Talaies d'Osona i Lluçanès: Sobremunt i Sant Martí Xic

Sant Miquel Xic

Inspirats per un article a la revista Vèrtex 241 de l’Aurora Montserrat hem fet una ruta cap a les balconades sobre la plana de Vic. 

Boires i globus a primera hora

Primer pas de la riera de Sorreig

No hem començat massa bé. Hauríem d’haver agafat el PR 46 més a prop de Santa Cecília de Voltregà, o haver encertat a trobar el camí a Puigví. Però no, hem hagut de fer una volta a l’enorme granja de porcs amb depuradora inclosa d’Angelats.  Segon error: ens creiem que un PR que va per la riera de Sorreig passaria pel lloc més emblemàtics d’aquesta riera, el Gorg Negre. Doncs no, el PR va per una pista bastant enfilat sobre la riera i no es veu res. Es veuen unes fites sospitoses a la pista que deuen ser els baixadors al famós gorg, però no hi ha cap rètol que indiqui el lloc on és el Gorg Negre. Quan ens hem adonat que el PR no passava pel Gorg Negre ja érem massa enllà pels km que ens quedaven per fer. De totes maneres la riera de Sorreig l’hem vist, l’hem creuat vàries vegades, però segurament ens hem perdut el lloc més espectacular o amb més història. 

Bauma  de Guiterons

 

Últim pas de la riera, una mica complicat en alguna pedra

A Can Guiteres hem deixat la riera per pujar a Sobremunt

De la riera hem pujat cap a Sobremunt. Aquest camí  no té gaire interès paisatgístic. Ara bé quan s’arriba a Sobremunt la cosa canvia. Estem al Lluçanès que és una gran talaia sobre les muntanyes del Berguedà i el Pirineu Oriental. Un poble molt ben situat. A partir d’aquí l’excursió ha millorat molt, ja tenim vistes, verdor, llocs interessants. Hem anat en direcció a l’ermita de Santa Llúcia de Sobremunt. Un lloc preciós, ben arreglat, tranquil, on hem ampliat les vistes, ara ja es veu cap al Puigsacalm, cingles de Cabrera i pla d’Aiats, i tots els pobles de la part nord d’Osona. Per l’altre costat veiem el Lluçanès, Montserrat, Montseny, Puig Sa Gordi... Abans d’arribar-hi,  però, un altre marrada. Il·lusionats per un rètol que indicava la font de Can Quelet hem fet un altre km en va sense trobar la font...

Un cop a l'altiplà del Lluçanès la vista és àmplia, Sant Boi en primer terme

Sobremunt

Santa Llúcia de Sobremunt

Puigsacalm fins a Cabrera i tots els pobles del nord d'Osona

A partir d’aquí hem seguit pel GR 3 la serra de Sobremunt fins a la zona de coll Baulenes i la Miranda, una curiosa acumulació de pedres. Molt bona vista d’Osona nord. Ara ja ens dirigim cap a Sant Martí Xic per un camí on el rètol indica “Sant Martí Xic per l’ombra”. Fa un dia calorós al migdia i s’agraeix. S’hi arriba per un alzinar enjardinat amb pedres que fan la funció de taules de pícnic, s’hi està perfecte. L’ermita és del segle XI, molt ben posada, i d’allà surt un caminet amunt que porta a les runes del que havia estat el castell de Voltregà. Les vistes no cal dir-ho, magnífiques! És una atalaia sobre la plana, uns 300 metres més avall.

 

La Miranda

Quina arribada a Sant Miquel Xic!

Restes del castell de Voltregà, al fons Cabrera i pla d'Aiats

Acabada la part cultural tornem a agafar un PR, ara el 49, que ens baixa de manera molt elegant del cingle. En poca estona ham salvat el grau i ja baixem cap a les masies de la plana. Deixem el PR49 per agafar una pista que ens torna a on tenim el cotxe, cap al veïnat de Gallisans. 

Track

Primavera a la Conca Dellà i les vistes des d'Orcau

La primavera a la Conca Dellà, Pallars Jussà, és magnífica. La natura es plena de vitalitat, camps verds i grocs de la colza. M’havia endarrerit d’anotar en aquest blog unes pinzellades, som-hi.

