Daines a la neu

Durant el dia havia estat nevant i al capvespre, molt aprop d'Espot, un gran ramat de daines es movien alegres entre la boira i la neu. N'hi havia moltes més de les que es veuen a les fotografies.

Nevant per la zona de Ratera i Amitges

Aquests dies a tot el Pirineu ha estat nevant, i ha deixat imatges que quasi no s'havien vist aquest hivern. Hem fet una excursió per la zona de Ratera i Amitges dins el Parc Nacional d'AIgüestortes i estany de Sant Maurici. Tota l'estona va estar caient una neu de boletes molt fines, entre aigua, pedra i neu, que anava deixant gruix. El temps tendia a empitjorar i no vam arribar al refugi d'Amitges, ens vam quedar a la corba de la font de les marmotes, per damunt de l'estany de la Cabana.

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de la Cabana

Estany de la Cabana

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Pel camí de les cascades a Riells del Montseny

Riells del Montseny té un encant especial que fa que hi torni. L’any passat vaig descobrir el camí de carboneres del Sot Llobater, feréstec i dur.  En un itinerari interessant pujava a Santa Fe i baixava per una pista, pels abandonats cortals d’en Perarnau fins a Riells altre cop.  Buscant la informació d’aquesta zona vaig saber que hi havia un gorg, unes cascades i un camí que era una alternativa parcial a la baixada per la pista que havia fet. Així que he tornat a la zona, ara amb el propòsit de seguir el torrent pel camí de les cascades i intentar connectar amb la pista que baixa de Santa Fe.

La primera sorpresa és el mal estat dels camins. Ni una indicació ni marca de pintura, alguna fita de pedres molt de tant en tant. La natura tampoc ha jugat a favor, i ens trobem un munt d’arbres caiguts que cal anar sortejant. La vegetació de tipus esbarzers també ha contribuït en molts punts a tapar els camins, ja de per si difícils de seguir. És una llàstima que la gent del Parc del Montseny no dediqui recursos a mantenir aquests camins.

El camí va tota l’estona tocant a l’aigua i sovint cal travessar el torrent. El paisatge és espectacular, però potser influït negativament per la dificultat de buscar el camí entre la vegetació, no em va semblar res de l’altre món, comparat amb altres torrents que ens podem trobar per les muntanyes catalanes. 

Molta vegetació caiguda

El famós gorg Negre és molt petit!

 

El camí de les cascades és curt i un cop es deixa el torrent es va a buscar la pista que baixa de Santa Fe i es surt a l’alçada dels cortals d’en Perarnau, just al davant. La tornada per la pista cap a Riells no té cap dificultat.

Es veu el camí?

Cortals d'en Perarnau

Cortals d'en Perarnau

 

L'església de Riells de Montseny, o abadia de Sant Martí, de la qual ja es té notícia des del segle X, és digna de visitar. És un lloc molt tranquil que convida a posar-se a caminar. Darrera l’església hi ha un petit nucli de cases, que inclouen un restaurant, portat per uns grans coneixedors de la natura de la zona, bolets, herbes, fruits, i on es menja molt bé. 

"El camí de les Cascades” és el nom que fou donat per mossèn Pere Ribot, rector de Riells, al corriol que hem comentat. Aquest sacerdot, a criteri del seu bisbe, era massa catalanista, i arribà a la parròquia de Riells del Montseny l'any 1941, en el que es pot interpretar com un exili o càstig, i s’hi va estar fins a la mort el 1997. Però en aquest racó trobà la inspiració. Va escriure poesia sobre la meravella del Montseny, es va apropar al  moviment excursionista, d’aquí que li agradés passejar pel camí de les cascades, i alhora convertí Riells en un punt de trobada de catalanisme i poesia durant el franquisme.

