Sant Amand, una excursió clàssica en terres de llegendes, al Ripollès

La Serra de Sant Amand és una muntanya situada en el triangle format per Campdevànol, Ribes de Freser – Bruguera i Ogassa, al Ripollès. No té una alçada gaire considerable, 1850 metres, però era una clàssica dels centres excursionistes del segle XX degut a la facilitat de comunicacions que proporcionava la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà. Sovint es complementava amb el Taga, al costat oposat un cop s’és a Coll de Jou.

Veïnat del Serrat Roig, en sortir de Bruguera

Sant Julià de Saltor

El faig gros pujant a Sant Amand

Així doncs hem fet una ruta circular sortint de Bruguera seguint les indicacions de dues rutes penjades a wikiloc que expliquen perfectament l’excursió. Els dos tracks són iguals, però les explicacions històric -  muntanyenques diferents. Per si la voleu fer les dades són:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2744380
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2949254

La ruta va quasi íntegrament per camins de muntanya macos, ben cuidats i senyalitzats. La vegetació és interessant amb abundància de boixos i faigs. M’ha agradat la pujada per un bosc molt fosc al pas de les Portalleres, el paratge de Sant Julià de Saltor, entre prats, i des d’aquí veureu la creu del cim de Sant Amand. A mitja pujada al cim no deixeu de visitar el faig gros.

Al fons Campdevànol, al mig Saltor, des de la xemeneia de pujada a sant Amand

La creu del cim amb l'estelada

El bosc prop del pla de Pena

La fageda arrivant a Coll de Jou

Un cop dalt la boira no ens ha deixat veure la vista, però un cartell indicador ens diu que estem en zona de llegendes del famós comte Arnau. La carena que forma el pla de Sant Amand fins al pla de Pena era territori del rei Amand o Amanç, més tard de les monges castigades i expulsades del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i de les cavalcades del compte Arnau. A l’esquerra del camí veureu un enfonsament geològic que aneu a saber si comunicava l'indret amb el monestir femení de Sant Joan de les Abadesses...

Indicacions del camí, cal seguir per on el 8 està obert

El Taga des de coll de Jou

i tornem a veure Bruguera d'on hem sortit

Del pla de Pena baixant cap a Coll de Jou travesseu una maca fageda. Les vistes a diferents zones del Ripollès, des de la vall de Sant Joan de les Abadesses, passant per les muntanyes de sobre Campelles com La Covil, fins al Puigmal i evidentment el Taga, acaben de completar una agradable excursió.

Comanegra, a la Garrotxa, i els errors sense mapes de paper

El Comanegra des de la bassa de Monars

Una zona que no coneixes entre Ripollés i Garrotxa, una excursió que està entre dos mapes Alpina, una pista sense cap indicador, dos colls del Boix a la mateixa zona, et deixes un dels mapes a casa, i malgrat que al navegador hi portis tots els mapes possibles te’n vas al lloc equivocat. Doncs sí, els mapes de paper encara serveixen i molt per la visió de conjunt, i més quan no coneixes la zona.

L’excursió és al Comanegra. La pista que cal agafar per pujar al cim, la que va a la bassa de Monars, surt entre Rocabruna i Beget. Es veu un dipòsit cilíndric que queda enfilat sobre la carretera.

El Comanegra vist des del Vallespir

Prop de coll Vernadell i La Menera, Vallespir

Però el fet de trobar a faltar el mapa de paper em fa reflexionar. Alguns estan exhaurits i no es tornen a editar. Potser ja no surt a compte vendre mapes de paper? Si fos cert, necessitem portar a la motxilla un mapa digital més gran que el que veiem actualment als navegadors. A l’ordinador les excursions es veuen perfectes, caldria anar pensant en iPads de motxilla o en papers electrònics enrotllables o plegables on poder carregar-hi els mapes.

Finalment arribem a la Bassa de Monars. El Comanegra és 300 metres més amunt. És curiós, un pic que no sembla un pic, té pel costat francès una enorme i maca fageda que arriba fins la fita indicadora del cim. Les vistes són espectaculars, de l’Empordà al Pirineu oriental sencer, llàstima de calitja!. Del cim es pot baixar per un camí que va per la carena en direcció al pic de les Bruixes. Altres camins permeten tornar a la bassa de Monars, sense arribar al poble que està més avall, uns 300 metres.

