De Planès a Núria

Per variar una mica de les clàssiques travesses des de pobles de l’Alta Cerdanya fins a Núria el GREC (Club Excursionista de la Cerdanya), aquest any, l’ha fet sortir des de Planès, al Conflent i una mica més avall que els altres (1517 m). 

Planès té una curiosa església romànica rodona. Sortim del petit aparcament que hi ha al poble pujant cap a l'església i en un encreuament de camins agafem el del mig, un camí ramader amb marques blaves. Seguint aquest camí anem pujant pel bosc durant força estona, es creua una pista i es segueix amunt. El bosc es comença a obrir, veiem prats i comencem a veure les muntanyes per on passarem més tard. S’arriba a un orri on veiem un grup acampat, un lloc agradable. 

L'Orri

Estanyet de Planès

Seguim pujant per la vall i es troba el petit estany de Planès, amb més molleres que espai d’aigua, però maco. Es voreja per l’esquerra (hi ha un camí a mà dreta!), i es segueix pujant. El paisatge va canviant, es va acabant el bosc i els prats es tornen més de pedra, s’entra a la part alta de la vall. 

Pujarem per damunt de la taca de roca blanca

Part alta de la vall de Planès

Estem a La Conca, 2500 metres, a l’esquerra es veu l’espectacular Roc del Boc i tanquen el circ altres muntanyes de formes espectaculars. Nosaltres ens enfilem a mà dreta per petits camins camins que van guanyant alçada de manera eficaç. El camí fa alguns girs que finalment ens porta al Cim del serrat de les Fonts a 2771 metres. Aquí comencem a gaudir de les àmplies vistes d’aquesta excursió, es veu el Puigmal i una mica de la vall d’Eina, molt avall. 

Circ de la Conca

Seguim un camí per la carena per sobre de la vall d’Eina. Baixa a un collet i després puja per unes roques en que ens hem d'ajudar amb les mans, res, molt senzill. Es surt a un pla i es passa per un avantcim que ens acosta al principal, la Torre d’Eina de 2830 metres, el punt més alt de l’excursió. Les vistes són molt bones, tot i que el dia no ajuda, està calitxós, però es veu tot. Rasos de Peguera, Pedraforca, cims del Pallars i d’Andorra, els de la Cerdanya evidentment, i per l’altre costat el Canigó, Noufonts, Noucreus, Bastiments. Es veu molt bé la capçalera de la vall d’Eina. Ara seguim per la carena en direcció sud est cap al Pic d’Eina. El camí ben visible va seguint tota la carena fins al cim, el Pic d’Eina de 2786 metres. 

És un punt estratègic interessant. El responsable de la sortida ens fa veure que estem entre tres comarques Conflent, alta Cerdanya i Ripollès, i les aigües es divideixen entre tres conques fluvials, la Tet, el Segre i el Ter. En aquest cim coincidim amb gent que fa l’olla de Núria, algun corrent, grups diversos. L’objectiu final ja és ben visible, ja només queda baixar a Núria. 

Torre d'Eina i carena al Pic d'Eina

Ja es veu l'objectiu, Núria

Cal passar pel coll d’Eina o de Núria ja que les parets sud del Pic d’Eina són massa pronunciades. El camí fa una S en direcció al Roc Malé i gira per anar a parar al torrent de la Coma d’Eina, uns 500 metres més avall. Un cop creuat el torrent el camí és més planer i ens porta fins a Núria. 

Pared sud del Pic d'Eina

Torrent de la Coma d'Eina

Arribant a Núria

Una sortida interessant per la varietat de paisatges entre la vall de Planès i les parts altes de les carenes de l'eix pirinenc en aquesta zona, i finalment l'arribada a Núria ben diferent de la resta. És una ruta llarga però gens difícil, en tot cas d'orientació a la part final de la vall de Planès.

Track 

Pla d'Aiats - Cabrera - Agullola de la Tuta

 

Cresta de Masanella i Agullola de la Tuta

Hem seguit la ruta de guillemjunyent a wikiloc  per fer una volta per Cabrera, Pla d’Aiats i l’Agullola de la Tuta. El track és molt exacte, però cal estar molt atent als nombrosos desviaments de camins. 

Cingle del pla d'Aiats

Camí de l'Escaleta

Arribant al Pla d'Aiats

Es surt de l’aparcament del restaurant Can Puntí, ara tancat entre setmana. Un camí ens porta al pont de la carretera i allà agafem la pista en direcció a la casa d’Aiats. Potser per les pluges dels dies anteriors ens ha costat de trobar el camí que puja al Pla d’Aiats des de darrera de la casa. Cal buscar unes fites de pedres. Més amunt hi ha el camí de l’Escaleta amb un pas espectacular pel mig de la paret sense dificultat. Després es passen trams molts bonics per acabar de pujar el cingle i s’arriba a les cabanyes d’Aiats, amb falgueres arreu del pla. Ens arribem fins al mirador on no hi ha l’estelada que hi havia i no seguim més enllà perque el dia és boiròs i no val la pena. Retornem pel mateix camí i seguim cap al coll de Bram. Un pas tècnic amb corda i grapes abans d’arribar-hi. 

Abans del coll de Bram

Un cop al coll toca pujar al santuari de Cabrera per les escales, a dalt ens arribem també al mirador. El dia millora a estones però la visibilitat segueix sent no massa bona. Baixem pel camí de les Marrades, molt maco i ben conservat. Al coll de Bram agafem el camí de la dreta i a partir d’aquí cal anar en compte amb els desviaments. Al cap de poc desviament a mà dreta, cap a la vora del cingle. Al llarg de l’excursió hi ha marques de tots colors però a la zona Masallera -Tuta només hi ha alguna marca blanca. Ara el camí va seguint el cingle i durant bastanta estona trobem passos tècnics, no especialment difícils, però sí que cal posar-hi atenció. És espectacular. Cap al final s’acaba el camí estret de la cresta i per bosc s’arriba a l’Agullola de la Tuta. Espai molt reduït, una creu amb una placa explicativa de la rondalla de la donzella i un pal amb la senyera. 

Cresta de Masallera

Cresta de la Masallera

Cresta de la Masallera

Cresta de la Masallera

La baixada de l’agullola és realment molt dreta i impressiona una mica, sort que un cop baixats uns quants metres la cosa millora. Algun altre desviament on cal estar atent, cap a mà dreta, i després un bonic camí ens apropa cap al Morral de Caselles que voregem tot baixant. Quan s’arriba al pla, el bosc és ple de boixos trencats, suposo per la malura de fa uns anys, que fan difícil veure el camí, però hi ha fites que ens l’indiquen. Acabat el bosc ve un tram de pastures idíl·lic en primavera i després de pluges, però després el track segueix pels tancats de bestiar fent drecera fins al pont de la carretera. No ens ha agradat gaire, pensem que seria més elegant anar cap a Ca la Rotllada i la pista encara que sigui més llarg. 

Potser seria millor fer la ruta en sentit invers, començar pel tram de la Tuta, més tècnic i desconegut, i complementar l’excursió amb Cabrera i Pla d’Aiats que són més coneguts. 

És una gran excursió, però cal tenir en compte que hi ha bastants passos tècnics, que sense ser difícils, poden portar problemes en un grup nombrós o amb gent poc experimentada.

Track

Pels rius de Bena i Salit

Una senzilla però bonica ruta sortint de l'aparcament d'abans d'arribar al poble de Bena, Enveitg. 

Enveitg està a la vall del riu Carol, que baixa del coll de Pimorent, però enfilant-se cap a mà dreta des del poble d'Enveitg s'obre una vall no massa coneguda que abasta els pobles de Bena, Faners i Brangolí. Bena és el més occidental, cap al costat de la vall del Carol, mentre que Brangolí queda sota l'ermita de Belloch. Un llom de muntanya separa el riu Brangolí del riu de Bena. Aquest últim riu creua la carretera de Bena a tocar de l'aparcament abans d'arribar al poble. És el punt de partida d'aquesta petita excursió. 

Per la carretera anem a buscar els senyals vermells i grocs del Tour del Carlit i anem seguint el riu de Bena per un bonic camí. Al cap d'una estona el camí s'enfila, quan es troba una tanca de pedra cal buscar pels prats a mà esquerra un sender més avall per anar en direcció contrària. S'intueix i més tard es veu el riu Salit. 

Riu Salit

Fins a Bena per prats

Un cop trobat el camí es segueix al costat del riu Salit amb espais molt macos. Finalment deixant a mà dreta el riu ens enfilem per prats cap a Bena, que travessem i seguim per la carretera fins a l'aparcament.

Track

Tosa d'Alp des de Coma Oriola

Serra del Cadí, Moixeró i Penyes Altes

Pedraforca

Vista cap a Puigcerdà i muntanyes de l'Alta Cerdanya

Caminar per una estació d'esquí mai és el millor, i si hi vas ja saps que trobaràs. Les vistes magnífiques, però et quedes pensant en com seria aquest paisatge abans de que tota la muntanya s'hagi convertit en pistes d'esquí. No hi hauria aquests tubs de la neu artificial, hi hauria més arbres i no aquestes baixades plenes de pedres, no trobaríem casetes de diversos serveis escampades per la muntanya, ni remuntadors, ni barreres per les allaus o perque els esquiadors no surtin del perímetre que els indiquen. I es podrien dissenyar itineraris més elegants i no anar empalmant pistes d'esquí, perque no es pot passar per enlloc més. En fi, ja m'ho imaginava.

Track

Urtx Sender de muntanya i 615

 

Ruta de Tot Cerdanya número TC222 .

És una ruta pels boscos d'Urtx (Fontanals de Cerdanya) i de vistes cap a La Molina, Masella, Alp i després tota la Cerdanya. Un punt positiu, i que no es dona quasi mai, és que tota la ruta està marcada amb pintura groga, i sempre es troben panells indicadors de fusta, sigui del sender de muntanya o dels diversos senders amb número que hi ha a la zona. 

La pujada es fa un pel monòtona fins al Pla dels Coms on es compensa amb bones vistes (La Molina, Masella). D'aquí s'acaba de pujar i es baixa fins al mirador de les Roques d'Engràcia amb panell indicador de cims. La vista és bona sobre Alp, la baixa Cerdanya i la zona de Puigpedrós, Pimorent. i més. Aquest tram es fa pesat perque la tallada del bosc va deixar molta llenya seca i petita pel terra. 

Pluja cap al Puigpeddrós

Coma de la Lleona

Es segueix per corriols i igual que els que seguíem des la part més alta, semblen fets a mida, nous, però correctes. Es planeja i baixa fins la Coma de la Lleona, segueixen les vistes, ara més cap a Puigcerdà i alta Cerdanya. Es tornen a trobar restes de llenya de la tallada del bosc. 

D'aquí una pista i després un corriol ens retornen cap als boscos de sobre Urtx. S'acaba baixant per l'altre costat del torrent per on hem pujat, per boscos vells i verds. 

Ruta molt fàcil de seguir i amb bones vistes a la part alta.

Track

Volta a la Serra de la Llena - Punta Curull des de Vilanova de Prades

 

Ruta circular per la serra de la Llena, a la Conca de Barberà, pujant al cim principal Punta Curull recollit al llistat de 100 cims de la FEEC. Hem seguit la ruta de GERCA .

A Vilanova de Prades es surt del costat de l’església on s’hi troba un corriolet que s’enfila per sobre del poble i de seguida gira cap a la dreta i va cap a les parets de la cinglera. El pas del grau ha costat una mica de trobar. A mà dreta les parets del cingle són més altes, cal buscar cap a l’esquerra. Hi han caminets i es veuen xapes a les parets pels escaladors, pel que no saps ben bé on porten aquests caminets. Un cop trobat el pas no és complicat, uns grapes i una corda, necessària a la part superior. Un cop a l’altiplà anem cap a la cova dels Calaixos. 

El pas del grau

Cova dels Calaixos

Laberints per arribar a l'entrada de la cova

També costa de trobar. Seguint caminets i bastant cap a l’oest es van trobant escletxes fondes, marques grogues i es retorna cap a l’est amb un pas molt estret i on finalment una fletxa ens indica on comença la cova dels Calaixos. Es retorna per on s’ha vingut i un cop a l’altiplà de nou ens dirigim cap al cim més alt, la Punta Curull. Ara s’agafa el PR-C-184  i en forta baixada per bosc anem girant cap a l’est fins al barranc del Crucifix. Per arribar a aquesta minúscula ermita cal desviar-se per un altre camí avall i després retornar per mateix camí.

Punta Curull

El Crucifix

Sant Miquel de la Tosca

Ara ens dirigim cap a l’ermita de Sant Miquel de la Tosca en un espai molt ampli i obert i uns xipresos molt antics. A continuació es segueix una pista que porta a Vilosell fins que ens desviem quan es veu el Mas d’en Peret. Anem cap al mas, s’hi pot passar o no, hi ha algun desviament abans per no passar justament per la casa.