Ruta a wikiloc
 

Excursions d’una hora: Sant Beado, a l’extrem de la serra Mitjana, Cerbi, valls d’Àneu

Hem tornat a Sant Beado. Fa un mes ens vam trobar amb la cacera del senglar i per seguretat vam haver d’abandonar, no es veia clar que els caçats no fóssim nosaltres. Ara ja no hi havia neu al camí, tan sols es veia a les muntanyes. També ha començat a verdejar i les valls es veuen maques.

Sant Beado és una ermita situada a l’extrem inferior de la serra Mitjana, que és una serra amb unes formes molt vistoses que es veu clarament des de molts llocs de les valls d’Àneu. A mi m’agrada molt la vista des de la carretera que planeja d’Espot a Son del Pi.  Aquesta serra Mitjana divideix l’alta vall d’Unarre en dues valletes, la de Nyiri i la que manté el nom d’Unarre, que baixa dels estanys de la Gola i Calberante. Des del pla d’Esterri sovint es veu la quantitat d’aigua que baixa per aquesta vall saltant de l’estany de la Gola.

L’altra valleta, la del Nyiri, és la que porta més directament a l’ermita de Sant Beado, i seguint  vall enllà porta a l’estany de Buixasse i de la Tartera, ja just a sota del mític Mont-Roig.

Des de Cerbi, la serra de Campirme, abans de començar a caminar

Capelleta de sant Marcel, a peu de camí, tocant a Cerbi

Alta vall d'Unarre, aigua que baixa de l'estany de la Gola

 

Sant Beado és prop del poble de Cerbi, pel que és senzill arribar-hi, amb una hora hi sou. Hem vist un ramat d’isards a peu de camí i un altra de daines ja pujant a l’ermita. Un cop dalt un trencalós planejava majestuós molt a prop nostre, això és més sorprenent, ja que sempre es veuen més amunt, potser hi tenia a veure el dia ennuvolat o tenia el niu a roques properes a l’ermita.

Perfecta cleda prop d'on s'ajunten els dos rius

Ermita de Sant Beado

Vall del Nyiri

Perfil del final de la serra Mitjana, amb l'ermita de Sant Beado

 

Dies de boires

Final de la serra Mitjana, a la dreta l'aigua de la Gola, a l'esquerra la vall del Nyiri

De tornada es pot optar per seguir un sender que porta a l’altra vall, la que baixa de la Gola i baixar per la pista fins a Cerbi. Els camins es troben a les bordes on es bifurquen les dues valls.

Track a wikiloc

Vall Ferrera

La carena de muntanyes que van des del Mont Roig fins al pic de Salòria, incloent  importantíssims cims com la Pica d’Estats, el Monteixo o el cercle de Baiau formen unes capçaleres de valls les aigües de les quals van totes a les Nogueres que acaben a la Pallaresa. 

Així a Alins s’ajunten la Noguera de Tor i la Noguera de Vallferrera.  A sota de Tírvia se sumen els cabals de la Ribera de Cardós i de vall Ferrera. I ja a Llavorsí l’aigua provinent de les valls de Cardós i de Farrera s’ajunta a la Noguera Pallaresa, i li aporta un important cabal d’aigua.

En aquests dies núvols i plujosos hem anat a la vall Ferrera, una vall tranquil·la. A Àreu comença una pista que passa pel pla de la Farga, el pla de la Selva i arriba al pla de Boet, base de les excursions de la zona.

Pla de la Selva

Pla de la Selva

Pla de la Selva

Pla de la Selva

Des del pla de la Selva també surt una pista cap a l’estany d’Aixeus i el Monteixo. Aquest pla és un lloc molt bonic, amb una àrea de picnic, taules, un petit cobert i cartell informatiu. Aquests dies, sense raquetes ni esquís, la neu no permet anar més enllà. 

De retorn a Àreu val la pena donar un cop d’ull a l’església situada a la part més enfilada del poble, la Força, dedicada a sant Feliu. Té una vista formidable i ornaments en ferro. També es pot visitar a l’època d’estiu la serradora, que convertia troncs en taulons moguda per l’aigua del riu.

Sant Feliu de la Força d'Àreu

Sant Feliu de la Força d'Àreu