Senglar sota el Matagalls

Una matinal al Matagalls. Veig vehicles de caçadors i tiro amunt. Pujo per l’itinerari normal de Collformic i baixo pel coll de Saprunera. La part de dalt amb molta gebrada, un paisatge hivernal. A la cara nord encara hi ha neu. Quan sóc al lloc on la pista creua el torrent de Rentadors segueixo una mica el camí d’aquesta valleta, per veure com està el torrent. M’aturo prop de la font dels Manlleuencs a fer alguna foto i menjar una mica (a dalt feia molt fred) i de cop sento un soroll de neu moguda. Una allau no pot ser, hi ha massa poca neu, i apareix un senglar força gran corrent, a uns 20 metres, en veure’m fa una derrapada i canvia de direcció. Pocs segons després sento gossos, es van apropant, i començo a entendre de què va la cosa. Decideixo que millor que vagi marxant, no fos cas que estigui al mig quan engeguin trets. Els gossos van olorant i seguint el camí que ha fet el senglar, però aquest qui sap on és ja. Van cap a Saprunera o Sant Segimon. 

Els Castellets de les Agudes impressionants!

Quan ja estic quasi a Collformic, on se separa el camí al Matagalls i la pista a Sant Segimon, allà veig un rètol a la cadena que tanca aquesta pista “Batuda de senglar”. Molts dels qui pugen cap al Matagalls no el veuen, has de girar la vista per veure el rètol. Ja em va passar el mateix en una batuda a Cervi, al Pallars. Els caçadors posen el rètol pensant en ells, i ja que ells pugen en tot terrenys posen el rètol per on ells passen, no per on passen els que van a peu!

Tanmateix, em sorprèn enormement que es facin batudes de senglar un diumenge al matí al camí del Matagalls, un dels cims més freqüentats de Catalunya, i amb moltes famílies amb nens. Ho trobo perillós. De totes maneres jo he vist el senglar i els gossos però cap caçador!

 Track

Salt de la dona d'aigua, a Arbúcies

Avui una ruta molt curta i fàcil. Aneu a Arbúcies, seguiu les indicacions de Tanatori i aparqueu allà. Agafeu una pista paral·lela a la carretera, direcció Hostalric, i seguiu el track que he seguit jo. Un parell d'encreuaments i abans de travessar la riera us heu de desviar cap al salt. El podeu veure per dalt i per baix.

Pel camí ens sorprenen uns eucaliptus molt blancs

 Un lloc tranquil que val la pena pel poc esforç en arribar-hi. El Montseny té mil racons per aprofitar.

La vista de les Agudes i els Castellets des d'Arbúcies

Quan les coses no surten com preveies: Coll de la Marrana

Vistes cap al Torreneules des del coll de la Marrana

Volíem fer una volta per Coma de l’Orri, a la zona de Ull de Ter, sembla que és molt maco. Aparquem a la carretera de Vallter en una corba on comença el camí a la Coma de l’Orri. Decidim pujar pel costat del refugi i baixar per la vall de la Coma de l’Orri. Seguim el camí antic al refugi d’Ull de Ter fins que talla un parell de corbes de la carretera i travessa un pàrquing d’esquí i pel costat d’un final de pista d’esquí surt el camí al refugi. Abans d’arribar-hi hi ha alguns trams en que la neu està dura. Ens posem els grampons al refugi, enmig de molta gent amb cascs, cordes, piolets... sembla un curs de muntanya hivernal.

 

Gra de Fajol i refugi d'Ull de Ter

Ambient muntanyenc al refugi

I apareixen els problemes: allò tant típic de deixar els grampons a algú, te’ls tornen a una mida diferent de la que necessita la teva bota, i per descuit t’ho trobes quan ets a la muntanya. Tot i que aparentment és senzill ajustar uns grampons, i que el dia és excel·lent, sense fred, no acabem d’ajustar-los bé en tot el dia, i a vegades els grampons estan sempre a la motxilla però avui són imprescindibles.  

Sortint del refugi trobem una pista d’esquí . És una llàstima que hagin fet malbé aquest entorn.

Molta gent a la pala final del coll de la Marrana

Pugem al coll de la Marrana, em sorprèn tanta gent, amb esquís, raquetes i grampons. Molts pujant al Bastiments. La pala sembla un formiguer quan pugem nosaltres. Un cop dalt una vista excel·lent. 

Coll de la Marrana

El Bastiments des del coll de la Marrana

La volta que volíem fer diuen que és molt llarga, tant pel flanqueig fins a Coma de l’Orri i trobar la canal per on baixar, com la baixada pel propi torrent de la Coma de l’Orri. I potser no hem calculat bé el temps necessari, que juntament amb els problemes de grampons fa que sigui una mica tard com per fer la volta sencera. Decidim tornar pel mateix itinerari que hem vingut. Quan el dia sigui més llarg ho tornarem a intentar.

La foto no ho capta però es veia el golf de Roses darrera les muntanyes de la Garrotxa

Track

D’Espot a Son per Fogueruix i el refugi del Pla de la Font

La visió del coll de Fogueruix des d’Espot és molt potent, espectacular, i tempta a pujar-hi. Aprofitant que aquest any hi ha molt poca neu m’he decidit, amunt. Havia fet el camí un parell de cops abans i sempre dic que no hi tornaré, és un camí  que sembla fet per aprofitar la connexió del refugi Pla de la Font amb altres refugis del Parc, però per aquest motiu fa una volta excessiva si es surt d’Espot. Apart del traçat, puja de manera que no sempre es pot considerar un camí, la muntanya s’encarrega de desfer-lo. 

