Cap del Verd pel Solsonès, per La Coma i la Pedra

Es tracta d'anar al Cap del Verd pel costat Solsonès. Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/100-cims-cap-del-verd-6841389. La Coma i la Pedra és un municipi molt extens i nosaltres hem d’anar a La Pedra, el més petit dels nuclis de població. Cal entrar a La Coma i seguir les indicacions a la Pedra. Ja que es fa bastant desnivell amb vehicle és pràctic seguir el track del mateix autor http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6840950. La pista està força bé fins quasi al final, Cal Canonge. A partir d’allà venen dues corbes pronunciades, i depenent del cotxe que porteu millor buscar lloc on deixar-lo. El camí de l’excursió comença just on un rètol anuncia zona inundable, en un encreuament de pistes.

 

Font del Cinglà, al fons on ens dirigim

La collada del Prat Major

La collada del Prat Major, al fons Port del Comte

Coll de Veís

Es comença planejant fins a l’Era del Dan, allà una tanca sense pas talla el camí. Seguim pel de la dreta fins un encreuament per on tornarem. El camí es va enfilant poc a poc, aproximació suau. Més endavant es troba la font del Cinglà, poc arreglada i ja es veu la collada del Prat Major. Un lloc maco, altra cop passar una tanca i seguir per una pista com retrocedint, pel costat oposat al que anàvem. Un isard no ens distreu del camí amunt que hem d’agafar fins arribar al coll de Veís. Un altre prat maco, amb tanca, abans d’anar al peu de la tartera. Fins ara hem fet 400 metres de desnivell sense esforç, ara toca fer-ne 400 més de cop. La tartera té marques de color groc, que ajuden, però puja recte. Les vistes són molt generoses, tots els voltants de Sant Llorenç de Morunys, Busa, Bastets, Lord, cap a Port del Comte, l’estació d’esquí de fons de Tuixent, lluny els cims del Pirineu. La tartera acaba en una ampla canal i el camí va a buscar els lloms del cim sense cap dificultat.

La tartera des de baix

Al mig de la tartera ja tenim bones vistes dels voltants de Sant Llorenç de Morunys

Rètol indicatiu per baixar per la tartera

El Cap del Verd és un ampli i pla cim amb vistes excel·lents, ara hem afegit a les anteriors el Cadí, el Pedraforca, el Berguedà, ... Hi ha un mirador sobre el vessant Solsonès a tocar del cingle.

 

Cap a la collada dels Belitres la visió del Pedraforca és espectacular

Collada dels Belitres

Ara ens dirigim cap a l’àmplia collada dels Belitres, prats immensos plens d’isards que ens vigilen fins que som a prop d’ells i surten corrents. Aquí seguim el sender evident i anem cap al collet del Prat de les Saleres. Cal buscar el camí que baixa, però no pel torrent, baixa més suau per la dreta. Més endavant Roca Mira, com el seu nom indica, un mirador. El camí segueix baixant, no és la tartera de pujada però déu n'hi do, baixa més fort del que pensàvem. S’arriba a l’encreuament on trobem el camí de l’Era del Dan, ja tan sols queda refer-lo en sentit oposat fins al cotxe.

 

Roca Mira, al fons l'embassament de la Llosa del Cavall

La pista de pujada al punt d'inici

Una excursió interessant per comparar-la amb la pujada al Verd per Gósol. Fàcil de seguir els camins, hi ha marques arreu, però una mica dura la tartera.

Track

Pels cingles de Tavertet

Tavertet és una població que queda una mica amagada i separada del món per una carretera de corbes, situada entre el Collsacabra i les Guilleries. Quan s’hi arriba es troba la placidesa d’un lloc relativament amagat, amb cingleres que ens proporcionen bones vistes. L’excursió d’avui fa una circular des de Tavertet. Ens hem inspirat en les rutes https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tavertet-rocallarga-tavertet-050510-886339 i https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tavertet-sant-corneli-rocallarga-tombes-tavertet-17740328 .

