Penyes Altes de Moixeró

Penyes Altes de Moixeró

El Moixeró (al Parc Natural del Cadí Moixeró) pel costat Cerdanya és una excursió molt agradable i fàcil, ja que s’arriba en vehicle fins molt amunt, 1700 metres. S’agafa la pista que puja des de Riu de Cerdanya passant pel refugi del Serrat de les Esposes i en direcció al Coll de Pendís. La pista està tancada poc abans del citat coll i es on deixa el vehicle (uns 11 km de pista). 

Pedraforca i extrem de la serra del Cadí

Des del cim de Penyes Altes cap al Berguedà

Les Penyes Altes de Moixeró és una excursió més completa, més desnivell, algun km més i un parell de grimpadetes. Per la resta l’itinerari circular és el mateix. Tot just passar la barrera que tanca la pista per vehicles s’agafa una pista a mà esquerra que puja cap al coll de la Trapa, més endavant fa una volta per la obaga fins a un collet on ja veiem el panorama de l’excursió. 

1a grimpadeta

Vistes a Pedraforca i Cadí

2a grimpadeta

Es segueix planejant fins al coll del Moixeró, lloc de moltes vaques, on es troba el GR 150-1. Aquí es veu ja el costat Berguedà. Si es va a penyes Altes es segueix els camins molt marcats al mig dels prats més inferiors. Per contra si es va al Moixeró s’agafen els camins que van pujant cap al cim del Moixeró sense cap pèrdua possible.

Nosaltres anem primer al Penyes Altes, així que seguim creuant tots els prats resseguint la corbatura de la muntanya i passant alguns collets fins que s’entra al bosc. Aquí el camí comença a enfilar-se, alguns finestres al bosc permeten veure les impressionants canals que cauen cap al Berguedá. Per arribar al cim es passa abans pel Coll Raset i un parell de grimpadetes fàcils, una amb cordes de suport.

Un cop al cim la vista és impressionant, com correspon a una muntanya fora de la línia principal. Es veuen totes les muntanyes de la Cerdanya, l’Orri i Salòria, sembla veure’s la gelera de la Maladeta, la Tossa i Puigllançada, al fons el pla d’Aiats, el Montseny i Montserrat. Més a prop el Sobrepuny, Bagà i Guardiola, el pantà de la Baells, i cap a la serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí…

Moixeró baixant de Penyes Altes

Penyes Altes des de Moixeró

Es retorna pel mateix camí fins als extensos prats on veiem el Moixeró, allà ja es pot començar a pujar directament al cim. Les vistes del Moixeró són similars amb millor visió del Cadí i les cingleres del Berguedà. Es retorna al coll del Moixeró, el de les vaques, i allà per completar l’excursió es pot seguir el GR fins al coll de Pendís, per una petita serra primer en pujada i després baixant fins al coll. Un cop a Pendís només queda seguir la pista fins a trobar el vehicle.

Excursió de prats

És una excursió variada, de no massa desnivell ni quilometratge, i molt maca de paisatges, poques vegades es camina tanta estona per prats.

Track

Volta al Comabona des de Prat d'Aguiló

Dins el Parc Natural del Cadí Moixeró anem a Prat d'Aguiló, al vessant nord de la serra del Cadí. Es surt del refugi de Prat d'Aguiló en direcció al Pas dels Gosolans. Un cop en aquest pas es veu la immensitat de la serra del Cadí per sobre de les canals, una visió curiosa pel contrast amb el que s'està acostumat a percebre com a Cadí. Es va a cercar el cim del Comabona entre prats. Veiem un gran ramat d'isards suficientment lluny. La boira que ve del Berguedà ens impedeix veure res de la vista cap a aquest costat. Un cop al cim del Comabona es veu el refugi molt petit. 

Visió des del refugi de Prat d'Aguiló

Baixem del cim anant a trobar un camí, el GR-150-1, en direcció al coll de Tancalaporta. El seguim passant pel coll dels Terrers. Un cop al Tancalaporta i seguint sense veure res del costat Berguedà, es va en direcció al Pas del Bou, per un camí una mica delicat, per la pedra suelta. Més endavant es comença a girar cap al nord i després cap a l'oest, gaudint de les muralles de pedra i canals del Cadí. Es va baixant cap a Prat Rodó i Pla de les Creus. 

Refugi de Prat d'Aguiló

Serra del Cadí

Pas dels Gosolans

Cim del Comabona

És una zona amb valls profundes, així que per tornar al Prat d'Aguiló toca fer alguna pujada. Entre boscos i pas dels torrents que baixen de les canals es gaudeix de l'espectacle de les roques del Cadí, i s'arriba al refugi per un camí idíl·lic entre prats de pastura.

Retorn al refugi

Track

Estany del Coll Roig

 

Estany de Coll Roig

La vall d’Angostrina enllaça aquesta població amb l’estany de la Bullosa passant per l’església de sant Martí d’Envalls. Una versió més enlairada ens porta per la part superior de la vall d’Angostrina fins al solitari estany de Coll Roig.

S’aparca al costat dels edificis abandonats de Les Escaldes, carretera de Dorres, i es busca el camí amb marques del Tour del Carlit, vermelles i grogues. Aquest camí s’enfila fins a uns prats on hi sovinteja el bestiar. Trobarem un rec i poc després un “abri”, petit refugi amb bones vistes cap a l’oest. És l’abri de n’Artigues.

Seguint els prats i les marques indicades s’arriba a una pista, per la dreta baixa a Sant Martí d’Esvalls i per l’esquerra puja lleugerament. Seguim aquesta.

Es va veient la vall d’Angostrina des de dalt, la central Themis a l’altre costat, i el Canigó lluny.

Cabana de Nescale

Al cap de poc s’arriba a un altre petit refugi, aquest es diu abri de Nescales. Es tornen a trobar prats de pastura i bestiar mentre el camí es va enfilant. Es van trobant diferents torrents que baixen cap a la vall d’Angostrina.

Un d’aquests torrents és més gran i se’l creua amb un pont, estem sobre 1900 metres. Just després del pont la pista gira cap a la dreta i fa una gran volta. L’alternativa és pujar pels prats directament tallant la gran corba. Ho hem fet de baixada.

Es veuen al fons els dos pics de Coll Roig. La pista acaba a la zona de les Tres Fonts i Jaça dels capellans, hi ha una barraca d’obra metàl·lica i una taula de picnic. La font ens decep, és un entorn molt degradat per la captació d’aigua, amb tanques arreu. Estem a 2000 metres.

Tres fonts

Arribada al Ras del Carlit

Pic de Coll Roig

Perpendicular a la pista per on veníem es veuen unes traces i marques de color blau. Es segueixen aquestes marques i fites i es va guanyant alçada per una valleta sense problemes. 

Quan s’acaba la petita vall ens trobem en un gran pla, és el Ras del Carlit, estem a uns 2.300 m. La vista és grandiosa i l’altiplà enorme. Es veuen els pics des de Coll Roig fins a la zona de la Bullosa, i més enllà, la serra de Madres, Canigó i més.

Les marques blaves van en direcció als pics del Coll Roig, aquí és fàcil perdre-les però no hi ha problema, la direcció és molt clara, cap a l’evident coll Roig.

Coll Roig i un ciclista que baixava

Estany de Coll Roig

Refugi de l'estany de Coll Roig

S’arriba a l’estany a 2400 metres. Paisatge desolat però amb encant. A mà dreta hi ha un refugi amb una part lliure. Per damunt tenim a tocar els pics de Coll Roig. 

Es torna pel mateix camí.

Track

Estany Blau de la Cometa, a la vall de la Llosa

 

Avui estem a cavall entre l'Alta Cerdanya i el Capcir. El gran espai que envolta el llac de la Bollosa amaga alguna vall no massa coneguda, així que hem anat a la vall de la Llosa, fins a l’estany Blau de la Cometa. 

Hem seguit la ruta de wikiloc de Jordi Freixa amb 18 km i 600 metres de desnivell.

Final de la vall de la Grava, darrera la Bollosa

Un cop situats a la presa de la Bollosa (Lac des Bouillouses) comencem donant la volta al llac per l’oest fins situar-nos a la zona d’aiguamolls on acaba la vall de la Grava.

Final de la vall de la Grava, darrera la Bollosa

Deixem el camí que segueix aquesta vall i seguim a dreta fins creuar el pont sobre el riu Tet. Poc després deixem el camí que segueix cap als estanys de Camporells i de la Balmeta i agafem el que va recte amunt. Passem per un tros amb bones vistes sobre la vall de la Grava i al cap de poc, en un collet, es veu l’estany de l’Esparver a mà dreta. 

Final de la vall de la Grava, darrera la Bollosa

Nosaltres seguim les marques cap a la vall de la Llosa. Les marques blaves ens porten fins l’estany Blau. S’entra en la àmplia vall de la Llosa seguint sempre el curs del seu riu. És un camí que puja suaument i es van trobar llacs, un primer, després els de Baix i el de la Llosa, que el camí no hi passa exactament, sota una petita serra molt retallada. 