L’atractiu és que vas assaborint la vista a mesura que guanyes alçada. Hi ha una mica de neu que no seria gens problemàtica sinó fos perquè en alguns punts coincideix amb el màxim estimball possible, pel que cal anar amb cura. A l’ampli embut  final hi ha més neu i segueixo escrupolosament les petjades d’un altre que ha passat abans que jo.

El Pui de Linya a mitja pujada

L'ampli embut final, a sota Espot i al fons les pistes d'esquí i l'Orri

 

El tram final cap al coll de Fogueruix venint d'Espot

Al coll no hi neu, i ens regala impressionants vistes a tot arreu: Cadí, Port del Compte, Pic de l’Orri, pistes d’esquí d’Espot, Pui de Linya, Encantats, la carena des del Pinetó fins al Pui de la Bonaigua, les muntanyes entre Aran i la vall d’Isil, i les que tanquen el Pallars pel nord, amb els ports d’Aulà i Salau. 

La vista de les muntanyes araneses i nord pallareses

Ja que no he quedat gaire content de l'itinerari de pujada (molt gel a la part de baix, propera a Espot) baixo per l’altre costat. Una mica de neu ventada i estic al refugi del Pla de la Font. Baixo cap als plans, la neu està perfecta, dura i ràpida, així que en poca estona travesso el bosc, segueixo el torrent amb zones més gelades i em desvio cap a les Planes de Son seguint traces de raquetes. M'he divertit baixant. 

 

El torrent en versió hivern

Arribant a les Planes de Son amb la impressionant vista de les muntanyes de la vall d'Unarre

Arribo al preciós poble de Son

A Son amb la fantàstica visió de la Roca Blanca i Teso

He demanat que em vinguin a recollir però hem fallat l’horari, baixo a Son i m’espero força estona.

Els gorgs del torrent de la Cabana a Campdevànol

Diferents persones m’havien parlat dels gorgs de Campdevànol així que va arribar el dia d’anar a veure’ls. Com ja va sent la meva manera de procedir habitual vaig fer una primera investigació entre google i wikiloc i vaig baixar-me un track. Vaig observar per les fotos que els que hi van a l’estiu tenen garantit el bany refrescant, però nosaltres hi anem quasi a l’hivern, i encara que també m’havien parlat de cascades gelades,  em sembla que no fa prou fred.

A través de google també vaig aprendre que si bé el punt de partida i arribada de l’excursió és l’àrea de pícnic de la font del Querol, el pàrquing d’entrada a aquesta àrea té un preu abusiu, pel que és recomanable afegir una aproximació des del poble de Campdevànol pel Camí Ral i ramader, aparcant el cotxe a la sortida d’aquesta població. Un petit apunt d’aquest camí: pot tenir interès per ciclistes ja que connecta amb els camins rals i vies verdes de la zona Olot – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll.

Font de sant Eudald completament inundada

Concretant, hem aparcat a Campdevànol, a un aparcament lliure just passada la via del tren. Allà mateix hi ha un parell de panells indicadors de la ruta que volem fer, els gorgs del torrent de la Cabana, i del Camí Ral que ens aproximarà a l’àrea de la font del Querol. El Camí Ral i ramader està molt ben indicat i cuidat, i em sorprèn la quantitat de gent que trobem tenint en compte el fred que fa, que no convida a passejar. El camí va seguint el riu Merdàs, i ens portaria a Gombrèn. Pel mig trobem Cal Cornut i la font de sant Eudald, completament inundada.

 

Un cop a l’àrea de pícnic comença la ruta que anem a fer passant per darrera un càmping i seguint per una pista cimentada cap al Mas Paraire, amb un rètol que indica que venen formatges. Em sorprèn una tanca per vehicles com la que es veu a l’entrada de l’àrea de pícnic font del Querol. Realment tenen el trànsit de vehicles molt controlat a Campdevànol!.

Una aigua molt neta!

Al primer gorg no hi arribem gaire bé, ja que seguim pista amunt i arribem al gorg per un camí per dalt, perdent la visió de la cascada. Un desviament anterior hagués sigut millor em sembla. Travessem el riu Estiula / torrent de la Cabana i els altres gorgs ja els farem pel camí correcte, molt ben indicat amb panells a tots els desviaments a cada gorg. D’aigua en baixa molta i molt neta. Anem encadenant els diferents gorgs: de la Cabana, de la Tosca, de l’Olla, de la Bauma, el del Forat, i els dos últims, potser els més macos el Petit i el del Colomer.

Es veu millor que en foto: Torreneules, Bastiments (?), Balandrau, Cerveris, Taga

Can Busacs

 

Un cop a l’últim gorg ens enfilem cap al coll del Colomer, baixem cap a Can Busacs, amb uns pallers molt autèntics, i ja baixem fins a l’àrea de la font del Querol i retornem pel Camí Ral fins a Campdevànol. 

Al llarg de la ruta hem trobat força  gent tenint en compte que no som a l’estiu, potser és un lloc ideal per portar principiants, no és lluny i no són gaires hores de camí. I és important de constatar, és una excursió que es pot perfectament en transport públic, hem aparcat al costat de l’estació. 

Track