Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roca Blanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roca Blanca. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 d’agost del 2018

De Borda Perosa a la vall de Llançanes




He refet una excursió de fa temps per ensenyar a uns amics aquests paratges en la frontera entre l’Aran i les valls d’Àneu del PallarsSobirà. El resultat ha estat que en ple mes d’agost s’aconsegueix fer una excursió pel Pirineu de 15 km i no trobar-te ningú.
 
El port d'Aulà quan ja estem enfilats vora els 2000 metres

La "gavatxa", les boires habituals de Salau

Aparqueu al pàrquing de Borda Perosa, al costat de la Noguera Pallaresa i seguiu la pista en direcció Montgarri fins als gran avets que dominen la zona d’aquestes bordes. Allà surt una pista tancada al trànsit que s’ha de remuntar fins al final. Seguir muntanya amunt fins ficar-se a una colladeta des d’on es comença a veure el costat Aran de les muntanyes i d’aquí ja surt un camí. Comença baixant i al cap de poc un petit rètol diu “camí del Ras”. Aquest camí va girant direcció a l’Aran fins a entrar a la vall de Llançanes. Aquesta és una vall deserta, només es veuen vaques i cavalls, que mostren excessiva preocupació pels nostres moviments, suposem que creuen que som el pastor i els porta sal. Al fons de la vall veiem el cim de Moredo (Roca Blanca)  i cap la seva dreta la cresta que va del Marimanya cap al pic de Bonabé. Cap a l’altre cantó es veuen els cims fronterers del Tuc de Barlonguera, Tuc dels Tres Comtes, Pic de Cernalles i cap a les boires hi ha el pic de Clavera.




Pic de Moredo des de LLançanes

Les tres valls més o menys paral·leles i orientades al nord que desemboquen a la Noguera Pallaresa de Marimanya, Llançanes i Cireres creen un espai de prats verds impressionant. A Llançanes estem al mig.
Els prats de Llançanes, al fons la cresta que ve del Marimanya

Collada del Ras

Collada del Ras
Mirant cap al sud, a mà esquerra dels prats es veu un camí que puja en direcció a la vall del costat, la del Torrent de Cireres o Clots de Roca Blanca. Ho fa a través de la collada del Ras, àmplia collada tubular que desemboca cap al torrent de Cireres. Ara cal buscar el camí d’aquesta vall i seguir-lo fins a trobar de nou la pista per on hem començat.
Pic de Moredo des d'on acaba la collada del ras i entronca amb el Torrent de Cireres



dijous, 2 de març del 2017

Coll de Fogueruix, entre Son i Espot, amb raquetes

Coll de Fogueruix, al fons Pui de Linya
A l’hivern és una clàssica pujar al coll de Fogueruix des del centre de natura de les Planes de Son, a les valls d'Àneu (Pallars Sobirà). És una excursió molt assumible per tothom, agraïda per les vistes de que es gaudeix, sense cap problema d’allaus, fàcil d’arribar al punt d’inici i aquest any, ja que ha nevat tant, es podia sortir des del cotxe amb les raquetes, o esquís, posades! Val la pena!

Fusió de la neu a la riera del Tinter

Roca Blanca i Teso
A l’hivern es pot sortir directament de la porta del centre esmentat abans i pel mig dels prats nevats en direcció a Fogueruix. Quan s’acaben els prats es troba el camí que va per la pista al lloc anomenat Clot Gran, on acaba la pista i es creua la riera del Tinter i es comença a pujar pel bosc.

Un parell de clapes sense neu al mig del bosc i el camí planeja cap a la zona anomenada Palomera al mapa de l’ICC, un magnífic encreuament de camins: la pista que ve de les Planes, el camí cap a Campolado i Pas del Coro i el camí que puja al refugi del Pla de la Font. Grans vistes, i s’aprecia la majestuosa carena de Pinetó, Roca Blanca, Teso, el rei de la zona.


Refugi Pla de la Font

Pujant a Fogueruix des del refugi Pla de la Font

La neu ja es fon al coll de Fogueruix
Un esforç més i som al refugi, avui tancat excepte la part lliure. Està situat en un emplaçament molt agradable, obert, amb grans vistes a les muntanyes de l’Aran i el Pallars. 100 metres més amunt es troba el coll de Fogueruix, pujada molt fàcil per prats que compensa de sobres perquè amplia les vistes cap al costat d’Espot. Es veu l’estació d’esquí i les muntanyes que l’envolten, el Pui de Linya, la vall de Peguera, al fons el Cadí, Port del Compte, l’Orri, i moltes muntanyes més.
Des de Plana d'Aires Espot, Cadí, Orri, Port del Compte, etc.

