Torrent del Tornall a Vallfogona

Aquest hivern no tenim neu però tenim molta aigua. Hem tornat als torrents de Vallfogona del Ripollès per gaudir de l'espectacle. Fa temps havíem fet la volta arribant pel torrent de la Bauma i ara l'hem fet cap a l'altre costat seguint aquesta ruta de jogava71 molt ben explicada. 

Sortint de Vallfogona es va a creuar la riera i es puja per l'altre costat cap a agafar la pista de la Tosca. La font de la Tosca és una curiosa formació de pedra tova que amb els anys ha produït aquestes formes on l'aigua i la pedra juguen en harmonia. Aquí un rètol indica que entrem al espai natural de les serres de Milany, Santa Magdalena, Puigsacalm i Bellmunt. En diuen circuit del Torrent de la Masica però es segueix el Torrent del Tornall.

Salt de la Tosca

Poc més enllà ja es veu un rètol que ens indica per on pujar i començar el circuit del torrent del Tornall. Es tracta d'uns quants km de camins al costat del torrent gaudint dels diversos salts d'aigua, un parell de gorgs grans, una vegetació abundosa, i uns quants senders que es desvien del camí principal per anar justament a veure de prop els salts i gorgs del torrent. Hi ha estaques de fusta amb indicacions dels punts fotogènics. Els senders petits no estan marcats però no és gaire perdedor, almenys a l'hivern que les fulles estan a terra i la visibilitat és bona.

El parell de gorgs d'aigua verdosa, el de Dalt i el de Baix, enamoren.

Quan es va acabant el torrent els arbres caiguts per l'episodi del Glòria ens impedeixen seguir el camí però l'anem a buscar una mica més enllà i ara es segueix una pista. Seguint aquesta pista molt feta malbé per la vegetació i la tempesta s'arriba a una casa amb un corral, prou ben conservada, anomenada La Barraca.

Casa de la Barraca

Es segueix aquesta pista, s'entra a una fageda, un parell d'encreuaments i es troba l'antic camí del Bac de la Portella, que ara és un GR 151.1. Ara el camí va baixant còmodament amb vistes a través dels arbres (hivern) cap al Taga, Sant Amanç, Serra Cavallera, algun moment ens ha semblat veure el Bassegoda.

Vallfogona del Ripollès

Ens anem apropant a Vallfogona amb una bonica vista del poble. En un punt el camí del GR tira avall recte cap al poble, es segueixen les marques del GR, es passen moltes portetes metàl·liques pel bestiar i el camí es torna a apropar a la riera de Vallfogona. Ara la creuarem per un elegant pont medieval.

Pont medieval

Una última pujada i ja serem al poble.

Restes de la primitiva església a Vallfogona

Una ruta molt recomanable, sobretot si podeu anar-hi en època que hi hagi aigua als torrents.

Track

De Moià als molins de Marfà i Brotons

Salt de la Tosca i Molí de Brotons

Hem seguit el track de Wikiloc De Moià a La Tosca  (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-moia-a-la-tosca-1633122) autor jordi1925, però en sentit invers.

 

Moià

Amb inici a Moià es va a buscar el cementiri i una capella de la Mare de Deu del Remei.  Es segueix el camí de Moià a Marfà i es va trobant la Riera de Castellnou enfonsada. El camí fa moltes voltes per adaptar-se a la orografia de la zona. Es travessa la riera en un punt bonic i ens dirigim cap a la zona anomenada La Tosca, on hi han els antics molins.

 

Riera de Castellnou

Primer es troba l'ermita de la Mare de Déu de La Tosca, no massa interès, i seguint el camí es troba la riera de Marfà. Les pluges dels recents dies fan que la riera estigui desbordada, impossible de travessar. El color marró de la riera impressiona. Les runes del molí de Marfà al costat de la riera.

 

Ermita de la Mare de Deu de la Tosca

Riera de Marfà

Riera de Marfà

Riera de Marfà

D’aquí anem cap al Salt de la Tosca i el molí de Brotons, el més espectacular de l’excursió. És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes de la llera de la riera. Va estar en funcionament i habitat entre 1608 i 1863. La seva fi va ser tràgica, un aiguat de grans dimensions va inundar l’habitatge del molí i les 8 persones que l’habitaven van morir, inclòs un nadó en un llitet de fusta. El Salt de la Tosca porta molta aigua i no podem anar a visitar el molí, però l’espectacle és impressionant.

