Gresolet en dia plujós

Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gresolet-collell-mirador-7146443 en base a Gresolet, i per terrenys del Parc Natural del Cadí-Moixeró, però no l’hem fet el dia més adequat. Amb la pluja, els colors que haguessin sigut preciosos, han quedat desmerescuts. A Gresolet s'hi arriba per una pista que surt de la carretera de Saldes.

Es comença per aquesta pista...

El Collell

Des de Gresolet es comença per una pista en direcció al Collell que va seguint el torrent de Mulleres, però a mesura que pugem acaba sent un sender amb unes rampes impressionants. Arribats al Collell no veiem res, una boira ens tapa el Cadí, el Pedraforca, tot.

Colors de tardor al seu punt, però millor amb sol

De la cara nordest del Pedraforca baixa de tot: aigua, pedres, allaus, ...

Des del Collell es segueix per la pista que planeja per sota la cara nordest del Pedraforca, passant per la font de Padallars. Impressionant l’aigua que baixa de tot arreu i creua la pista. Força neu també en aquesta pista. Aquest tram d’excursió té bones vistes sobre Gresolet i en direcció a Gallina Pelada i al Berguedà sudest.

 

Del poc que hem vist, les vistes són maques

Un moment hem vist el Cadí

Font del Padallars

Costa de veure però hi ha camí

Ja que la pluja és intermitent i les vistes tenen moltes boires decidim no anar fins al Mirador de Gresolet, així que tirem avall per un corriol molt ben indicat. Es torna a entrar al bosc que està preciós de colors i es baixa en fort descens. Més endavant es troba el camí que porta a Saldes i es segueix baixant. Es travessen un parell de torrents que porten força aigua i al final, ja a la pista de Gresolet, altre cop travessar el torrent per arribar a la pista.

 

Camins ben indicats

Torrents amb molta aigua

Torrents amb molta aigua

L’últim tros de baixada no hem seguit el track original ja que el camí està molt ben marcat i ben traçat. 

Arribant a Gresolet

Track

Tardor pels estanys de Sant Maurici i Ratera

Imatges d'una volta de tardor per l'estany de Sant Maurici, Estany de Ratera, Mirador i retorn pel camí que baixa del Portarró. Valls d'Àneu. Espot

Estany de Sant Maurici

Al fons el Pic de Peguera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Sant Maurici des del Mirador

Pics de Feixant de Monestero i Morto

Estany de Sant Maurici des de prop del Mirador

Al fons Saboredo i Amitges

Santa Magdalena de Puigsac (Pardines) a l'estany d'en Roca i l'Orri vell

Estany d'en Roca

Prop de Pardines, a les valls de Ribes, Ripollès, al veïnat de Puigsac, es troba l'ermita de Santa Magdalena. Des d'aquí es puja per pistes utilitzades per pagesos i ramaders fins a l'estany d'en Roca. És un estany petit i ple de fulles, però el lloc és bonic, amb vistes. Tocant a l'estany hi ha un pou de gel, bastant fet malbé però es reconeix. 

Ermita de Santa Magdalena de Puigsac

Pujant a l'estany de Can Roca, al fons la Serra Cavallera

Estany de Can Roca

Restes del pou de glaç

De tornada pel mateix camí al primer encreuament anem en direcció a l'Orri vell. Està molt indicat, es segueix una pista que porta a una construcció anomenada Orri vell, sembla un refugi ramader. Les vistes des de l'Orri vell són molt bones. El Taga, tota la Serra Cavallera, coll de Pal, collada Verda, més a l'esquerra el Mont Roig, el Balandrau, el Cerverís, i el Puig Cornador que ens tapa els cims de l'Olla de Núria, tan sols es veu el Finestrelles i el Puigmal. Seguint la Serra de Montgrony.

El Taga des de l'Orri vell

Collada verda, Pedra dels tres bisbats i coll de Pal

Cerveris, Balandrau, Fontlletera (?)

 Track

L’Alt Salat al Couserans, Arieja

Cap a la dreta es puja al port de Salau, darrera els núvols les muntanyes que fan frontera amb Catalunya

El riu Salat neix entre el port de Salau i el Mont Roig i en el seu curs superior conforma una petita comarca que anomenen Alt Salat (Haut Salat). En la seva part baixa desemboca a la Garona, per tant a l'Atlàntic. Les aigües de l'altre costat del port de Salau van a parar a la Noguera i al Mediterrani. Aquest territori està situat al Coserans, a l'Arieja i el formen vuit pobles de l'antic cantó d'Oust. El punt culminant de l'Alt Salat és el Mont Roig amb 2868 m i no el més emblemàtic , almenys a França, Mont Valier 2838 m. El pas més fàcil el port de Salau amb 2078 m. El Coserans és una petita província històrica dels Pirineus, en origen era una ciutat galo romana esdevinguda bisbat i que es va mantenir fins la Revolució francesa. La capital és Sent Gironç (Saint Girons).

Fent una petita excursió per veure el costat occità del port de Salau ha permès aprendre una mica d'història que expliquen en panels disposats al llarg del recorregut.

 

Església del poble de Salau

Cascada de Leziou

Camí al Mont Roig

Epoca romana

La vall del Salat depenia de la ciutat Comenge, avui dia Sant Bertran de Comenge (que es troba entrant a França per la vall d’Aran, al cap de poca estona). Era una organització territorial romana dedicada al control dels passos pirinencs.

Cap a l’any 75 AC un jove general anomenat Pompeu va venir a combatre a Hispània contra un rebel romà que havia trobat aliats. Per avituallar el seu exercit i passar l’hivern a la Gal·lia de Narbona va prendre el control de la part central dels Pirineus, ja que un predecessor seu havia estat derrotat. Pompeu s’assegura la ruta de la Noguera Pallaresa i la Garona sometent els aquitants rebels i reunint-los al voltant d’una fortalesa anomenada Sant Bertran de Comenge.