Estany de Sant Maurici i els cims que l'envolten

La pala que puja cap al Pinetó
El dia és magnífic i anem bé de temps, pel que vaig en direcció al Pinetó fins el lloc anomenat Plana d’Aires en alguns mapes, abans de la pujada per la pala. Faig alguna marrada seguint traces d’esquís i raquetes per la Serra de les Closes (Mapa Alpina i indicador del refugi) o del Pago (Mapa ICC). A la Plana d’Aires s’amplia la vista cap a la capçalera de l’estany de Sant Maurici, Encantats, vall de Monestero, de Subenuix, el Portarró. I es veu la gran pala que puja cap al Pinetó amb elegants traces d’esquís i raquetes. Des d’aquí algun track baixa directament a l’encreuament de la zona Palomera, però he deixat els companys al refugi i torno cap allà pel camí directe sense problemes.

Plana d'Aires, lloc de molta vista

Aquesta neu a més de 2000 metres!

Teso i pic de la Bonaigua, a sota Campolado
Retornem pel mateix camí i podem arribar fins al cotxe amb raquetes, cosa bastant excepcional! Una excursió clàssica molt recomanable.
Neu fins al centre de natura a les planes de Son
Track

diumenge, 14 d’agost del 2016

Pinetó i Roca Blanca des del refugi del Pla de la Font


Roca Blanca i Teso des de l'aparcament
La particularitat d’aquesta excursió és que en tot moment es veu tot el recorregut.

Es surt del refugi del Pla de la Font, hi ha aparcament a 1 km després de fer una pista de 8 km. També s’hi arriba des de les Planes de Son. Es puja en direcció al coll de Fogueruix, un excel·lent mirador, però abans d’arribar-hi es desvia un camí a mà dreta, pel bosc i s’arriba a un lloc preciós, un llom herbós amb vistes a la vall de l’Escrita, Espot. El mapa l’anomena Plana d’Aires. Es veu des del llunyà Cadí fins a l’estany de Sant Maurici. A partir d’aquí ve la pujada més forta de l’excursió al Pinetó, seguim amb vistes. En tot moment hi ha camí, fites i no és gens perdedor. Es va pujant per la carena i el Pinetó es fa esperar, hi ha un munt de falsos cims, òpticament parlant. Al final una estreta però fàcil aresta ens porta al cim. 
 
Plana d'Aires i Espot al fons


Camí ben indicat fins al Pinetó

Carena del Pinetó, al fons esquerra Esterri d'Àneu, al fons dreta, Espot

Roca Blanca

Teso, muntanyes araneses i amb boires el Mont Valier
Les vistes són molt bones com passa sempre en muntanyes separades de les “importants”. Es veu des de la zona de la Bonaigua i Aran, Moredo, Quenca, Mont Valier, la zona del port de Salau, aquestes últimes amb les típiques boires franceses, Mont Roig, Ventolau, cap a la Pica d’Estats, Monteixo, … per davant Campirme, Montcaubo, Pic de l’Orri, i més enllà Salòria, Cadí, i per tancar la vista les muntanyes del Parc Pui de Linya, i la carena fins Peguera, Morto, Subenuix, la zona del Portarró, ... Impressionant en dia clar. I cosa curiosa es veu alhora Esterri d’Àneu i Espot.


Cresta del Roca Blanca des del cim

Des del cim del Pinetó es veu un estany de Cabanes

Des del Pinetó fins Esterri d'Àneu, al fons Ventolau, la Pica d'Estats, ...
El Pinetó és un cim humil però important. Límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, punt de connexió cap a les Agudes i la vall de Cabanes, on hi baixa un camí, i es gira 90 graus per seguir cap a Roca Blanca i Teso. L’excursió fins al Teso des del Pla de la Font fa com una ferradura. Es segueix cap a Roca Blanca per la carena. Al peu del cim puja dret un camí relliscós. Més amunt unes fites ens porten a una cresta en semicercle. Cal posar atenció a les pedres de totes mides que trobem. Sembla que el millor es seguir el fil de la cresta, per on van les fites. És un cim que fa més impressió que dificultat real. Des del cim es veu molt bé la part alta del Teso, i és possible anar-hi, i completar l’excursió baixant del Teso i per Campolado, un lloc preciós, retornar al refugi del Pla de la Font.
El Cadí des del Pinetó

Quenca, Moredo i Mont Valier

Campolado, sota Teso i Roca Blanca

Però avui retorno pel mateix camí. Es veu el Pinetó, la plana d’Aires, el refugi, tota l’excursió! Un cop al refugi ressegueixo amb la vista l’itinerari que hem fet. Una excursió de les que gaudeixes de paisatges, no només de vistes.


Track