 

Salt de la Tosca i molí de Brotons

Es deixa el Salt de la Tosca reprenent el camí cap al nord, direcció Moià. En un punt de vista enlairada veiem ànecs a la riera, deduïm que l’aigua deu ser prou neta.

 

A sota del Salt Candeler

Més endavant es torna a veure un torrent enfonsat en el paisatge, aquest és el Còdol Sabater segons el mapa. Es veu un curiós salt d’aigua sec, però el torrent a baix de tot porta aigua. Dedueixo que es tracta del Salt Candeler. A partir d’aquí es segueix el camí fins a Moià.

Una excursió fàcil per pistes forestals i boscos amb elements espectaculars en els salts i molins. La ruta d’avui s’ha fet amb els Avis Caminaires de la Secció de Muntanya de LA MASSA CCV  de Vilassar de Dalt.

Track

Torrent de la Masica a Vallfogona

La ruta és una llarga volta des de Vallfogona del Ripollès pel torrent de la Masica i després carenejant fins l’ermita de Santa Magdalena i retornar a Vallfogona. Hem seguit l’itinerari https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13593694 , uns 16 km, amb un desnivell de tan sols de 700 metres, que puja suau però amb una baixada pronunciada des de l’ermita de Santa Magdalena.

 

Punt d'inici

Font de la Tosca

Torrent de la Masica

L’itinerari comença prop de la Font de la Tosca. La pedra tosca o travertí és una formació calcària molt porosa formada per la precipitació del carbonat de calci dissolt a l’aigua sobre l’herba o molsa de les fonts. Això produeix al llarg dels segles unes formacions rocoses de força gruix. Es comença veient aquest tipus de roca en aquesta font i després es troben aquestes formacions al llarg del torrent de la Masica.

 

Torrent de la Masica

Torrent de la Masica

Desviació del camí principal, encara menys aigua!

El torrent de la Masica és espectacular per les contínues cascades i petits gorgs. La pega és que baixava molt poca aigua. Si es comença l’excursió aviat i segons l’època de l’any en que es faci, el torrent el trobarem molt fosc.

 

Torrent de la Masica

Petita desviació del camí principal

Part superior del torrent de la Masica

Quasi tota l’excursió és per fagedes, pel que seria més maco en plena tardor. Però llavors el dia encara seria més curt, i la foscor al torrent  encara augmentaria. Una possible alternativa és fer l’excursió al revés, així s’arribaria al torrent amb més llum i es podria fer a la tardor pels colors de la fageda. Per contra la pujada des de Vallfogona fins a l’ermita de Santa Magdalena es faria dura.

 

Masses tanques de filferros amb punxes

Sant Amanç, Taga i Puigmal

Un cop es deixa la zona del torrent es segueix el PR-C59 i es tenen vistes diverses: Sant Amanç, Taga i Puigmal alineats, un moment es veu Bellmunt, després el Puigsacalm. No gaire més ja que es va tota l’estona per boscos.

Des que es deixa el torrent cal travessar diverses filferrades, no s’acaba d’entendre perquè hi ha tants tancats. En un parell cal literalment tirar-se per terra i passar per sota!

 

Afegeix la llegenda

Ermita de Santa Magdalena de Cambrils

Des de l’ermita de Santa Magdalena es segueix el PR-C59-2 en forta baixada. En acabar, i a tocar del cotxe, no trobàvem el camí que indicava el track que seguíem i ens hem ficat cap al torrent de la Bauma. Prop del càmping ja l’havíem creuat aquest torrent en un indret molt maco, i amb força més aigua que al torrent de la Masica. Hem tornat a comprovar que és molt interessant també!

 

Torrent de la Bauma

Torrent de la Bauma

En resum, una excursió amb l’espectacularitat del torrent de la Masica, que ho serà més o menys segons l’època de l’any i les pluges. I porteu el navegador perquè hi han varis punts poc evidents.

Torrent de la Bauma a tocar de Vallfogona

 Track