Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dilluns, 5 de desembre del 2011

Caminant pel Montsant, paisatge, tranquil•litat, muntanyes equilibrades


Hem tornat al Montsant. A l’abril ja havíem fet un intent d’una ruta molt llarga començant des de l’ermita de Santa Magdalena a Ulldemolins, per les Cadolles Fondes, Sant Bartomeu de Fraguerau, cova de l’Argamassa i Aiguabarreig. Volíem pujar a la serra pel Pont natural i la Llibreria però diversos contratemps ens van entretenir més del compte, entre ells un dia excepcionalment calorós de primavera. Així que vam decidir de tornar a intentar-ho a la tardor, però la d’aquest any ha sigut molt plujosa i, ho hem endarrerit tant, que ara el dia és molt curt i no permet fer exploracions de moltes hores. Per tant vam plantejar un recorregut curt en que pugéssim igualment a la serra però no per la Serra Major, sinó pels Ventadors cap al Pi de la Carabasseta i baixada a Santa Magdalena.

 
Un dels que anàvem no havia estat a Sant Bartomeu de Fraguerau, així que vam repetir l’itinerari inicial de la primavera incloent la visita a l’ermita i a la cova que havia estat habitada. El lloc s’ho mereix, l’ermità que en el seu dia va viure en aquest lloc ja sabia el que es feia: paisatge, tranquil·litat, aigües netes, arrecerat... Per això hi ha tradició d’ermitans en aquestes contrades.
Cova antigament habilitada per vivenda davant l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau

Cova antigament habilitada per vivenda davant l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau

L'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau
Tornant al camí que segueix el riu Montsant, al cap de poc, es troba la desviació que puja pels Ventadors. Després d’una pujada pel bosc es troba la roca de tipus montserratí, una carena de pedra de conglomerat, que entre la boira de primera hora i que havia caigut algun plugim, estava una mica relliscosa. El camí segueix més o menys per la cresta esquivant algun bony que no cal pujar. Les vistes són espectaculars, els diversos barrancs del Montsant es van quedant sota els nostres peus. S’arriba als Ventadors, un pas entre la roca que dona un canvi al paisatge. Ara es deixa la roca de conglomerat de la cresta i es normalitza el camí. Es segueix pujant per feixes on, de lluny, no s’hi veu camí, però n’hi ha. Un pas més estret té el suport d’un cable d’acer per agafar-se. 


Pujant per la cresta als Ventadors

Pas del cable de suport
Es va arribant a dalt de la serra, i a falta d’humans ens trobem un bon ramat de cabres, algunes de molt grans, que no s’inquieten gens de la nostra presència. Hem pujat uns 500 metres i ara es segueix per dalt fins a trobar, primer, la baixada per la canal dels Llops, que porta a l’ermita de Sant Antoni. Es segueix una estona més fins arribar al Pi de la Carabasseta on hi ha una altra baixada més suau que porta a l’ermita de Santa Magdalena. 

Hem fet la ruta més ràpid del previst, però abans de baixar cap a on tenim el cotxe val la pena de veure el lluny que es troba la Serra Major d’aquesta part de la serra. Amb la ruta que volíem fer a la primavera haguéssim anat fins al Toll de l’Ou, haguéssim pujat fins al Pi de la Carabasseta i tornat a baixar a Santa Magdalena. 
Pi de la Carabasseta

La cresta de pujada als Ventadors
De totes maneres el Montsant té el seu encant. Les dimensions, la tranquil·litat, una vegetació diferent de les muntanyes del Pirineu i pre-Pirineu, la ubicació geogràfica en terres de vinya, tot plegat li dóna un caire interessant.

Itinerari a wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2276250

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada