Montnegre: de Sant Martí a Santa Maria per la carena

Sant Martí de Montnegre

Hem fet una volta circular amb punt de sortida i arribada a Sant Martí de Montnegre, al que s’hi arriba per pista des de Sant Celoni. A Sant Martí hi ha una església i un restaurant de muntanya. Seguint les indicacions dels GRs 5, 92 i 83 anem cap al coll de Terra Negra. Trobem uns curiosos pessebres un sota una soca, l’altre dins un casc de ciclista i un altre dins una ampolla també de ciclista, en conjunt una mica “cutre” al meu parer.  Seguim pel GR5 cap al coll de les Basses, amb alzines molt grans i més endavant veiem els faigs d’en Preses. És una excursió de bosc, per tant de poques vistes, però amb una bona diversitat d’arbres: alzines, sureres, faigs, castanyers, cirerers, avellaners, llorers, roures...

Els pessebres "ciclistes"

Faigs d'en Preses

Al Turó Gros se’n diu de la Telefonista per l’enorme torre de vigilància d’incendis. És el punt més alt de l’excursió, 766 metres. A partir d’aquí el camí baixa cap a Santa Maria de Montnegre, un lloc agradable amb l’ermita reconstruïda, una bona font i amb un roure mort que havia tingut 100 anys i es va trencar amb els temporals del 2010. Ara n’han plantat un de substitució al costat.

Turó Gros o de la Telefonista

Bastants panells explicatius

Santa Maria de Montnegre

Interior de Santa Maria de Montnegre

El roure trencat i el nou dins la gàbia

Uns altíssims cirerers al costat de la font de Santa Maria

Al llarg del  recorregut és un plaer veure tantes alzines sureres i sobretot un munt de cireres florits.  Amb aquests hem enganxat ben bé el dia adequat,  llàstima del vent que impedia fer-los bones fotos.

Font del Degotall just deixat Santa Maria

L'espectacle dels cirerers florits

Entre alzines sureres i cirerers florits que emblanquinen els vessants de la muntanya

i més cirerers!

Pel GR92 s’arriba a l’alzina Grossa, tant grossa que, perquè no passi com amb el roure de Santa Maria,  han hagut de posar uns cables tensors entre les branques principals per tal de que no es trenqui. Al cap de poc es passa per sobre la casa de Can Presses poc abans de retornar a Sant Martí.

Alzina Grossa

Els cables tensors de l'alzina Grossa

 Ruta a wikiloc

Escapada al Rosselló: Perpinyà i Elna

Avui fem una excepció i en lloc de comentar una excursió de muntanya parlarem del que he observat en un cap de setmana a Perpinyà i voltants.

Acostumat a que tant a la Cerdanya francesa com al Capcir el català és bastant present, en rètols, propaganda o parlant–lo la gent, m’ha sorprès la poca presència a Perpinyà. El poc que he vist i sentit ha estat en llocs oficials i alguns rètols de carreteres. I per ser exactes, també un veí que ens va indicar com anar al Convent dels Minimes.

Sorprèn també que les poques coses turístiques que hi ha per veure estan explicades solament en francès. Al castell dels Reis de Mallorca et donen un full plastificat, a retornar, en català. Hi ha descoordinació entre Informació turística i les activitats que programen a l’esmentat castell. Hi havia una visita guiada, en francès, i a Informació no ho sabien. 

Campo Santo, l'únic cementiri - claustre de França, al costat de la catedral

Hi havia una exposició d'escultures al Campo Santo

Dins la ruta turística, tenen llocs que quedarien molt bé, però tot sembla a mig reformar, com si s'acabessin els diners. 

El Canigó des del castell

Pati del castell dels Reis de Mallorca

Quan hem acabat amb Perpinyà a Informació turística no ens han suggerit res, ens han donat un mapa dels Pyrénées Orientales i un pass de llocs interessants. A Sant Cebrià – Saint Cyprien costa localitzar el petit museu d’art contemporani. En general les indicacions són escasses o es perden pel camí. De totes maneres, no és que a Catalunya siguem gaire bons en això! 

Elna sí que val la pena. Amb raó era l’antiga capital abans que Perpinyà (fins al 1600). Un claustre amb uns capitells macos i no fets malbé pel pas del temps, un petit museu, la informació d'Elna i el full plastificat de l’explicació en català, la persona que informa parla català i sap moltes coses ... molt bé. 

Claustre d'Elna

El Canigó sempre visible quan t'enfiles una mica

I als afores d’Elna es troba la residència que es va convertir en maternitat quan la guerra civil. Una noia suïssa, Elisabeth Eidenbenz, va muntar amb l'ajuda d'una fundació del seu país, en un edifici sense ús, tot una maternitat per tal de que les dones embarassades dels camps de refugiats de la zona poguessin tenir un part, i uns primers temps del nadó, en unes condicions mínimament dignes. Ara l’edifici s’ha convertit en un museu on explica detalladament tot el que va passar: com vivien, el perquè de la guerra civil, la segona utilitat de la maternitat quan la guerra europea amagant dones i nens jueus, i fotografies de l’època. No és una visita turística a un lloc maco, els voltants són camps, però és molt i molt recomanable per les explicacions que fan reflexionar. I l'explicació des d'un altre país de la guerra civil també val la pena. Aneu-hi quan pugueu!

La maternitat d'Elna

 

De les Planes de Son al coll de Fogueruix, amb raquetes

La previsió de la meteo era molt dolenta en quan a perill d’allaus, 4 sobre 5. Ens van suggerir pujar al refugi del Pla de la Font des del centre de natura de les Planes de Son, ja que la part de dalt és molt oberta i la primera part és per un bosc sense perill, està molt avall. I així ho vam fer. 

Hi havia molta neu caiguda els dies anteriors i el camí estava molt traçat amb raquetes i esquís. Quan sorties de la traçada t’enfonsaves tot i les raquetes.

Refugi del Pla de la Font

La vista des de Fogueruix sempre excepcional. Des dels cims més propers de Roca Blanca i Tesol, Pui de la Bonaigua, tots els de la zona del Muntanyó - Quenca, entre el port de la Bonaigua i el Mont Valier, i fins al pic de Vinyals, cap al port de Salau. Cap a l’altre costat la vista s’en va molt lluny, cap al Cadí, Port del Compte, Pic de l’Orri, l’estació d’esquí d’Espot, i el poble, Pala d’Eixe, Sudorn, i cap al Pui de Linya, Botero i els Encantats. 

Roca Blanca, Tesol, Pui de la Bonaigua i la zona del Muntanyó

 

La vista cap al sud-oest, vall d'Espot

Pui de Linya i Encantats

Una excursió senzilla amb unes vistes excepcionals, que a l’hivern ho són més per la nitidesa de l’aire i la neu que accentua les formes de les muntanyes.

Track a wikiloc

De Folgueroles al Salt de la Minyona inspirats per Verdaguer

El salt de la Minyona

Jacint Verdaguer era un mestre barrejant lla poesia amb la muntanya i la religió. Els seus relats poètics del Pirineu encara avui impressionen. Així que inspirats per un llibret editat per la Diputació de Barcelona “Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals” on hi apareix “De Folgueroles al Salt de la Minyona” hem sortit de Folgueroles, el  poble natal de Verdaguer, i  hem fet una ruta fins al Salt de la Minyona passant per sant Llorenç de Munt. Atenció, no és el sant Llorenç de Munt que tots coneixem prop de Terrassa, sinó un altre al mig de les Guilleries.  

Hem seguit un track de wikiloc. El mateix track amb explicacions de la llegenda del Salt de la Minyona i del castell monestir de sant Llorenç es troba aquí.

Sant Llorenç de Munt

Vistes al Pirineu la 1a part de la ruta

Sant Llorenç de Munt

Sant Llorenç de Munt

Sant Llorenç de Munt o de Planeses té força història: Era un castell, passa per ordres monàstiques de benedictins i agustins, es vol fer dependre de Sant Marçal del Montseny i després de Santa Maria de l’Estany. I al final depèn de priors desvinculats del territori que el porten a la decadència. Amb la desamortització de 1845 va passar a particulars, i així segueix.  El lloc és impressionant pel casalot i per la vista excepcional.

Conglomerat vermellós

Salt de la Minyona

Mare de Déu dels Cingles al Salt de la Minyona

Vista del Montseny des del Salt de la Minyona

Vista dels cingles des del Salt de la Minyona

Així com en sortir de Folgueroles tenim vistes de la Plana de Vic i del Pirineu, un cop a Sant Llorenç gaudim de vistes molt bones de les Guilleries i Montseny. El Salt de la Minyona és impressionant, aquí veiem un bocí del pantà de Sau, i l’espectacle dels cingles de Cabrera, pla d’Aiats, Tavertet i del Far. Als peus dels cingles Vilanova de Sau, i en front del salt el Montseny amb les característiques Agudes.  És una excursió perfecte per situar la geografia de la zona. La geologia també ha anat canviant i aquí ens trobem amb roques vermelles de conglomerat amb els seus típics arrodoniments. 

Sobre  la llegenda del salt de la Minyona ens trobem un home, que havia viscut a una masia de la zona, i ens explica una versió. La minyona s’anava a casar i feia tard, així que per escurçar el camí va demanar als àngels que l’entomessin quan es llencés al buit, i aquests així ho van fer. Però un cop casada, la minyona va voler repetir l’experiència amb finalitats no tant clares, infidelitats segons ens diu, i els àngels aquell dia no li van fer cas, amb el que l’accident va ser fatal. 

En resum una excursió senzilla amb molt bones vistes. 

Església de Folgueroles, poble natal de Verdaguer