Des del mirador de Sant Corneli

Des del mateix centre de la vila s’agafa una pista que passa per les cases La Torre de la Vall i el Pontí, tot es veu molt arreglat i cuidat. Més endavant s’entra al paratge de les Novelles, on es deixa la pista i es va buscar el torrent, s’hi veu aigua força neta. Aquí ens equivoquem i pugem directament a Sant Corneli per un corriol bonic, sembla els camins de grau. Però un cop a Sant Corneli volem veure el mirador amb el que baixem i ens donem compte que el camí més normal seria haver pujat cap al mirador i d’aquí a Sant Corneli. Si mireu el track veureu l’error i el que s’hauria d’haver fet. Sant Corneli és una ermita gran, maca i situada en una esplanada, un bon lloc.

 

Sant Corneli

Des de Sant Corneli es segueix per pista fins la Font de la Vena, aproximadament on neix el torrent que hem vist abans. Però de font res, hi ha una caseta on se suposa que hi ha la maquinària per recollir aigua per la població. Aquí es canvia d’orientació i es va en direcció a Rocallarga, però abans d’arribar-hi es passa pel collet de Rajols. És un ampli prat amb vaques.

 

Fagedes primaverals

Pla d'Ayats

Tombes antropomòrfiques de Fosses de l'Avenc

Volem anar a veure unes tombes antropomòrfiques, però no estan gens indicades. Cal seguir literalment el track de DACAMA https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tavertet-sant-corneli-rocallarga-tombes-tavertet-17740328  i camp a través es veu una mica un caminet i a mesura que ens hi apropem es troba alguna fita. Com a orientació aneu a passar per la porta del filat i en lleugera baixada trobareu indicis del caminet. Al mapa de l’ICC indica Roques Fosses. Un plafó informatiu ens diu que a la zona hi ha un elevat número d’emplaçaments d’aquests que van des del Neolític (5500 aC) fins a l’època medieval (988 dC). Les tres tombes que veiem reben el nom de Fosses de l’Avenc i son de l’època medieval.

 

Balma de Cortils

Es retorna al collet de Rojals i ara sí anem cap al Rocallarga Pel camí un parell de grans balmes. Rocallarga és un bon mirador sobre la cinglera, Cabrera i pla d’Ayats, el Far, Rupit, l’embassament de Susqueda i Sau es veu a trossets, les Agudes amb una silueta impressionant, i molt més. Aquí ens hem entretingut molt xerrant amb uns francesos, així que no feu cas del temps del track.

 

Molins de vent i plaques fotovoltaiques a la casa de l'Avenc

Ara ens dirigim en baixada cap a l’Avenc, una casa arreglada per turisme rural amb alimentació per energies alternatives: eòlica (al Puig de la Creu), solar fotovoltaica i solar ACS; no es veu cada dia i menys al mig de la muntanya. Des d’aquí es pot anar resseguint la cinglera, cingle de l’Avenc, i assaborint les vistes.

 

Cingle de l'Avenc

Cingle de l'Avenc

A l’alçada del Torrent de l’Avellanosa tornem a trobar vaques i xais en un magnífic prat, més amunt es veu la casa de l’Avenc per on hem passat. A partir d’aquí ja només queda seguir la pista per vehicles fins a Tavertet, amb alguna drecera.

 

Al fons sota el Puig la casa de l'Avenc

Una volta força interessant per les diverses vistes que es troben ja que la ruta va girant i sempre s’està relativament enlairat. El tram per sobre la cinglera de l’Avenc és per gaudir-lo.

Track  

Gorges del Segre i runes de la capella de Sant Feliu

La Cerdanya i les runes de la capella de Sant Feliu

Clàssica ruta per les gorges del Segre amb inici i final a Llo. Molt curta i amb excel.lents vistes, val la pena.