A Comenge un lloc de duana cobrava 1/40 sobre les mercaderies que entraven a la Gàl·lia pels ports de l’Aran. El comerç que entrava per Salau es podia taxar a Sant Girons o al Pont de la Taula, prop de l’actual poble de Salau. El nom de Taula evoca un registre de peatge.

Des del segle I l’organització política d’aquestes poblacions, reunides en l’actual Comenge, abastava l’alta vall de la Garona i l’alta vall del Salat. Més tard el país del Salat es separà de Comenge i s’integrà a l’alta vall de l’Arisa convertint-se en la ciutat de Coserans.

Al voltant de l’any 400 les dues ciutats més vulnerables a les tropes bàrbares que creuaven el Pirineu es van enlairar i fortificar formant part d’una veritable defensa pirinenca. Sent Girons i Sent Liser (Saint Lizier) provenen d’aquesta situació.

Període carolingi

En els temps de Carlemany, com en els de Pompeu, la reconquesta cristiana de l’Espanya musulmana passa també pel Pirineu central i el port de Salau hi va tenir un paper important.

Durant els regnats de Carlemany i el seu fill l’Església i l’Estat eren un. La fundació d’abadies al marge dels comptats va acompanyar la recuperació de camins.

Al segle IX al Pallars, a la Ribagorça i la regió de Tolosa molts monestirs van ser fundats o reinstaurats. El priorat d’Isil al Pallars depenia de l’abadia de Mas d’Azil al Coserans. Les dues institucions anomenades Asil, a les portes del Coserans, i connectades pel port de Salau, es troben al peu de la ruta més curta entre Tolosa i el Pallars.

Carlemany va construir un castell a Miravat. L’interès del Rei de França per aquesta frontera va confirmar als habitants de Seix  els privilegis suposadament concedits per l’emperador.

 

Meteorologia bastant habitual de l'Alt Salat

Cascada de Bégé

El Salat al seu pas per Seix

Lloc de pas i intercanvis

L’estreta vall del Salat no era molt apta per l’agricultura, però els seus habitants eren els mes ben situats per aprofitar el comerç transfronterer.

Els catalans aportaven als mercats i fires de Seix la sal de les mines de Cardona, oli d’oliva i llana fina de les ovelles merines. Compraven animals de càrrega o de carn, cereals i vins del Llenguadoc. I també hi havia un important contraban de mules i eugues que entraven fraudulentament a Espanya.

La balança comercial era favorable als habitants de l’Alt Salat però la pressió demogràfica els va portar a anar estacionalment a Espanya com a jornalers agrícoles, aprofitant la demanda i les diferències entre els temps de collita a una i altra banda.

A Salau l’ultima casa del poble era la duana. El 1859 es van registrar 160 tones de mercaderies, o sigui entre 1000 i 1500 passatges de mules. El trànsit va disminuir amb la construcció de línies ferroviàries, però el 1880 encara passaven per Salau 30.000 persones /any!.

Una última curiositat: Els registres de Salau constaten el pas del príncep Albert I de Mònaco, que va passar a la vall d’Aran l’agost de 1916 amb un seguici de 10 persones i 12 mules.

De Borda Perosa a la vall de Llançanes

He refet una excursió de fa temps per ensenyar a uns amics aquests paratges en la frontera entre l’Aran i les valls d’Àneu del PallarsSobirà. El resultat ha estat que en ple mes d’agost s’aconsegueix fer una excursió pel Pirineu de 15 km i no trobar-te ningú.

 

El port d'Aulà quan ja estem enfilats vora els 2000 metres

La "gavatxa", les boires habituals de Salau

Aparqueu al pàrquing de Borda Perosa, al costat de la Noguera Pallaresa i seguiu la pista en direcció Montgarri fins als gran avets que dominen la zona d’aquestes bordes. Allà surt una pista tancada al trànsit que s’ha de remuntar fins al final. Seguir muntanya amunt fins ficar-se a una colladeta des d’on es comença a veure el costat Aran de les muntanyes i d’aquí ja surt un camí. Comença baixant i al cap de poc un petit rètol diu “camí del Ras”. Aquest camí va girant direcció a l’Aran fins a entrar a la vall de Llançanes. Aquesta és una vall deserta, només es veuen vaques i cavalls, que mostren excessiva preocupació pels nostres moviments, suposem que creuen que som el pastor i els porta sal. Al fons de la vall veiem el cim de Moredo (Roca Blanca)  i cap la seva dreta la cresta que va del Marimanya cap al pic de Bonabé. Cap a l’altre cantó es veuen els cims fronterers del Tuc de Barlonguera, Tuc dels Tres Comtes, Pic de Cernalles i cap a les boires hi ha el pic de Clavera.

Pic de Moredo des de LLançanes

Les tres valls més o menys paral·leles i orientades al nord que desemboquen a la Noguera Pallaresa de Marimanya, Llançanes i Cireres creen un espai de prats verds impressionant. A Llançanes estem al mig.

Els prats de Llançanes, al fons la cresta que ve del Marimanya

Collada del Ras

Collada del Ras

Mirant cap al sud, a mà esquerra dels prats es veu un camí que puja en direcció a la vall del costat, la del Torrent de Cireres o Clots de Roca Blanca. Ho fa a través de la collada del Ras, àmplia collada tubular que desemboca cap al torrent de Cireres. Ara cal buscar el camí d’aquesta vall i seguir-lo fins a trobar de nou la pista per on hem començat.

Pic de Moredo des d'on acaba la collada del ras i entronca amb el Torrent de Cireres

 Track