La carena del Comanegra, costat català i francés

La panoràmica des del puig és impressionant

Baixant per la fageda en direcció al Puig de les Bruixes

Puig de les Bruixes, darrera el Bassegoda, i més enllà, el punxegut, ens van dir que era la Mare de Déu del Mont

Comanegra des del pla de la Serra

I una última observació, Beget no es veu d’enlloc. És curiós, i fa pensar en qui va edificar el gran campanar romànic estil vall de Boí a un poble que queda tant amagat. No es veu des de Rocabruna, tampoc venint d’Oix, ni des del cim del Comanegra o la bassa de Monars ...

La Valleta seca, entre els Encantats i Monastero

La Valleta seca

Dues vegades havia estat parcialment a la Valleta seca i m’intrigava la fama que arrossega de ser un lloc on més d’un s’embolica. La travessa Carros de foc marca la Valleta seca com a possible itinerari alternatiu al tram entre el refugi Josep M Blanc i l’Ernest Mallafré, és a dir, alternatiu a fer la vall de Monastero sencera.

El camí comença a l'idíl•lic riuet darrera el refugi Ernest Mallafré

Prats i bosc al començar

Així doncs he anat d’exploració, sense tenir cap idea d’excursió al cap, per veure de primera mà quins possibles problemes té. L’inici al refugi Ernest Mallafré, sota Els Encantats és preciós. Una pujada forta entre un magnífic bosc d’avets dona pas a una zona en que es van rodejant Els Encantats entre verd i arbres. Ens anem enlairant sobre la vall de Monastero amb molt bones vistes fins que s’arriba al desviament del camí que va als Encantats. A partir d’aquí la serra de Monastero a mà dreta ens tapa la visió d’aquesta vall i s’entra a l’autèntica Valleta seca. El nom ja ho fa intuir, res d’aigua, només pedra. Algun trosset verd i alguns pins, però majoritàriament blocs de granit entre els que es busquen les fites per trobar els millor passos.

Anem rodejant els Encantats

Vistes curioses dels Encantats

La serra de Monastero, a la dreta, ens tapa la visió de la vall de Monastero

Desviament i canal de camí als Encantats

Els Encantats, un cop passat l'encreuament de camins

Me l’havia imaginat més petita aquesta valleta, però un cop veus el final t’adones de la magnitud, sobretot perque amb el caos de blocs de pedra s’avança lentament. La vall la tanquen les estribacions del Fonguero i el Monastero i per la dreta la serra de Monastero. Ara entenc perquè si et fiques aquí fent la travessa Carros de foc pots tenir problemes si no estàs molt avesat als grans blocs o vas amb el temps just.

Una mica de verd ja entrant a la Valleta seca

Molt bones vistes cap a Amitges

La capçalera de la Valleta seca

Tornant a mirar el mapa seria interessant una circular completa als Encantats anant per la Valleta seca i tornant per la de l’estany Serull.

Sender dels 7 pobles al baix Aran

Begós

Hem fet el sender dels 7 pobles a la Val d’Aran, una excursió molt recomanable. Per internet es troba informació fàcilment a http://www.senderismovaldaran.com/ca/log-in/item/1679-ruta-de-los-siete-pueblos/1679-ruta-de-los-siete-pueblos i http://www.femturisme.cat/ca/ruta/el-tercon-de-lairissa/. D’aquí hem sabut que els set pobles estan al Terçon de Lairissa, i ubicats en la Montanha d'Uishèra. Són els pobles més antics i menys poblats de la Val d'Aran, el que li dona una gràcia especial, encara que a quasi tots hi hem vist apartaments nous.

Afegeix la llegenda

Arró

Arró

Ens ha sorprès agradablement el bon estat de conservació dels camins que comunicaven uns pobles amb altres. Quantitat de parets de pedra seca que els tanquen. Són camins macos i que fan de bon caminar. Tenen vegetació al voltant interessant: roures, avellaners, cirerers, un bosc de pins, falgueres enormes.

Arró

Com un passeig amb cirerers al costat del camí

Arres de Jus

 

Arres de Jus

Hem tingut un dia de boires i per tant no podem opinar de les vistes, però des d’aquesta muntanya es veu la Maladeta molt bé.

L'espectacular arribada a Vilamós

Begós

 

Benós

Com indiquen les informacions del sender el desnivell és de 580 metres i es triga unes 4 hores que passen molt bé. Nosaltres hem sortit de Es Bordes en direcció a Arrò i personalment el poble que més m’ha agradat és Arres de Jos, o el barri de baix d’Arres. L’he vist molt intacte, molt antic.  

Ruta a wikiloc