El Segre al costat de la pista per on es comença

Alguns salts d'aigua al costat del camí

Es deixa el cotxe a l’aparcament dels banys de Llo, i en direcció als banys es va seguint per una carretera a tocar del jove Segre. Es comença amb engorjat, després s’obre una mica la vall i es torna a engorjar. Tota l’estona es va veient el riu, amb petits salts d’aigua, algun de més gran, i el contrast amb les roques i alguna muntanya punxeguda proporcionen un paisatge maco. 

Pont on ens desviem a l'esquerra i amunt

S’arriba a un pont en que si seguim recte es va al refugi de la Culasse, seguint la vall del Segre. Nosaltres hem de recular per una pista en direcció al Mas Patiràs, en pujada. El camí passa per sota la casa, molt ben situada en un lloc amb vistes cap als Puigmals, el final de la vall.

Mas Patiràs

L'alta vall del Segre, a mà esquerra el Mas Patiràs

El camí va pujant i quan comença a planejar la vista és impressionant, es van veient trossets de Cerdanya. Es comencen a veure les runes de la capella de Sant Feliu, una mica més enllà s’agafa el corriol que puja a les runes. Dalt d’una muntanya que impressiona més des de Llo, les runes només conserven un absis, la porta i una imatge damunt la porta però el lloc val la pena. Una fantàstica vista de quasi 360 graus. Des del Cadí fins als Perics i el coll de la Perxa, tots els pobles de l’alta Cerdanya, el forn i les instal·lacions solars experimentals, carreteres, impressionant!

Runes de la capella de Sant Feliu

Sallagosa en primer terme, més enllà Estavar, Llívia, Angustrina, Dorres, Ur ...

Una ferrata porta directament a les runes de l'ermita (es veu la pista grisa per on s'ha passat anteriorment)

Retornant a la pista que seguíem ara aquesta baixa en pendent molt pronunciat directament al poble de Llo. S’hi arriba pel castell i la torre de Llo, un a cada banda. Travessant el poble seguint amb el pronunciat desnivell s’arriba a església, famosa per les campanes “demoiselles”. Un cartell informatiu ens fa entrar al cementiri i observar la bellesa de la porta de l’església. 

El Carlit, les centrals solars, Targasona, Egat, Font Romeu...

Església de Llo

Entrada de l'església de Llo, influències del monestir de Ripoll

Ja només queda seguir per la carretera fins l’aparcament inicial.

Una excursió fàcil, amb marques tota l’estona, desnivell suau i excel·lents vistes. I en acabar es pot anar a prendre un bany d’aigua calenta.

Track 

De la vall del Querol a la de Brangulí

Bell-lloc, quasi no es veu l'espadanya

Un amic ens ha portat a fer una excursió a una valleta no massa coneguda a la Cerdanya, la vall del riu Brangolí. Entre les valls del riu Querol, aigües que baixen de Pimorent i les del riu Angostrina, que venen de la zona de la Bollosa, hi ha unes quantes muntanyes de 2200 metres de les que baixen els torrents de Brangolí i de la Bena, sota de les quals hi ha petits llogarets com Bena, Feners i Brangolí. La ruta va buscar aquests poblets. 

Rec de Puigcerdà

Hem sortit de La Tor de Querol anant a buscar el rec de Puigcerdà, i aviat hem enfilat amunt deixant Enveig a sota. La capella de Bell-lloc va desapareixent a mesura que ens enfilem. Hi ha força camins però convé no perdre l’orientació. Hem passat pel costat d’un centre de vacances a peu de la carretera. Algun tros l’hem fet per carretera però en general hem seguit camins antics amb parets de pedra. 

Antic safareig a Feners

Dolmen entre Feners i Brangolí

A Feners, amb algunes cases arreglades aparentment per turisme rural, la carretera segueix cap a Brangolí, pel camí visitem el dolmen, només cal desviar-se 50 metres. A Brangolí també hi ha una casa rural arreglada per turisme, i una església i un cementiri molt macos. Tornem per la carretera fins a Feners i pel mig del poble amunt seguim marques i camins que ens porten en direcció a la vall de Bena (si se'n pot dir així, torrent de la Bena). Passem per un aparcament que permet seguint aquesta vall anar cap als Pics del Coll Roig i el Carlit. 