Vall de la Llosa amb el Puig Peric sempre present

Congestes als estanys de Baix

Des d’aquest pla dels llacs el camí torna a pujar fins l’estany Blau on acaben les marques blaves. Aquest estany es troba sota el Pic de la Cometa d’Espanya. A l’altre costat hi ha la zona d’Orlu, a l’Arieja.

Estany Blau de la Cometa, el pic que es veu

Es retorna pel mateix camí que hem vingut. És una excursió llarga i interessant per les vistes. Acostumat a molts anys de rutes pel Pallars aquestes amplituds i distàncies amb desnivells suaus em sorprenen.

Pont de Pedret - via verda - torrent de Guimbàs - Sant Quirze de Pedret

 

Pont de Pedret

Inspirats en aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pont-de-pedret-via-verda-del-llobregat-rio-llobregat-font-de-la-vaca-mirador-de-la-presa-de-la-bael-52360087#wp-52360094 de elebben hem canviat la pujada a la presa de la Baells per la pujada a Sant Quirze de Pedret. Això es troba al Berguedà, a pocs km de Berga.

Des del pont de Pedret on es deixa el vehicle i sense creuar-lo hem seguit avall per la via verda. Es passa un túnel que al seu final hi ha la font dels Pescadors. A continuació es creua el Llobregat per un ampli pont amb bones vistes aèries sobre el Llobregat.  Passat el pont seguim avall fins a un desviament d’un camí, hi ha una tanca. Es passa per darrera la tanca i enlloc de seguir el camí que porta a Sant Miquel de les Canals, ens mantenim paral·lels al camí ample pel que anàvem i veiem un camí que puja, seguim aquest. Al cap de poc tenim bones vistes sobre el pont que hem passat abans. 

Font dels Pescadors

El Llobregat

Es segueix pujant, res de l’altre món, fins a un encreuament de camins. Aquí comencem a baixar i tornem a veure el Llobregat. Bones vistes sobre la zona de Rasos de Peguera. Una mica més enllà el camí creua el torrent de Guimbàs. Si ens fiquem pel costat del torrent uns 20 o 30 metres veurem uns petits gorgs que, si teniu sort de que baixi força aigua, són interessants. 

Vistes cap a Rasos de Peguera

Gorgs del torrent de Guimbàs

Retornem al camí, es passa per unes runes que la vegetació s’ha quasi menjat, i arribem a la zona del pont de Pedret. Baixem a veure el pont des de baix que és molt maco. Els molts forats que es veuen sembla que són dels pilars o bastiments d’un pont de l’època romànica. 

El Llobregat sota el pont

Sant Quirze de Pedret

Per completar l’excursió hem pujat a Sant Quirze de Pedret, un panell marca dos camins, hem pujat per un i baixat per l’altre.

Una curta i senzilla excursió amb uns quants punts d’interès.

Track 

Boscos de Vilassar de Dalt - Serralada Litoral

 

Turó de Cirers, Burriac i Mont Cabrer

Amb el grup dels Avis caminaires de La Massa de Vilassar de Dalt, i amb totes les mesures reglamentàries en vigor pel que fa a covid, hem fet una excursió pels boscos de la Serralada Litoral. 

Sortint del poble pel camí de la Font d’en Colomer pugem fins al desviament de l‘Anella Verda, allà agafem un camí a Premià de Dalt. No hi arribem i ens enfilem muntanya amunt pel tram amb més pendent de l’itinerari. Anem guanyant vistes sobre la plana del Maresme sud fins arribar al Turó d’en Cases i un mirador. Malgrat ser molt aprop es veu La Cisa molt avall. 

La Cisa als peus i la plana del Maresme

A partir d’aquest punt anem a trobar el camí de la carena (GR 92) a l’alçada de Can Bernadó, que el travessem i baixem per boscos costat Vallès en direcció a Vallromanes. Arribem a Can Gurguí, actualment refugi de gossos, i la seva font ben conservada. Seguim baixant fins la Torra de Sant Isidre, una casa molt gran  i maca. Seguim en direcció a Can Raspall i Can Martí. 

A la zona del Turó d'en Cases

Can Gurguí

Font de Can Gurguí

Cal tornar a pujar a la carena, passem per la Pedra del Diable, que de tant evident no es veu. Era un menhir i va caure. Ara és una gran pedra ajaguda. D’aquí seguim cap a les planes de Can Boquet i baixem cap a Vilassar de Dalt.

Torre de Sant Isidre

Torre de Sant Isidre

Pedra del Diable

Una ruta variada pel Parc de la Serralada Litoral, amb el contrast d’un costat i altre de la muntanya, bones vistes a la pujada i unes quantes cases arreglades durant el recorregut.

Track