Abella de la Conca

Sant Esteve d'Abella

Abella de la Conca està situat a un extrem de la Conca, tocant a l’Alt Urgell, amb les serres de Boumort i Carreu. De camí, sota els fruiters flors grogues. El poble sota la roca, i l’església de Sant Esteve,romànica, preciosa. Fa un conjunt harmoniós, allà enfilat que domina una part de la Conca.

 

Estany de Basturs

Els estanys de Basturs, estanys del tipus del de Banyoles i Montcortès. Situats en un paratge molt tranquil, prop d’Orcau i de Basturs. Interessant lloc per fauna i flora on s’hi ha marcat un parell d’itineraris de natura i una àrea de pícnic. Amb més aigua a l’estany hagués sigut més maco. 

 

Cap a Orcau i el seu castell

Vista des del castell cap a l'est

El castell d'Orcau domina la plana de la conca fins al Montsec

Restes del castell d'Orcau

Castell d’Orcau. Des que es baixa del port de Comiols es veu una muntanyeta punxeguda amb alguna cosa a sobre que intriga. Quan ens apropem a Orcau la silueta és perfecta,una piràmide amb un castell a sobre. Orcau ja és una mica enfilat sobre la plana, i costerut. Des de la part alta del poble es puja al castell. No arriba a excursió, són 15 minuts per un camí  entre restes d’oliveres. A dalt restes del que devia ser una construcció militar important. Estem a 887 metres i la vista és fantàstica. Per poc no es veu el pantà de Sant Antoni, que tindria molta gràcia. 

 

Camí del castell entre abandonades oliveres

Veïnat de les Eres de Sant Joan, Orcau

Orcau i a dalt el castell

Vist el castell no es pot marxar d’Orcau sense visitar un antic veïnat, les Eres de Sant Joan, amb una petita església romànica a l’altre costat d’un torrent que el separa del poble actual. I a Orcau hi ha un holandès enamorat de la zona que fa vi, Sauvella, i podeu visitar part de les vinyes que estan justament sota el castell. Un vi de proximitat total.

Barranc d'Enseu, de Gerri de la Sal a Baen

Es comença el recorregut creuant el pont romànic de Gerri de la Sal i anant en direcció al monestir. Una indicació de Passejada d’Enseu porta per un costat de torrent on hi ha una recreació de rapinyaires i plafons explicatius de l’aufrany, l’àguila daurada, el trencalòs, el voltor negre i el voltor comú. Per l’altre costat hi ha un altre camí que passa pel planter de Gerri. S’ajunten els dos camins molt aviat. Es segueix amunt i es comencen a veure els petits murs que es van construir per frenar les avingudes d’aigua del torrent, que antigament ja havia fet malbé les salines d’aquest costat de la Noguera.

Església d'Enseu

És època de lliris, se'n veuen molts al Pallars aquests dies

S’arriba a Enseu, un poble molt petit en que no hi veiem ningú. Cal prestar atenció al camí ja que n’hi ha d’altres de marcats amb pintura groga estil Pallars, cal seguir la direcció de la vall. El camí va pujant entre alzines, roures i nogueres fins que es veu el riu al fons d’un engorjat. És un tram molt espectacular. A continuació es veu una cascada d’alçada considerable amb un mur a manera de petita resclosa de protecció.  

Impressionant salt d'aigua

Nogueres a la part superior de la cascada

Pedres bicolors

Una mica més enllà una marca de pas barrat pintada recentment ens impedeix seguir pel torrent principal i ens porta per un camí que fa més volta, probablement més segur, per una valleta secundària. Quan es torna a ajuntar amb el camí antic,  es veu la casa del Pui i de seguida s’arriba a Baen. Durant tot el camí els núvols amenaçaven pluja i un cop al poble també, així que després de menjar una mica refem les nostres passes cap avall. 

 

Vista des de Baen cap a Collegats

Baen

 Pel camí hem vist Pujol, poble molt prop de Collegats, que hi vam estar fa poc a la volta de Peramea a Montcortès. Un cop a Baen les vistes són bones cap a les muntanyes de sobre Collegats. I en arribar a Gerri altre cop es té una visió del monestir diferent de l’habitual.

 

Monestir de Gerri de la Sal

Una excursió curta amb punts d’interès.

Track