Brangolí

Cementiri de Brangolí

Pujant cap a Bena

Per carretera arribem a Bena, aparentment dedicat a agricultura i ramaderia de muntanya, i seguint per la pista en el coll de Bena saltem cap a la vall del Querol. D’aquí baixem cap a la borda de Salit, on cal seguir camins que acabin de baixar a La Tor de Querol. 

Borda de Salit

En general hi ha marques a tot l’itinerari, però cal tenir un cert sentit de l’orientació per evitar confusions. La major part de la ruta es fa per prats de muntanya bastant abandonats, i es veuen molts marges de pedra actualment en desús. Sap greu, tanta vida que devia haver-hi en el passat.

Track

La Roca Corbatera i Sant Joan del Codolar al Montsant

Sant Joan del Codolar

Els qui seguiu aquest blog sabeu que tinc un cert interès per la Serra de Montsant. Ens faltava el punt més alt de la Serra Major, la Roca Corbatera de 1163 metres i l’ermita del Codolar, tot dins l'espai del Parc Natural de la Serra de Montsant. Així hem seguit aquesta ruta de wikiloc que surt de Sant Joan del Codolar. Aquest nom ja ens diu que és el que trobarem prop de l’ermita, còdols, sobretot a la pujada a la Serra Major i cap a la Roca Corbatera.

La Morera del Monsant

Tota l’excursió es fa pràcticament seguint el GR 174, excepte a dalt de la Serra Major. En pujar a la Serra es pot fer  alguna drecera. Un cop s’arriba al pla de dalt la Serra el GR s’enfila una mica més i el track que seguim va més avall. Volíem veure la Cova Santa però buscant entre els dos camins no l’hem trobat. La ruta que seguim fa alguna cosa rara, potser és més lògic anar per dalt i seguir la carena fins al monument del Crist i d’allà a Roca Corbatera.

Un cop dalt la Serra, diversos camins i no trobem la Cova Santa

A dalt les vistes són espectaculars, Cornudella, Siurana, el pantà de Siurana, les diverses serres que envolten el Priorat, el Pirineu ben nevat de fons. Abans d’arribar a la Roca Corbatera sorprèn un gran forat, són els barrancs de les Pletes i de Pelags. Al costat oposat del forat l’ermita de Santa Maria de Montsant, darrera i enfonsat, Ulldemolins.

Barrancs de les Pletes i de Pelags

Roca Corbatera

A la dreta, Santa Maria del Montsant, a l'esquerra treu el cap Ulldemolins

Des de la Roca Corbatera es segueix en direcció a Albarca. No s’arriba al poble i un grup d’indicadors ens porten pel camí dels cartoixans en direcció a Sant Joan del Codolar. Més endavant el camí es divideix, el dels Cartoixans va més avall, sembla que comunica cap a la Morera i Scala Dei. En aquest últim tram s’observen formacions geològiques curioses i roques de color rogenc i groc.

Siurana i el pantà del seu nom, Cornudella, des de Roca Corbatera

Albarca, extrem NE del Montsant

I s’arriba altre cop a l’ermita de Sant Joan del Codolar, un racó acollidor, amb una entrada vorejada de vells xiprers preciosos. L’ermita, la casa de l’ermitana, un punt d’aigua, una zona de barbacoes. Un lloc tranquil, relaxant. Això sí, la carretera que hi puja des de Cornudella és molt estreta i cal vigilar perquè dos cotxes no es creuen en la major part del traçat.

Curioses formacions rocoses

Situació de Sant Joan del Codolar

Ermita de Sant Joan del Codolar

Aquests vells xiprers donen entrada a Sant Joan del Codolar

Com sempre el Montsant t’exigeix una mica d’esforç però mai decepciona.

Track