vist el famós pont penjant del tren groc, el pont Gisclard, l’únic pont penjant ferroviari encara en servei. 

Ja es veu La Llaguna

A Sauto girem el sentit de la ruta, tornem en direcció al Capcir. És un poble en pendent i la pujarem tota, per contra és un poble molt maco, amb vistes excel·lents, amb cases arreglades i altres en obres. Ara seguirem un altiplà, trobem un petit pantà regulador de l’aigua del Tet i ja veiem La Llaguna de nou. S’acaba pujant molt dret cap al poble.

Track