Ja arribant al poble

Cal prestar atenció a trobar un caminet a mà esquerra, una fita, on comença un corriol que puja molt dret cap al coll de l’Abellar. És la última part complicada de la ruta. El pendent es fort, fins i tot hi ha corda en algun tram, suposo que amb pluja es deu fer fang. Bosc amunt s’arriba a l’ampli  coll de l’Abellar. Des d’aquí una pista es baixa cap al poble, però prop de la carretera un corriol segueix entre camps de conreu cap a l’oest per arribar al camí on hem començat, a sobre de l’església del poble.

Track

Sant Aniol de Finestres - Pont del Diable - les Medes -Tres Creus - La Finestrica

 

Avui hem anat cap a la vall de Llémena, una Garrotxa mig lligada al Gironès i que no hi havia estat mai. Hem seguit la ruta de Jep Boix https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-aniol-de-finestres-pont-del-diable-sant-joan-de-les-medes-tres-creus744m-roca-del-migdia-la-fi-60661712 molt ben detallada, però que requereix l’ús del GPS de manera quasi obligatoria per la multitud de camins i variants que hi ha. Tot i això hem hagut de recular més d’un cop.

Sant Aniol de Finestres

Riera seca

Balma dels Trabucaires

Es surt del poblet de Sant Aniol de Finestres, a l’entrada del poble hi ha un petit aparcament a mà esquerra. Es segueix la riera de Llémena per camins amplis fins que es baixa cap a creuar-la a la zona del Clot dels Llims. Ja per corriols s’arriba a la gran balma dels Trabucaires i a la font dels Socals. Tota aquesta zona està sense aigua, una llàstima. Seguim els indicadors que porten cap a Les Medes i ens enfilem amb fort pendent pel costat del Torrent de les Medes. Un cop dalt no es fa cas dels indicadors a Les Medes i per una pista paral.lela anem cap al pont del Diable, un parell de blocs de pedra que podrien fer de pont…El torrent segueix sec. 

Font dels Socals

Al fons la serra de Finestres

Pont del Diable

La riera

Caminant per la riera

Es segueix per la riera amunt un tros (atenció si plou, podria ser perillós), anem esquivant petits gorgs i contemplant les parets per on baixa la riera  fins agafar un corriol a mà esquerra, visible sense dificultat. Ara es van empalmant camins i pistes a través del bosc fins a sortir a camp obert, uns prats no cultivats, que són la zona de Les Medes. Veiem restes d’edificacions però no aconseguim trobar l’ermita de Sant Joan de les Medes, segurament ens hem passat i no hem reculat. Els voltants de les restes de cases estan molt embardissats. L’entorn és maco i pels prats amunt anem a trobar la pista que va a Puig Rodó.

Les Medes

El Far i Les Planes d'Hostoles

Tres Creus

A partir d’aquí canvia el paisatge, ara es tenen bones vistes cap a la zona del Far, les Planes d’Hostoles i la vall de Cogolls. Es segueix la carena anant baixant i cal estar atents a una fita que indica un camí a mà esquerra, es segueix baixant. Ara es va cap al Puig del Moro i seguint per camins, vigilant sempre de prendre l’adequat, cap a Les Tres Creus, curiós puig amb tres creus amb instal.lació d’uns focus, suposo que perque es vegi de nit des de baix els pobles. Les vistes fantàstiques. 

La Finestrica

Ara deixem aquesta carena de cims per anar cap al Roc del Migdia, un petit desviament d’anar i tornar ens permet veure el final de l’excursió. Es veu el poble de Sant Aniol i el desnivell que ens queda per baixar, així com una protuberancia rocosa que després veurem que és La Finestrica.  Baixem pels cingles d’en Font, al començament de manera brutal (potser és millor fer la ruta al revés), no és el típic camí que passa la cinglera elegantment. Després s’arriba a la Finestrica, uns rocs que surten de les parets i deixen un forat, un lloc curiós. El camí es suavitza, baixa més normal i es va apropant al poble. Cal seguir atent als desviaments i encertar sempre el correcte. Al final es troba un camí asfaltat i algunes cases que ens apropen fins a sant Aniol. 

La Finestrica

Cingles d'en Font

Camí de baixada del cingle

Una ruta interessant en que cal posar atenció per la multitud de desviaments que ens trobem.

Track